dilluns, 19 de gener de 2009

Tarragona 2017


En una recent visita a Tarragona vaig poder comprovar de primera mà com d'important resulta pel govern municipal el projecte per fer que la ciutat sigui seu dels jocs del Mediterrani l'any 2017. Pensat per ciutats de tamany mitjà de la ribera del mediterrani, els Jocs esdevenen una oportunitat per plantejar l'impuls d'un territori que requereix d'empenta i compromís des dels elements públics, però que no es pot fer sense que sigui una oportunitat pel sector privat.

En aquest sentit, Tarragona avança correctament en tres direccions:
- Ha aprovat el que jurídicament és necessari, un Pla d'ordenació urbanística que permeti donar cabuda a tots els projectes que, aprofitant l'impuls, posin Tarragona on pertoca.
- Un Pla estratègic pel camp de Tarragona (zona metropolitana), amb el compromís público-privat. Preguntareu, com pot ser que no en tingués fins ara, quan actualment tothom té un Pla estratègic ( o més d'un), com a mínim per vendre's al món.
- Des d'un inici té plantejat que els Jocs arribin a tot el territori del Camp de Tarragona, amb una població que supera els 500.000 habitants. D'aquesta manera aconsegueix també implicar consistoris de tots colors i esdevé un projecte de país que afecta de manera directa un 8% de la població catalana.

La candidatura és una realitat i els competidors reals són escassos. Rijeka (Croàcia), que ha perdut ja quatre votacions, la darrera en mans de Vólos i Larissa (Grècia); Mersin a Turquia, no gaire ben vista pels països islàmics del nord i Trípoli (Libia) vista amb recel pels països mediterranis.

Tarragona té una excel·lent oportunitat per deixar de ser aquella ciutat a una hora de Barcelona que poca gent coneix i poca gent considera atractiva per treballar o viure. Però, principalment, Tarragona requerirà d'un suport públic que necessàriament obligarà a modificar el discurs Barcelona-centrista sobre infraestructures i inversions productives així com un nou impuls de l'empresariat que permeti atreure projectes de futur, com per exemple l'adquisició de centrals de cicle combinat i centres de recerca relacionats amb aquests àmbits.

1 comentari:

by Daniel Vidal ha dit...

Crec que el millor que li pot passar a Tarragona es continuar essent aquella ciutat a una hora de Barcelona, especialment si aquesta distància (temporal) s'aconsegueix reduir en tren.
Això pot ser molt atractiu per algunes coses.
Dit això, desitjaria que la celebració d'un esdeveniment com aquest, a Tarragona o on sigui, torni a ser que ha de ser, i no pas una 'excusa' per 'canviar-ho tot' en forma de modificacions urbanístiques.
(o dit d'una altra manera.. que si les modificacions s'han de fer, que no depengui d'esdeveniments com aquests).