dilluns, 30 de març de 2009

Llei de consultes


Properament s'aprovarà una llei prioritària per ERC, la llei de consultes populars. Promoguda amb la intenció de normalitzar els referèndums a casa nostra i promoure la participació de la societat, la llei deriva ja actualment en tres debats en paral·lel de moment no tractats a la majoria de mitjans de comunicació:

1. La llei, intrínsicament, reconeix l'existència d'una demos jeràrquicament per sobre de l'altre, perquè qualsevol consulta convocada per la Generalitat necessitarà el vist i plau del parlament espanyol. El debat és evident, han d'acceptar els partits anomenats "d'obediència catalana" una llei que xoquen amb la tradició de tot nacionalisme, que es basa en la separació de demoi? Si aquesta premissa s'inclou per no vulnerar la llei, no seria més fàcil modificar la llei?

2. Una cosa és la teoria i l'altre la pràctica. En aquest sentit, quin tipus de consultes es podran fer i quina utilitat pot tenir? Un dels debats apassionats (per la riquesa) i alhora avorrit (perquè es reitera constantament) de la ciència política és l'aplicació dels referèndums i fins a quin punt compleixen el seu rol quan el govern, i no la majoria parlamentària, decideixen. En aquest sentit, els governs es tornarien "participatius" quan perceben que han de prendre una decisió que els incomoda i són més restrictius en àmbits on creuen tenir problemes per superar una consulta. En aquest sentit, el capítol de Tsebelis sobre Referendums és interessant però no toca el debat sobre la democràcia representativa.

3. En el terreny politic la llei no garanteix la recerca d'acords i l'opció de referèndum pot acabar sent part de l'estratègia de fugida d'estratègies de consens. Imaginem que el PSC, per exemple, estés en contra d'una norma a la que dona suport CiU i ERC. En quina mesura l'opció de convocar referèndum redueix la possibilitat d'una negociació que afavoreixi grans pactes?
Amb tot, la pràctica dirà quin ús se'n fa. Però compte, que de tants referendums, a Suïssa, per exemple, normalment ja no voten ni el 50% en alguns d'ells.

4 comentaris:

Maria ha dit...

Molt interessants les observacions que apuntes. Respecte el punt 1, només comentar-te que justament pel que argumentes en el punt 3, potser ja interessa que tot s'acabi aprovant (o no) per aquesta nivell superio que és l'estatal. Amb això vull dir que probablement haver de comptar amb el vist-i-plau del Congrés, farà que determinats partits es vegin reforçats quan des de dalt els tombin certes demandes. I és que els partits d'àmbit autonòmic han de posar-se les piles empescant-se altres fórmules que els donin més visibilitat quant a la defensa dels interessos del seu territori, si no volen que les actuals dinàmiques els acabin engolint. Així, també existeix una estratègia de fugida de consens entre els diferents nivells de govern.

D'altra banda, recollint la reflexió final que fas, aprofito per afegir-ne una altra. En quin moment els partits es plantejaran estratègies que veritablement fomentin la participació de la ciutadania?

Miquel Saumell ha dit...

Interessant, Andreu.
Qualsevol llei de referèndum hauria de considerar el següents requisits:
1/ El resultat ha de ser vinculant. Si no és vinculant ja no és un referèndum, és una enquesta.
2/ D'entrada guanya qui treu un 50% dels vots vàlids emesos més un vot. És poc democràtic exigir més a qui guanya que a qui perd.
3/ Es pot considerar la possibilitat de fixar que hagi de votar un percentatge mínim del cens perquè sigui vàlid allò sotmès a votació, tot i que personalment no hi estic d'acord. Per la mateixa regla del tres es podria exigir el mateix en qualsevol elecció, i que jo sàpiga això no és així.

A.Orte ha dit...

Gràcies pels comentaris. Maria, estic d'acord amb el que comentes i la reflexió final és molt adient.

Miquel,respecte les consideracions teòriques sobre el que és un referèndum, Efectivament, han de ser vinculants. Quant a l'exigència, no tinc una opinió clara, per una banda és cert que s'hauria d'exigir el mateix als sí i als no. Però per altra banda, per exemple per la Constitució, és cert que hi ha un corrent de pensadors que consideren que una constitució, o qualsevol norma d'aquest rang, hauria de ser àmpliament votat a favor i amb molta participació, del contrari la següent generació podria exigir que es tornés a votar. Per aquest motiu, tot i que el 51% seria legal, el canvi (la nova norma) no tindria tota la legitimitat social que la faria "induscutible". Des d'un punt de vista jurídica el NO canvi no es tracta igual que el canvi.

Quant a la participació al referèndum, també tinc els meus dubtes. I de fet hi ha temes on em temo que participaria poca gent per manca d'informació. Per exemple, sobre els transvasaments recents, en quina mesura qui mira TV3 i llegeix la Vanguàrdia disposa de prou arguments per tenia una determinada visió?

by Daniel Vidal ha dit...

Jo no soc politòleg, però crec que els referèndums haurien de ser sobre temes d'alta sensibilitat i qüestions gens tècniques i més, potser, "espirituals"....

Nuclears? Avortament? Religió? Himnes? Armes?

Si, al final, els "referendums" són sobre "per on ha d'anar un carrer" o "quina ha de ser la mascota de..", no ha d'estranyar que passi el que passa