dijous, 12 març de 2009

Congelar sous

Sort que les paraules del president Montilla es van fer en un fòrum empresarial, no sé què hagués passat si ho hagués fet en seu parlamentària.
Com molts de vosaltres sabeu sóc funcionari interí. Això vol dir que he aprovat un procés selectiu davant gent que no ens coneixen. Per mí el sector públic no és una forma de vida i no ha estat una elecció. Però em sento privilegiat en molts sentits i un és el de tenir feina quan altres àmbits relacionats indirectament amb el sector públic retallen. Per aquest motiu, si la congelació salarial implica donar exemple en època de crisi i permet que l'administració disposi de calers per fer altres projectes (contractacions temporals per obra pública i principalment projectes de modernització administrativa, urgents).

Però dit això, hi ha dos debats que s'entrellacen en la proposta del president:
- La portamveu d'ICV, i antiga companya de classe, argumenta que s'haurien de congelar els sous dels directius privats, que són els que més han guanyat. Efectivament, són els que més guanyen, però guanyen amb els seus diners (o amb els diners que hi posem voluntàriament, en el cas dels bancs). Els partits poden posar les regles del joc, però no poden administrar quelcom que no és seu. Greu error, Laia Ortiz, greu demagògia.
- Les dietes i privilegis dels partits. Pocs en parlen d'això, ni el PP ni ICV, critics amb el president en aquest cas que sí demanen congelació de sous dels alts càrrecs de la Generalitat. No és només això. Tots els partits es beneficien dels sistemes de dietes, del cobrar extres per reunió, de les entrades gratis a espectacles, dels mòbils que no paguen els partits sinó l'administració i dels restaurants on van a dinar gratis. Les partides que no estan al sou d'aquests càrrecs són enormes, només en àpats i cotxes oficials el forat ha de ser enorme... que no cobren prou en època de crisi com per pagar-se les despeses?

5 comentaris:

David ha dit...

Els sindicats i els partits d'esquerra haurien de ser els primers a demanra aquesta mesura. No pot ser que mentre desenes de milers d'autònoms es queden sense feina i ni tan sols tenen un subsidi per superar aquest tràngol, el funcionariat es vagi apujant els sous com si no passés res. Els funcionaris tenen un avantatge respecte de la resta de treballadors: tenen el treball assegurat de per vida. Per tant, per un principi de justícia, si cal fer servir les tisores en els sous, ells haurien de ser els primers a rebre-la.

Toni Rodon ha dit...

Demagògia absoluta. I també oportunisme barat. Diria el mateix davant dels treballadors de la seat? On és la coherència ideològica?

A.Orte ha dit...

No ho sé, Toni. El que està clar és que els funcionaris som privilegiats. Precisament no està d'acord amb fer-ho amb els de la SEAT perquè no tenen la feina garantida. Però tranquil, que quan pinten bastos els convenis col·lectius de les empreses privades ja faran la congelació necessària i fins i tot reduccions a canvi de compensacions futures. el que em sembla preocupant és el paper dels sindicats en tot plegat, perquè seran els que signaran els convenis col·lectius a les empreses. Per això crec que hem de separar el tema... com de la gestió dels calers sector públic ningú es responsabilitza, no em sembla del tot malament la proposta.

Miquel Saumell ha dit...

Hola,
Estic bastant d'acord amb vosaltres i parlant de sindicats ara diré una cosa que no es gaire coneguda per la gent del carrer. Quan es produeix un ero el millor negoci el fa sempre el sindicat que hi intervé, que té un percentatge important de la massa que s'acaba acordant com a indemnització pels treballadors. Conec bastants casos i sempre es compleix la mateixa regla. Per a un sindicat un ero és una loteria. Sento ser tan cru però després de diverses experiències al llarg dels anys us puc assegurar que és exactament així. El que no puc assegurar és que aquesta mena d’impost sindical sempre es pagui en negre, però sovint és així com es paga. No he vist mai la comptabilitat dels sindicats però m’atreviria a dir que una bona part dels seus ingressos provenen dels eros i els tancaments d’empreses.

by Daniel Vidal ha dit...

Efectivament, Andreu, els 'privilegis' són un tema del que, lamentablement, molt poca gent (ningú) en parla, cosa que demostra que, amb independència d'ideologies... al final, en moltes coses, la majoria són iguals.