dijous, 26 de febrer de 2009

Pacte d'alcaldes/esses


Dies després de la signatura del Pacte d'alcaldes/esses per la lluita contra el canvi climàtic, arriba a les meves mans un document de planificació de la Diputació, on es marquen els objectius marc pels reptes derivats al canvi climàtic, pensats per donar suport als Ajuntaments que han signat aquest compromís europeu. És lògic aquest suport, tenint en compte el tamany d'alguns dels municipis amb predisposició per mitigar les causes des de competències municipals i promoure activitat econòmica "sostenible".

El principal problema rau quan l'Ajuntament de Barcelona no apareix a la llista. El principal generador de Co2 no es compromet. La ciutat que es projecta al món com exemple en moltes coses no es compromet amb el món? La capital de la Mediterrània no es compromet en aquests objectius? Es tracta d'una qüestió que ha passat gairebé desapercebuda. Des de l'oposició s'oferia mà estesa a finals del 2008. S'instava el govern a fer un Pla d'Acció d'Energia Sostenible, com tenen previst fer els gairebé 400 municipis europeus signants.

Però ha arribat la data de la signatura i Barcelona no hi és. I la tinent d'alcalde responsable de que no hi sigui decideix anar per lliure. Sembla com a mínim contradictori propugnar de paraula un discurs de valors mediambientals universalista i no donar-li prioritat a l'escenificació d'un compromís a llarg termini (si se li donés prioritat hi hauria dimissions) . Imagineu una empresa que parla de millorar la seva facturació però no té un pla o un full de ruta per fer-ho?

4 comentaris:

Miquel Saumell ha dit...

Andreu,
Deixant de banda el meu escepticisme sobre aquesta mena de grans pactes que no solen passar de declaracions solemnes de bones intencions, em sorprèn que et sorprenguis de l’actitud de la prepotent senyora Mayol. Que no la coneixes a aquesta senyora? Ara no se la pot molestar, està molt ocupada en altres negocis tal com ens expliquen els diaris dia sí i dia també. Què haurem fet els barcelonins per haver d’aguantar aquesta senyora!

Martí ha dit...

Barcelona no és el principal generador de CO2; municipis rurals com el de Platja d'Aro (Girona) o el de Sant Julià de Lòria (Andorra) emeten molt més CO2 que Barcelona.

A.Orte ha dit...

Martí, en tot cas el llistat del que parlo és de la província, que és on he accedit a informació. Andorra és un altre país i de ben segur a França o Itàlia n'hi hauran de molt pitjors que no entren al Pacte.

Generador de CO2 total, em sobta molt que hi hagi municipis tant petits que generin tant com 2 milions de persones.Per càpita, lògicament segur que n'hi ha de pitjor però en tot cas, crec que la idea del post no canvia gaire si en lloc de dir "el principal generador" dic, un dels principals generadors.

Miquel, a mí tampoc em fan el pes aquests pactes a llarg termini, però no trobes que planificar quelcom, amb objectius a assolir, ja significaria un avenç? Tenim el recent precedent de la UE d'aconseguir una taxa d'activitat femenina del 60% abans de 2010. No deixen de ser estímuls que piquen l'orgull dels que no s'assoleixen.

by Daniel Vidal ha dit...

Coincideixo amb tu, Andreu...

Aquests grans plans, indicadors i calendaris demostren, com a mínim, una voluntat o tendència.

I no és estrany que, per tal d'assumir-los, al final es facin polítiques una mica estranyes, però... com tu molt bé dius, no es tracta de quedar com "incumplidor".