dimarts, 20 de gener de 2009

Tremosa (ii) Col·laboració especial

Avui tenim una nova aportació, en concret sobre el debat de l'assignació d'en Tremosa. La signatura, un persona que coneix bé com funcionen els partits a Europa, no obstant s'hi ha passat una temporada a Brusel·les coneixent a fons les estructures partidistes a la UE. Mil gràcies a Joan Pere Plaza, Doctorand en Ciència Política a la UAB per la redacció d'aquesta aportació.

Una bicefàlia amb caps de rostres ben diferenciats, un de tècnic i un de polític, com a pauta per a analitzar l'elecció de Tremosa com a nou cap de llista de CiU per a les Eleccions al Parlament Europeu és suggerent. La qüestió de fons, però, és si aquest nou ésser del monstruari politològic seria capaç de sobreviure en el seu entorn.

Certament, Brusel·les és una arena política molt distinta de les nacionals, sobretot per la quantitat d'actors polítics que es mouen pel quartier européen sense ser, ni necessitat de ser, representants de cap de les 27 sobiranies nacionals. Sota aquesta premisa, crear una nova bèstia de dos caps podria ser una bona idea. Mentre que un cap, el de perfil polític, es dedicaria a moure's entre despatxos i a mantenir relacions amb els altres polítics, i els lobbies i grups d'interès, la segona podria tancar-se al seu propi despatx i dissenyar les propostes de CiU per a la UE, sempre en el marc de les seves possibilitats.

Ara bé, treballs com els de Hix, Noury i Roland (2007) demostren que la tendencia és que els europarlamentaris mostrin cada vegada més una major disciplina de vot dins del seu grup, i que les votacions en clau nacional tan habituals en altres periodes de la historia del projecte europeu, tendeixen a disminuir. En aquest sentit, poder el lloc del cap tècnic d'aquesta bèstia bicèfala no seria tant un escó a Brusel·les (i Estrasbourg!), com sí les reunions dels bureaus dels partits partits d'àmbit europeu en què predomina encara el pes dels Secreatris de Relacions Exteriors de cada partit nacional o figures similars.
Ara bé, en el cas de CiU, on els dos partits membres de la coalició electoral formen part de dos partits d'àmbit europeu diferents (Convergència a l'ELDR, i Unió al PPE), poder sí que aquest cap tècnic no li toca més remei que estar a les reunions del bureau del grup parlamentari de l'ALDE (més si tenim en compte que aquest cap pensant ve de la mà de Convergència, i que el partit d'àmbit europeu del que Convergència forma part no té grup parlamentari propi a Brusel·les).

Ara bé, l'entorn d'aquesta bèstia bicèfala no seria només Brusel·les, sinó també Catalunya. I no es pot oblidar que les eleccions, i per tant la capacitat d'estar present en els bureaus on es presenten les idees i on es prenen les decisions, se segueixen guanyant a Catalunya. Un perfil acadèmic com el que representa Tremosa encara pot allunyar més a l'electorat de les eleccions europees. Si en l'imaginari col·lectiu, Brusel·les ja de per sí representa un lloc inòspit i llunyà en què es prenen decisions que no sabem massa bé ni com ni fins a quina mesura ens afecten, es podria especular que la possibilitat que aquestes mateixes decisions siguin preses pel cap menys polític i més acadèmic de la nostra bèstia pot tenir resultats inesperats en el comportament de l'electorat.