dilluns, 2 març de 2009

Eleccions

La promesa d'un canvi de formes i contingut amb la marxa de Fraga no ha funcionat. Han estat 4 anys on el pes de Galícia a la política espanyola ha baixat. Centrat en les reformes d'estatuts de major controvèrsia i en una política de "café para todos", a Galícia ha arribat la sensació que no era prioritària per ningú. La Galícia de Fraga era més carca, però va ser molt efectiva en la seva relació amb l'estat. Els gallecs no són tontos.

A Euskadi s'obren diverses alternatives. Dimecres passat em van arribar veus autoritzades i expertes que plantegen un pacte PSE-PNB, però amb la condició que no fos Ibarretxe el Lehendakari. Aquesta opció agrada el PSOE a Madrid, demostraria la integració de les relacions multinivell entre tots dos partits i permetria oferir una alternativa a la profunda divisió a la societat.

10 comentaris:

David ha dit...

Els resultats electorals gallecs no difereixen massa dels resultats de fa quatre anys. L'única diferència és que llavors el PP apareixia desgastat per 16 anys de govern i havia encara la "síndrome del Prestige", el que pot explicar els dos escons de diferència.

L'experiència d'aquestes eleccions hauria de fer reflexionar a més d'un sobre la conveniència de muntar coalicions per barrar el pas al partit que ha obtingut millors resultats. Penso que ha d'existir la possibilitat de fer-ho, però que el seu ús caldria que es limités a casos excepcionals.

I respecte el cas del País Basc, la solució que comentes és la més lògica. El PNB ha guanyat les eleccions i muntar tripartits contranatura no seria precisament un exercici d'higiene democràtica, més si tenim en compte que l'aritmètica electoral ha estat trastocada per haver deixat fora de votació una opció política.

A.Orte ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
A.Orte ha dit...

Efectivament, David, el pacte del 2005,a Galícia, no ha estat tant profund com sembla. El que passa és que el pacte BNG-PSOE obria expectatives vers un canvi de tendència que havia de permetre una majoria més forta, similar al que esperava el PSC al 2006. El problema és quan les expectatives de canvi són superiors a la capacitat de generar il·lusió (i no entro si ho han fet bé o malament, doncs no he anat a Galícia des del 2005). Ara és fàcil lamentar-se que Galícia és conservadora, com fan alguns mitjans. No em sembla una anàlisi real del que passa...

A.Orte ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Miquel Saumell ha dit...

A Galícia els socialistes han perdut el govern bàsicament perquè ho han fet malament (durant els quatre anys i també durant la campanya electoral), i com diu l'Andreu els gallecs de tontos no en tenen un pèl.

A Euskadi una coalició com la que dius no és que m'agradi ni em desagradi però no em cap al cap que els perdedors (PSOE) posin una condició com aquesta als guanyadors (PNV). Si el PNV és al govern per dignitat ha de tenir la lehendakaritza com a clar guanyador de les eleccions. I si això no és possible, que molt em temo que no ho serà, cap a l'oposició falten gent i d’aquí quatre anys ja en tornarem a parlar.

A.Orte ha dit...

Miquel, ja ho deia Sartori en el seu clàssic sobre sistemes de partits: el poder el té qui té opció de sumar. El PSOE té doble poder de negociació: el PNB no suma amb cap altre soci (excepte el PP) i el PSOE mana a Madrid, podent obtenir el PNB alguns beneficis d'allà (pocs però alguns).

by Daniel Vidal ha dit...

Opino com Miquel...

Es dóna massa poca importància (i és molt trist) als partits que guanyen (per escons)les eleccions. Són els guanyadors. Els que la majoria volen. La unió de "segones i terceres i quartes opcions" és legítima, però crec que és poc sana (també per aquestes opcions)...

El soci pot condicionar moltes coses, però hauria de reconèixer a qui ha guanyat aquest paper de guanyador, no?

A.Orte ha dit...

Jo estic d'acord amb vosaltres, però vull reiterar que llavors canviem el sistema i anem vers un majoritari amb districtes uninominals. Endavant. El problema és fer servir formes de funcionar propis dels sistemes majoritaris i presidencialistes amb un sistema electoral proporcional i parlamentari.
D'acord, que governi el govern al partit que guanya... però quina estabilitat garanteix? Quantes lleis podrà passar? Es pot donar el cas que sigui l'oposició la que treu més lleis. El vostre argument el podem compartir tots, però no funciona en l'actual sistema electoral. El PNB, dit això, ha de ser qui porti la iniciativa a les negociacions. El joc parlamentari és el joc de pactes, és l'ADN del parlamentarisme. Allò "sa" en aquest sistema és aglutinar suports. Per cert, l'opció de govern favorita dels bascos a dia d'avui és PNB-PSE.També serà qüestió d'escoltar el que la majoria vol en termes de pactes...

Warmize ha dit...

El pacte PSE - PSB és l'únic que sembla bó per l'estabilitat del govern, tant a Euskadi com a Madrid. Sense el CiU i PNB a Madrid les coses es posarien molt difícils (la necessitat d'Esquerra i IU-IC per governar a canvi d'un pacte de finançament que no deu agradar al PSOE).
Un pacte dels tres partits no-nacionalistes-bascos seria interpretat (com ja amenacen) com un cop d'estat allà, una coalició espanyolista. Amb el problema de la llengua viperina del PP: en quin moment decidiran que no donen suport a Patxi López? Després o abans de quines eleccions? Hi hauria un pacte d'estat que impliqui silenci sobre Euskadi a la resta d'Espanya? Que passaria quan la Brunete mediàtica ho trenqui?
Crec que els 100.000 nuls també han de contar alhora de fer càlculs. Només per sapiguer que NO s'ha de fer.
Difícil papereta. Donat que crec que no hi ha una opció bona agafaria la menys dolenta.

by Daniel Vidal ha dit...

Establitat sí, però no a canvi de desnaturalitzar les coses (opino).

És important saber ser i actuar d'acord amb la posició que les urnes (el poble) t'ha donat (agradi o no).