divendres, 20 de febrer de 2009

Bermejo

No pot ser que aquest senyor no dimiteixi. És tant greu equivocar-se com ser blanc dels dubtes. I el ministre de justícia està sent greument discutit per tres temes: el fet de trobar-se amb Garzón a una cacera; la vaga de jutges i que es descobrís que tenia permís per caçar a Castella-la Manxa, però no a Andalusia, on van entrar durant un temps el dia d'autos.

Es pot equivocar, crec que són temes que no entren en la seva gestió directa (excepte el fet de no tenir cap pla en relació a la modernització de la justícia). El problema és la desconfiança que genera, indirectament, vers el govern. Perquè el ministre de justícia no pot dir que "em treuré el permís de caça d'Andalusia per a que no em torni a passar". I la multa? I la norma? I la possible inhabilitació?

És com si el ministre de salut anunciés que té mal de peu i demà l'operen a una clínica pública. Insinuaria que es saltarà les llistes d'espera?

2 comentaris:

Miquel Saumell ha dit...

Andreu,
En la política espanyola (i catalana) la paraula dimissió no existeix, i tu que et dediques a aquests temes ho saps millor que ningú. Alguna excepció molt de tant en tant i para de comptar. Però és que tampoc existeix l’alternativa a la manca de dimissió, és a dir, el cessament per part de qui el va nomenar. Per tant, tota la desconfiança que vulguis cap al caçador i el mateix grau de desconfiança cap el que l’aguanta al seu costat. Lleig i trist.

Anònim ha dit...

Andreu me ha encantado tu explicación , estoy totalmente de acuerdo , pero ya ves "aqui no pasa nada".

Esther