dilluns, 2 de febrer de 2009

Un matí al tren

Testimoni directe d'O.G.C, amic i resident a Girona. Treballa a Barcelona i avui ha tingut un viatge mogudet, estrena de la nova situació que viu aquella línia amb motiu de les obres de l'AVE.

Un breu diari dels fets:

Per als viatgers de Renfe (tenfe per a iniciats) el que ha passat avui no era solament previsible, sinó usual. Sabem que l’important és arribar. Quan és sempre una característica secundària, prescindible fins i tot. En qualsevol cas, avui el trajecte Girona-Barcelona ha tingut uns agreujants que fan que pagui la pena parlar-ne. Era el dia de l’estrena d’un nou horari, menys amable i més llarg, tot just un mes després d’haver encarit el bitllet un 8%, sense comparança ni justificació possible en l’IPC. Paguem més per un servei de menys qualitat. Sense més prolegòmens, vaig a la crònica dels fets:

7.10 –Girona. Hora de sortida del tren (la setmana passada era les 7.25). Amb un quart d’hora més de son, prenc posicions a l’andana. A les 7.10 passa el Paris Austerlitz-Girona. Ni sabia que existia fins avui. El Catalunya exprés arriba a les 7.15, res de

l’altre món.

7.45- Sant Celoni. 40 minuts parats a l’andana. Després m’assabento pels diaris que és a causa d’un “motí” dels viatgers del primer vagó, que es neguen a ensenyar el bitllet. Motí d’altra banda anunciat a El Punt des de divendres. Els retrovisors, perdó, revisors, se senten ferits en el seu orgull i impedeixen que el tren continuï mentre els passatgers no ensenyin el bitllet. No se m’acut una feina més grisa i insofriblement prescindible que la seva. Cal que esperem als Mossos d’Esquadra per a què no facin res. Reiniciem la marxa a pas lent, suposo que a causa del retard ara anem darrer un rodalies.

8.40- Mollet- Sant Fost. Parem una mitja hora ben bona. Per les megafonies avisen d’alguna cosa que no reeixim a entendre. Finalment, el conductor, ens diu en el seu polit català “Estamos parados en esta..., por problemas técnicos. No podemos reanudar la marcha”. Un veí, d’edat avançada, renega “És que només saben tocar-nos la Pasqua”. Em fa gràcia l’expressió, molt polida.

Hora indeterminada – La Llagosta. Mai havia parat aquí, a la ciutat dels immigrants de la primera onada. Hi passem pel cap baix un quart més. El conductor, ja posat en el seu paper d’informador (informació si us plau!), ens deixa anar un parell d’speeches fulgurants. Pel que ens explica, el problema és a Sants.

9.45- Sant Andreu Comtal. El conductor ens informa que, de forma excepcional, el tren acaba trajecte a Sant Andreu, i que agafem el tren de rodalies a la via.... A l’últim moment ens la diu. És la 2!. Pugem, i baixem, a poc a poc, som molts i l’escala estreta. N’hi ha uns quants que tiren pel dret i creuen la via. De megafonia se sent. “Señores clientes, les recordamos que está prohibido cruzar por las vías”. És que mira com es preocupen per nosaltres! Entre els viatgers venien periodistes. En compto tres, armats amb aparells fotogràfics de primera línia.

10.00- Passa el tren de rodalies que ens ha de dur al destí: Passeig de Gràcia. Ens hi encabim com bonament podem, car ve ple.

10.10- Fi. Ja som a Passeig de Gràcia. Baixo al metro, i no funciona de Diagonal a Vall d’Hebron. Sortosament, vaig cap a l’altre cantó.

Conclusió: Avui he tardat 3 hores a fer un trajecte de hora i quart, cent quilòmetres. Em començo a plantejar si no faré més via baixant amb ruc cada dia. 33 km/h bé els deu agafar.


5 comentaris:

Sílvia ha dit...

Sí, som uns quants que fa uns anys anem patint aquest tipus d'indidències. La cosa s'agreuja quan no hi ha dia que vagi puntual ( sobretot de tornada) i cada cop som més els usuaris d'aquest mitjà de transport. Jo avui he trigat 2h. a fer un recorregut que es fa en 30 min. He agafat el tren a les 8:20 i he arribat a 10:20. Desprès cua de més de 30 min. si vols algun tipus de justificant o el reembolssament...comença a cansar

David ha dit...

Això se solucionarà el dia en què el Montilla, en Carod o en Saura hagin d'anar en tren. Llavors veureu com la puntualitat serà britànica...

Anònim ha dit...

De BCN al sud la situació és igual, quan plou compta amb mitja hora de retard mínim, si no plou i tens sort vas a l'hora. L'any 2000 TGN-BCN èren 55min horari oficial, avui 1h 10min. A sobre de la pujada de preus han retallat la durada del BonoExpress (10 viatges) de 3 mesos que et permetien anar i tornar cada setmana a 1 mes on, si puges i baixes de BCN cada setmana, gastes 8 bitllets dels 10, 2 són per RENFE. Pujada encoberta de tarifes!!

A.Orte ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
A.Orte ha dit...

Anònim, gràcies pel comentari. Veig que mentre als llocs on els polítics es juguen vots tendeixen a crear títols de transport per a infants, RENFE perjudica l'estudiant que va i ve un màxim de dos cops a la setmana.