dimarts, 10 de febrer de 2009

Igualtat d'oportunitats a l'esport


La llei de l'esport espanyola, promoguda pel CSD i el seu responsable, Javier Gómez Navarro l'any 1990, determina que als clubs professionals que no siguin SA les directives hauran d'avalar un 15% del pressupost.
Plantejat en un moment on es buscava controlar els clubs esportius que tenien pocs recursos i deutes, ara es parla d'una renovació de la llei. Doncs bé, el debat pot ser llarg i complicat. Sembla mentida que un tema esportiu tingui també elements polítics però els té.
Sobre la taula, tres polèmiques per una possible reforma de la llei:
- Les SAD no han ressolt el problema dels clubs esportius. De fet, tal com s'explica des de diversos estudis, el deute és enorme i existeixen casos amb l'agravant de tenir inversions pel camí, com són el cas del València o l'Espanyol.
- Alguns partits polítics es lamenten del suport institucional que es dóna a alguns clubs esportius, donant subvencions encobertes (i II) i comprant deute a canvi de promeses futures incertes. Això deixa en condicions d'inferioritat clubs de categoria no professional o altres ciutats on les institucions no entren en aquest tipus de política.
- Per altra banda, el tercer debat, lligat al tema de l'aval del 15%. No tothom pot formar part de la directiva del Barça, perquè actualment s'han d'avalar més de 40 milions d'euros. Això, a la pràctica, dificulta que es compleixi aquell principi de que qualsevol soci pot ser president i no s'ha demostrat vàlid per evitar males gestions recentment. La normativa permet fer exercicis contables dubtosos per evitar fer front al deute generat. Una normativa absurda, que no va al nucli del problema i limita un principi romàntic dels clubs que no són SAD.

1 comentari:

by Daniel Vidal ha dit...

Diners públics i esport de competició.... un tema molt, molt, molt complexe.

Les reflexions fetes són bones... però és molt complicat millorar l'actual dolent sistema.

Sempre dic el mateix. Amb una més gran responsabilitat personal (exigible jurídica i econòmicament) per la gestió d'una entitat, certes "aventures" no tindrien lloc. I si, tot i així, passessin (comprar 'x' abans de vendre 'y') es podria actuar per recuperar-ho.

A més, amb diners públics per mig, determinats salaris, comissions, etc... són, en una paraula, pornogràfics.