dimarts, 30 desembre de 2008

el BOE, només digital

Entrem al 2009, però algunes administracions es comencen a modernitzar. El BOE, amb molts lectors habituals però només alguns exhaustius (himajinaris) només serà consultable on-line, a excepció d'oficines d'informació de l'administració i, possiblement, biblioteques universitàries.
Un estalvi en paper interessant, tenint en compte la quantitat d'impressions d'una pàgina que se'n faran.

dilluns, 29 desembre de 2008

Model esgotat


Partit anual de la selecció catalana. resultat irrellevant, assistència mínima (15.000 catalans i 15.000 d'origen colombià), fred, pluja i mal temps. Fa uns anys que no miro cap d'aquests partits, els jugadors els costa venir, els rivals deixen molt que desitjar (la Colòmbia d'ahir era una selecció sub-23) i les dates no interessen.
El model està esgotat i d'alternatives queden molt poques:
a) Seguir igual, fent amistosos, però en altres moments de la temporada. Ja s'ha negociat amb la RFEF per tenir 3 dates FIFA.

b) Organitzar una mena de torneig quadrangular. Problema, per tenir bons equips caldrà tenir el vist-i-plau de FIFA i les 3 dates cedides per la RFEF no són consecutives ni es poden garantir per posteriors anys.

c) Alguns reclamen que la selecció passi a jugar els estius buscant bons rivals, un encaix complicat perquè juliol i agost són mesos de clubs i les seleccions tenen reservades dates els primers dies de setembre.

En tot cas , 30.000 espectadors a un partit són molt pocs i queden clarobscurs en la gestió de la FEderació catalana:
1. Quantes entrades es van regalar? Tots sabem que els clubs de Catalunya reben moltes entrades.
2. Per què no s'ha fet una campanya en els mitjans de comunicació?
3. Quanta gent està realment motivada per la selecció catalana? El rival és un al·licient importantíssim, però un Espanya-Perú va omplir un estadi a Gran Canària no fa gaire, potser caldria fer partits en altres racons del país?

dilluns, 22 desembre de 2008

I ara què?

És un tema que m'avorreix moltíssim, el finançament autonòmic. I ho fa perquè el ciutadà mitjà no entén el que passa. És un tema d'inspiració tècnica que s'acaba barrejant amb discursos de bons i dolents. Els temes complexos s'han de saber explicar i els responsables de fer-ho ho fan ben difícil.
El fet és que sempre, entre una negociació d'aquestes característiques, és més còmode estar a l'oposició o apretar des de qualsevol autonomia excepte Catalunya.
De tota manera, ZP és prou hàbil i està trobant un espai d'oportunitat. Vol construir un entorn de confiança amb CiU, un aliat lleial si hem de fer cas de les declaracions d'en Duran. ZP té la sort de poder-ho fer sense que es noti, simplement ha de fer que el xup-xup aparegui i els mitjans clamin al cel davant una negociació bilateral. Els barons faran la resta.
L'existència d'equilibris sempre deixarà el PSC en situació perjudicial, tant a nivell d'imatge pública dins el PSOE com quan és partit al govern.
Perquè una cosa és la maquinària electoral del PSC, que juga a dos fronts, la del vot del centre-esquerra espanyolista i del centre-esquerra no independentista i l'altre l'estratègia del partit al govern de coalició. No queda més que canviar la relació o quedar perpetuat a una manca de control de l'entorn del partit però, el que és més greu pel PSC, deixarà que el seu principal rival polític pugui jugar les seves cartes a Madrid sense semblar que traeix Catalunya.

divendres, 19 desembre de 2008

Homenatge a "Nautilia"



Avui un post homenatge al que considero un dels blocs de referència, un dels 3 o 4 millors que conec, Nautília o Viajando Raro, de l'amic Frans.
Parlava fa uns mesos del turisme esportiu, o aquella gent que viatja per un esdeveniment esportiu, però també del "turismo corriendo".

Doncs bé, sense que el viatge fos ni esportiu ni amb motiu d'activitat, vam tenir l'oportunitat d'aprofitar el bon temps per fer una passejadeta en bicicleta vorejant la costa, creuant al Golden Gate i arribant al bonic poble de Sausalito.

Com podeu veure a la foto, el pont està molt preparat pel pas de vianants i ciclistes, tenint un ample considerable que només el vent i la quantitat de gent que el creua en totes modalitats eviten que es pugui apretar velocitat. Dóna gust poder fer esport en ciutats preparades pel trànsit de tot tipus de vehicles, almenys en una zona... altres zones de la ciutat es fa impossible per les increïbles pujades.


Els alts comandaments dels mossos no poden conciliar


La comunicació sobre la necessitat d'assistència d'alguns comandaments de la policia catalana a actes de partit (el tema no era sobre interior) del Conseller Saura és criticable des de molts punts de vista. Sota el meu punt de vista tothom és lliure de portar la seva política interna com vulgui i en aquest sentit qui es refereix al que es feia al govern de fa 5-10 anys és que no té prou seguretat sobre els seus arguments propis.

L'altre argument que ICV defensa aquests dies, sobre que "és part de la seva feina", em resulta especialment contradictori amb una qüestió de la qual no només ICV fa bandera, sinó que ha insistit en posar-lo sobre la taula en molts fòrums: la conciliació de la vida laboral, personal i familiar.

La Conselleria d'Interior què té d'especial per no deixar, encara que sigui per un dia, que alguns càrrecs no puguin conciliar? Les 7 de la tarda són hores per anar a una reunió que forma part de la feina? Els pagaran les hores extres? I si els càrrecs dels mossos són pares solters? I si han d'agafar el transport públic per tornar a casa?

dimecres, 17 desembre de 2008

La NFL en directe



El 7 de desembre, poques hores després d'arribar a San Francisco, vaig assistir en directe al partit de la 14a jornada de la NFL entre els 49rs, mític equip dels 80 i 90 (Rice com a WR i Montana com a QB marcaren època) i els New york Jets del grandíssim però veterà Brett Favre. El primer que xoca és la gran organització, ja que amb la venda anticipada del ticket (2 mesos abans) he d'afegir l'enviament pocs dies abans de totes les opcions d'arribada a l'estadi. Fent-ho en transport públic, vaig fer-ho 2 hores abans. La principal amb els nostres espectacles és la magnitud del pàrquing. És molt gran i estant mig buit ja impressionava. El segon que sobta és que la gent ve equipada amb unes barbacoes per poder dinar al pàrquing mateix (el partit començava a l'1). El tercer, l'emotivitat amb que viuen l'obligatorietat de l'himne americà tot just abans de començar. Era un dia especial, es complia el 47è aniversari de Pearl Harbor. Aquesta efemèride va enalgir encara més el patriotisme amb el desplegament d'una gran bandera (ja de per sí molt freqüent arreu) que cobria una part important del terreny de joc... vull dir batalla.

La quarta sorpresa va ser que a la tele sembla un esport amb moltes aturades, però en directe els videomarcadors treuen fum: repeticions, comentaris d'un comentarista que explica què ha passat i promocions pel soci (per exemple, la persona asseguda al meu costat li va tocar un abonament gratuït per l'any vinent).

El cinquè que sobta és que allà més que apassionats del seu club, que ho són, són aficionats al football. Hi havia molts aficionats d'altres equips, no només dels New York Jets. I van equipats amb les seves samarretes, fent que siguin objecte de converses molt sanes. Enveja sana, vaig pensar, en veure actituds d'aquesta mena que a més confirma que la gent d'allà és força planera.

En conclusió, una molt bona experiència, el partit dura tres hores, però no es va fer llarg en absolut. Ara queda pendent veure un partit de la NBA.

Per cert, els 49rs van guanyar i ara intenten acabar dignament la temporada amb un entrenador temporal. No entraran a Playoff, allà només juguen 18 partits, a diferència del beisbol on es fan més de 100 o la NBA on arriben a jugar 82 en 7 mesos. Potser per aquest motiu és l'esport rei, tant la lliga professional com la lliga universitària, que concentrava molts espais de tele amb debats de tres hores sobre qui havia de ser el millor jugador universitari de l'any.

dimarts, 16 desembre de 2008

Ja he tornat

Benvolguts/des lectors.
lamento haver abandonat el bloc. En els darrers dies he estat als EUA i m'ha resultat força complicat trobar moments per abordar els temes. Ben aviat explicaré algunes vivències a la costa oest, moltes d'elles explicades d'una forma poc autobiogràfica. Un exemple, què poden tenir en comú Pearl Harbor amb un partit de la NFL? La resposta, ben aviat.

dijous, 4 desembre de 2008

Controls públics


Dos projectes que surten del Govern estan donant molt a parlar. El primer és la reforma del codi civil, amb un assumpte de força controvèrsia, l'obligatorietat de dir-li a un fill/a adoptat/da la seva condició. Deixant al marge que sigui bo per qüestions mèdiques o per donar-li al fill/l'oportunitat de saber d'on prové, es crea un mal precedent des del punt de vista ideològic. Entrar a les cases de la gent, a la vida de la gent, sobrepassa no només qualsevol principi d'una política de família (protegir-les més que no pas oblgiar-les) sinó el paper de l'estat en l'educació.

El segon tema són les recomanacions emeses per la Secretaria per la Immigració. Atorgar el dret de vot en persones amb permís de residència després de 5 anys és un debat que obligaria a modificar normes de rang estatal. Sembla lògic que això pugui passar, però aquests tipus de debats venen condicionats, sota el meu punt de vista, per l'explosió del fenòmen. Aquest tema requereix de maduració i d'un estudi comparat rigorós perquè donar drets socials i cívics no és el mateix que donar drets polítics. Per altra banda, crec que la solució de reciprocitat seria ben lògica, però per això tenim una UE, oi?

Respecte l'opcio de donar residència espanyola després dels 5 anys, aquesta és una solució complexa pel cas català. Catalunya, sent generosos, podrà controlar els fluxes, però de moment no tindrà competència sobre nacionalitat.Si la condició prèvia és la residència l'opció de valorar des d'aquí l'arrelament és altament complexe. Per altra banda ja es comencen a sentir veus sobre la necessitat d'adoptar mesures a l'estil britànic o alemany (proves de coneixement/culturals) per conèixer l'arrelament... demanarem els de fora el que no es demana als que viuen aquí?

dimecres, 3 desembre de 2008

Presentació del llibre "Castells humans"


Ahir va ser un dia important per un amic, Juan Milián, amb motiu de la presentació de la seva darrera publicació com editor, Castells Humans. Una bona colla de gent, incloent-hi el Molt Honorable President del Parlament, va assistir a aquesta obra que, de ben segur, serà una contribució que la cultura i tradicions catalanes agraïran.

Per què fer esment d'aquest acte? En primer lloc, perquè en Juan és un exemple de persona que, tot i tenir una feina, engega un projecte editorial. Ho fa sent politòleg, jove i sense uns mitjans que garanteixin l'èxit. L'altre element interessant és l'alta convocatòria aprofitant formes de convocatòria moderna. En Juan va assistir al mes de juliol a un taller sobre espais 2.0 organitzat per l'Associació d'Antics Alumnes de la UPF. Allà va mostrar interès en les potencialitats de Xing, Linkedin i Facebook. Aquest acte és la demostració d'una convocatòria feta i seguida des de Facebook amb la qual personatges de la vida política i social barcelonina van assistir-hi sense necessitat d'invitacions formals. Felicitats

dimarts, 2 desembre de 2008

6,94

Avui ens hem despertat amb l'anunci de les noves tarifes del transport per 2008 que poden arribar a triplicar l'IPC esperat. N'hi ha algunes lectures que critiquen amb duresa. Jo de moment seré prudent per alguns dubtes:

- En els darrers anys s'han fet millores importants en matèria d'accessibilitat. Moltes estacions disposen, per fi, d'ascensors i altres estacions estan renovant-se, per no parlar dels nous convois a la L4 i L1 que eren els que tenien vagons més antics. Seria interessant conèixer si les millores de les instal·lacions i l'augment dels preus van necessàriament lligades.

- La creació d'una targeta per infants de 4 a 12 anys. És una millora interessant però potser en un primer any es podia buscar una combinació per no perjudicar la resta de títols de transport, si és aquest el principal motiu, per exemple fer-la gairebé gratuïta pels qui compren T-Mes però no per les T-10 o descomptes progressius any a any fins fer-la gratuïta. L'òpció de pagar 35 euros per tot l'any no sembla cobrir suficient.

- Sembla lògic, doncs, que els usuaris paguem per millores. Tot sigui dit, en línies generals el metro ha millorat en els darrers anys . Si ens comparem amb Madrid la comparació és odiosa, però amb altres ciutats importants (Milà o Londres són grans exemples) no sortim mal parats en moltes qüestions.
Per això hi ha una empresa pública, per gestionar eficientment els recursos que té. El que no tindria lògica és una gestió amb superàvit.

Ara bé, semblaria empresarialment transparent que els que tenen títols de transport nominals rebin una memòria de documents per saber en què s'estan gastant els calers, especialment en matèria de millores i de salaris del personal. El problema és que possiblement aquesta transparència no agradaria els vaguistes del 2007. Quant l'exercici 2009, ajudaria saber quins factors han incidit realment... el més fàcil és culpar la T-Infant (T-12) però compte, la nota de premsa sembla indicar que simplement es fa per mimetisme, considerant l'IPC del sector transports i de carburants al mes d'octubre. Per què el del mes d'octubre i no la previsió del 2009 d'aquests dos elements? Per què sovint fan servir l'IPC i quan volen empren d'altres?

dilluns, 1 desembre de 2008

6 mesos de preparació per 10 dies


M'encanta preparar el viatge, no deixar gaire espai pel dubte, per pagar el preu de ser foraster. Si visito una ciutat que conec poc o gens vull saber quina és la forma de fer servir el transport per la gent d'allà i on puc anar a llegir si tinc una estona lliure.

En aquesta ocasió entro en la setmana que acabarà amb un viatge als Estats Units, concretament a San Francisco, costa nord-oest de Califòrnia i Las Vegas. Abans que alguns acuseu el funcionariat de viure bé ja us aviso que a l'estiu vaig fer molt pocs dies.

Compromisos personals m'obliguen a quedar-me 6 dies sencers a San Francisco, evitant així que el camí a Las Vegas el pugui fer amb calma.
La preparació d'aquest viatge ha estat intensa: fer el canvi de moneda quan estava més barat, a l'estiu (gràcies a la meva mare un canvi de 1,55 per cada euro... avui està a 1,28), trobar un vol barat de SFO a Las Vegas (Virgin America hi va per menys de 60 dòlars), un hotel a Monterey i un bon hotel a Las Vegas, però també una mica de lleure. Un lleure típic, anar a Mystère, un dels espectacles del Circ du Soleil a Las Vegas. L'altre, anar al partit de la NFL entre els San Francisco 49rs i els New York Jets. Segons llegeixo el partit té una durada de 4x15 minuts, però la durada real sobrepassa les 3 hores, sort que és a l'1 del migdia.

Tot i això, sempre queden coses pendents de fer: treure'm el carnet de conduir internacional, per si de cas, i comprar adaptador de corrent.