dijous, 5 de març de 2009

Cinema en català


L'anunci, per sorpresa, fet pel conseller Tresserras posa en relleu els dubtes al sector. No és una situació fàcil i buscar el consens des d'una fulla en blanc semblava una quimera. L'objectiu en aquest cas és diferent: llençar la notícia, fixant els màxims, i
La mesura, en definitiva, vincula diversos anàlisis que poden o no convergir:
a) Dret a elecció de la llengua de cultura: No es pot emetre un valor sobre el dret a l'elecció sense les següents preguntes. Hi ha un veritable dret d'elecció? Hi ha oferta suficient? L'oferta que existeix competeix en igualtat de condicions?
b) Sobre qui ha de pagar-ho: Ho ha de pagar l'usuari final? La Generalitat mitjançant subvencions? Això què implicaria?
c) Per què el mercat no presenta xifres superiors? La manca d'oferta de pelis en català s'explica per la mancade risc de distribuïdores i exhibidors o bé per un prejudici de la ciutadania vers el cinema en català perquè "sona estrany"?
d) L'aposta de la VOSC. Què necessitem veritablement, una oferta equitativa de doblatge de pel·lícules o bé potenciar la VOSC per, de retruc, normalitzar l'accés a les llengües estrangeres? Aquesta segona opció seria òptima, però ha d'anar de la mà d'una resposta similar des del castellà: més VOSE i menys doblatge. I si les VOSC i VOSE fossin més barates.

1 comentari:

by Daniel Vidal ha dit...

Ufff... moooolt complicat!

Un sector on els preus són pràcticament els mateixos en totes les sales, els horaris també (aspectes que no faciliten la competència, oi?)...

Una norma que obligui a quotes (en català, en VOSe, en VOSC), feta amb intel.ligència (que permeti -o no- agrupar les quotes als propietaris de diversos cinemes de manera que pemetin 'especialitzar' cinemes), podria estar molt bé.

A més de la defensa del català, hi haurien arguments com el turisme (gens menysperable), la comunitat sorda, etc.

La figura d'una xarxa 'pública' de cinemes podria estar molt bé.