divendres, 16 de gener de 2009

Model de ciutat


L'alcalde Hereu es referma en la seva aposta per l'anomenat model Barcelona. Tots volem el model Barcelona. No volem la ciutat americana, ni en el seu urbanístic ni en el model social. Els que es mouen en transport privat tampoc volen un model de ciutat feta per la gent que hi viu, amb un centre tancat al trànsit i un sistema impositiu que repercuteixi en més recursos i, potser, millor qualitat de la xarxa de transport públic.

Aquests condicionants ens porten a un camí de dependència del passat, a plantejar el present molt condicionats per les decisions d'una època anterior. Mantenir el "model Barcelona" és, per tant, una obvietat pels que no plantegin revolucions.
El model Barcelona agrada més o menys tothom. Tots els barris tenen equipaments que enforteixen la quotidianitat, s'aposta per l'impuls urbanístic de barris amb ocasions especials i es connecten entre ells i amb el centre, a diferència d'altres models amb nodes de connexió basats en estacions centrals de transport.

Els models, en tot cas, canvien. Pel reptes que la mateixa ciutat planteja, la reinvenció. En aquest sentit no hi ha idees que no tinguin un gran risc en l'opinió pública i per aquest motiu ni govern ni oposició municipal poden anar més enllà de retocs (la reforma de la Diagonal n'és un exemple). Segon per motius econòmics o sociològics, els barris canvien i en 20 anys ho han fet molt.
Queda doncs, redefinir un model Barcelona que permeti generar nova confiança. L'antic model Barcelona es basava en la bondat de l'administració i en la personalitat dels barris. Permetia teixir un sistema de confiança mútua entre ciutadania i Ajuntament que tirava endavant els projectes impulsats des de dalt. Però els nostres barris no són com eren. Sarrià està canviant, Nou Barris ja no és només un barri d'immigració espanyola, Gràcia s'omple de classe mitja-alta i estudiants amb ganes de passar-s'ho bé i el Raval és una gran barreja. Aquests canvis socials tenen una necessària conseqüència política. Els equipaments i places esdevenen el punt de trobada entre desconeguts enlloc de coneguts, els mercats són un lloc on comprar deixant enrere la concepció d'espais de trobada. Els barris s'han privatitzat, en un sentit d'atomitzats o individualitzats. I com a tal, pensar que el sistema de confiança mútua funcionarà com sempre és el primer error si pensem en donar confiança a tota la ciutadania.