dilluns, 9 de març de 2009

Un nou repte per l'Estat del Benestar


El debat sobre la crisi de l'Estat del Benestar va ser especialment intens als anys 90, quan una crisi estructural ressolta parcialment des de la política monetària va permetre l'emergència dels principis de "reducció de prestacions". Passat uns anys, i en època d'expansió econòmica, l'argument més emprat al nostre entorn més immediat era el de proposar més i millors polítiques socials per tota la societat, fent valer el que els estudiosos del sistema suec demostraren: els principals beneficiaris era la classe mitjana. Això sí, el discurs universalista no era congruent amb un model de provisió clara, combinant xecs-regal amb l'ampliació dels drets a la dependència.

La crisi econòmica posa sobre la taula una doble paradoxa:

1. Ja no es tracta de demostrar que l'Estat del Benestar és bo també per la classe mitjana. Abans calia convèncer les classes mitjanes, ara caldrà convèncer les classes més humils.
La societat amb alts nivells d'atur estructural (pensem en més d'un 15%) i poca ocupabilitat és una societat que tard o d'hora discutirà el paradigma ideològic sobre el qual es sustenta l'Estat benefactor. Fins ara es basava en un estat suplantador del mercat, que garanteix les ineficiències en àmbits com el mercat de treball, la provisió de serveis socials i les interrupcions voluntàries d'activitat. En l'actualitat la percepció és que els estats tard o d'hora deixaran de poder donar suport a tothom.

2. Quan aquesta situació arribi (i en bona mesura això ja està passant), la societat prioritzarà que l'Estat incentivi el sector privat. És l'altra cara de la moneda, una mena de "proteccionisme de mercat", l'única solució compatible amb els principis liberals i els socialdemòcrates. L'única solució que permetria tornar al treball, la situació sense la qual no hi ha Estat del Benestar que pugui mantenir-se.

5 comentaris:

aubachs ha dit...

Fa tant de temps que miro el googlereader que no havia vist el teu canvi de format, queda molt bé.
Per cert, afegeixo l'entrada a cienciapolitica.cat

a veure si en parlem dijous al coctail...

A.Orte ha dit...

ens veiem dijous, gràcies per l'enllaç (no sabia que cienciapolitica.cat ja estava operativa).

by Daniel Vidal ha dit...

Interesant reflexió, tot i que crec que el que demanarà la societat és certs canvis en el model d'administració, en el model de l'Estat del Benestar.

Crec que la gent demanrà a l'Estat que vagi modificant paradigmes. Per exemple: contribució de l'Estat a l'Esglèsia catòlica i/o a tercers països?, "ajuts al sector bancari?", un mix entre la responsabilitat personal i la gestió de l'Estat (tema pensions)..

Una cosa és l'estat del benestar, i un altre un cert 'abús' del mateix... (2 anys d'atur?)

A.Orte ha dit...

Daniel, estic d'acord amb tu i el meu dubte és què vindrà abans, si la modificació del paradigma (entenc que afectarà a tota la societat) o el qüestionament de les classes més humils.

by Daniel Vidal ha dit...

Confio que l'ordre sigui:

a) modificació del paradigma
b) frustació de les classes humils al veure que el paradigma, tot i modificat, encara no els és útil.
c) (si arriba)... un cert 'caos'