diumenge, 29 juny de 2008

L'Ajuntament no organitzarà pantalles gegants

Per la final de l'Eurocopa d'avui, el grup municipal del PP havia demanat pantalles gegants per seguir la final Alemanya-Espanya. L'argument, tant fàcil com que en casos de presència d'aficionats estrangers l'Ajuntament havia facilitat una "fan zone" a la Vila Olímpica i Fonts de Montjuïc.
L'argument em sembla trampós des del punt de vista esportiu, ja que en aquest cas els aficionats no es desplacen per veure el partit i perquè es fa en obert. Però llavors ve el risc d'haver donat espais per la trobada, a l'igual que és possible que alguns grups d'immigrants poguessin demanat organitzar una festa per un mundial de cricket i segurament es consideraria que és bo que es trobin.

divendres, 20 juny de 2008

dimecres, 18 juny de 2008

Col·laboració especial. Crònica del recital de Josep Carreras


Per Joan Rodríguez. Expert, entre d'altres coses, en òpera, i habitual del Liceu

Nit d’homenatge la de dimarts al Liceu. Un Josep Carreras emocionat es presentava 50 anys després de la seva primera aparició en aquell mateix escenari, a l’edat d’onze anys. El públic es va mostrar entregat d’entrada i disposat a ovacionar al tenor independentment de com és desenvolupés el recital. Així, tant bon punt Carreras va trepitjar l’escena, un llarg aplaudiment li va donar la benvinguda, portant-lo al límit de l’emoció.

El públic del Liceu estava format per una barreja a parts iguals de fervents admiradors anònims i de figures de l’star sistem polític i cultural català. Des de l’Honorable José Montilla a l’Alcalde Hereu, passant la sempre estimada Núria Feliu, entre molts d’altres.

A partir d’aquí, un recital que va anar de menys a més. El repertori format bàsicament per cançons napolitanes, estava pensat per acomplir una doble finalitat: no arriscar massa vocalment i allunyar-se de les rareses operístiques, per arribar al màxim de públic possible i agradar tant als Liceístes com al públic que va seguir la retransmissió en diferit que va fer TV3.

Vocalment, el tenor va demostrar que malgrat haver perdut potencia vocal (normal a la seva edat), segueix conservant el timbre i la dicció clara que sempre el van distingir. Una veu que no és el que era, però que segueix testimoniant com en va ser d’important en els anys de plenitud.

En acabar, una apoteosi de reconeixements que Carreras va voler agrair arribant a interpretar fins a vuit peces extra, no previstes al programa inicial.

La festa al teatre va acabar als volts de tres quarts d’onze de la nit, moment en el que Carreras es va traslladar a la Barceloneta per saludar en directe a les dues mil persones que s’hi havien congregat per seguir la retransmissió del recital. A elles també les va voler obsequiar amb una última peça cantada en directe: Rosó.

Així doncs, el tenor va rebre un homenatge merescut després d’una llarga trajectòria que l’ha portat a ser un referent mundial a nivell professional així com un exemple de superació en la lluita contra el càncer. Felicitem-lo a ell, i felicitem-nos tots plegats, ja que almenys per un cop, aquest país ha sabut reconèixer en vida, la univesalitat merescuda d’un dels seus ciutadans.

dimarts, 17 juny de 2008

Xavier Vendrell


Una bona notícia, Xavier Vendrell no entra a la nova executiva d'ERC. Es tractava d'un element perillós pels que creiem en una nova generació de polítics: poc preparat, dos graus universitaris inacabats, feines sense gaire prestigi, viu de la política teòricament des de fa 12 anys. Però sobretot, un personatge que adoctrinava des d'una aparent posició de referent a l'organització.

Era conegut entre el món de la política i administració com el "senyor de les cartes" o el senyor que fa política a les calçotades.

Reconèixer que no es pot aportar res de nou i deixar pas a noves idees és sempre un acte que honora qualsevol professional al servei d'una organització tant gran. Si no et volen al partit el lògic és abandonar el càrrec institucional que queda (diputat). Veurem si li ve de gust tornar a fer de gerent d'una petita empresa.


Cada cop queden menys elements del meu particular club dels prescindibles destralers: Zaragoza, Vendrell, Madí, Puig, C's en bloc i Vidal-quadras. Tots ells em crispen i no m'agrada enfadar-me.

Avui és el dia

Download Day 2008

divendres, 13 juny de 2008

Consulta jurídica sobre el conflicte del transport

Del recent conflicte dels transports, recomano la reflexió del mític veterà a Himajina. Res més a dir. Ara bé, em queda un dubte jurídic que de ben segur no té una resposta clara, o potser sí però al no sentir-la ni llegir-la en premsa, jo sí que tinc.
- Ha quedat clar que la Constitució reconeix el dret de vaga.
- Ha quedat clar que no tenim llei de vaga.

El problema s'ha plantejat com un joc nacional en el qual els perjudicats són els consumidors d'aquí i els conductors de turismes d'aquí. D'acord, però i sí ho plantegem en perspectiva europea?
- La darrera versió del Tractat de la UE reconeix la lliure circulació.

- Per tant, en tant que el dret comunitari obliga a adaptació de les lleis dels estats membres:

1) Si uns transportistes francesos, o d'aquí, no poden entrar/sortir a la Jonquera per la vaga, podrien denunciar-ho a un tribunal europeu considerant que s'ha incomplert un principi de la UE?

2) Sembla adient una adaptació del dret espanyol al dret europeu per deixar clar qui tindria responsabilitat en aquest cas: els vaguistes o l'estat espanyol? Qui respondria davant la UE?

Sembla que l'única sortida seria una llei de vagues consensuada a Europa, com a mínim adaptada al sector del transport de mercaderies. Algun jurista em pot ajudar?

dimecres, 11 juny de 2008

Els sortejos a les EOI

Hi ha qui defensa que tot estudiant universitari ha de rebre una mena de taló honorífic que indiqui la quantitat de calers que costa la seva formació i la que realment paga. La UB ho indica a la matrícula però no sé si és suficient.
Sota el meu punt de vista l'Escola Oficial d'Idiomes suposa una perversió addicional al sistema. Aprofitant el seu baix cost moltíssima gent amb propòsits formatius diversos (lúdics, professionals o formatius) s'apunten cada any als sortejos. Hi ha qui es presenta dos o tres anys i mai aconsegueix entrar. Hi ha qui entra el primer any. I aquí ve el problema.

Quant costa realment l'EOI? Es paguen uns 200 euros per la matrícula d'un curs ordinari però sospito que el cost real és superior. Abandonarien si anessin al British Council o llocs on la matrícula supera els 600 euros? Sembla ser que sovintegen les absències, encara que siguin per motius laborals i molta gent no acaba el curs, ni tant sols es presenta a l'examen. Què hem de fer amb aquestes persones? Se'ls impideix tornar a apuntar-se a cap curs de cap EOI o bé tothom que accedeix hauria de pagar per anticipat 2 o 3 cursos, garantint així que l'EOI no sigui una destinació per qui vol un any d'ensenyament d'idiomes barat? O potser aquesta preocupació meva és secundària?

dimarts, 10 juny de 2008

Cursa de Transports a Ciutat Vella

El cap de setmana passat es va celebrar la 3a Cursa de Transports a Ciutat Vella.

No deixa de ser sorprenent que una de les disciplines sigui Bicing, separada de la bicicleta privada. Resulta curiós que una de les normes de la cursa sigui no excedir la velocitat màxima ni el semàfor en vermell... no sé a qui perjudicaria més, si als del bicing o als altres. D'aquí la possible discriminació?

Air Berlin

No he volat mai amb aquesta companyia, tot i que els amics que ho han me l'han recomanada. Segurament no ho faré tampoc ara a no ser que tingui uns horaris extraordinàriament bons en comparació amb la resta de companyies (això de despertar-me a les 4 del matí sense obligació no em motiva ja)

Però tot i així em sembla que la polèmica ha anat massa lluny. No té sentit fer declaracions públiques que ofenguin aquest senyor, però pitjor encara barrejant coses com l'atac de l'ex-diputat Puig, comparant la companyia amb una companyia nazi. El pitjor és que fem cas d'un diputat que no ha aportat res al país ni abans ni ara.

És una evidència que els empresaris i mitjans de comunicació estrangers es mouen en uns cercles de relacions properes a l'opinió majoritària a la resta d'Espanya. I s'apropien del llenguatge, centrant-se en la part del llenguatge que ells han entés. Així als arguments del "castellà està discriminat a Catalunya" i d'altres de similars ells els transformen en un "el català molesta" al no ser llengua oficial a l'estat.

El que també em sembla un error és incorporar a la força una idea en societats no acostumades a la diferència. Alemanya, no ens enganyem, pot tenir molta immigració però passa per ser un model d'homogeneització cultural.
I per acabar una reflexió. Catalunya es va posar al mapa per ser una destinació turística i d'inversió econòmica. Em deia fa poc un empresari que era fictici que l'empresari estranger entengués l'element cultural. Més aviat li agrada tenir un interlocutor institucional sobre el terreny. Tota la resta li sembla més aviat un tema folklòric.

Per una orientació diferent de la problemàtica visitin Vida Quotidiana

divendres, 6 juny de 2008

Obama i el comportament polític

Ja és oficial, el senador Obama serà el candidat demòcrata. Els defensors de la causa, que són molts, poden sortir entusiasmats preparant les màquines per novembre. Les comparacions amb McCain donen clarament un guanyador en termes d'imatge i regeneració democràtica, però això no ho és tot.

El principal error d'opinadors i mitjans europeus és valorar les probabilitats de victòria en termes de "proximitat" de valors/ ideològia. Sense dubte, les minories, les dones (especialment les més independents) i els més humils haurien d'anar a votar en massa per Obama.

I aquí ve el principal problema. Aquesta elecció, per molt que s'enfronti en termes de renovació de la política americana, no serà diferent. La participació serà baixa, no serveix l'excusa europea de "mobilitzar" el votant progressista.

Els americans es mouen per un instint diferent al nostre. Necessiten veure cares familiars (Reagan, Schwarzenegger). Obama és cara coneguda, igual que ho era Mrs.Clinton, però per molts nordamericans no és la cara familiar que molts voldrien com a veí o president de la seva associació de veïns. No anirien a les seves barbacoes i potser tampoc barrejarien els seus fills amb els seus. Per començar és més WASP del que aquí pintem. I curiosament sembla que aquest motiu és important entre la població hispana i la negra més desfavorida.
Missatge, missatge, missatge (Yes we can!, el canvi, la regeneració). Centrar-se en això seria una campanya maca interessant, il·lusionant. Sota el meu punt de vista aquesta tasca ja l'ha feta, ara li toca parlar d'allò del qual parla un veí qualsevol. Obama hauria de sovintejar el beisbol, la platja, fer un tour per l'Europa més guiri amb motxilla. Del contrari, McCain té punts guanyats... en una recent consulta molta gent reconeixia que el votarà perquè el veuen una persona més propera al que ells coneixen.

dijous, 5 juny de 2008

Enviats especials...desinformats

Avui em desperto amb la notícia de la inauguració de l'ABBA Museum a Estocolm. Ràpidament em poso en contacte amb un contacte d'Estocolm per conèixer on està situat, i si realment s'espera tant. De la meva època com a habitant-visitant d'Estocolm recordo que tots els museus tenien un gran gust pels materials didàctics tot i no tenir un gran interès cultural o històric.

La resposta és: "s'inaugura d'aquí un temps, no està encara preparat per obrir".
Efectivament, la resposta del dia d'inaguració la trobem al web del museu: falten 363 dies. Tot plegat, lamentable que la notícia de LV vagi signada per un ¿periodista? ENVIAT ESPECIAL.

L'ecomafia, crònica d'una crisi anunciada


Des de fa més de 7 mesos Nàpols es troba en una situació de crisi per la manca de recollida de brossa dels carrers, que fa que a la ja poca neteja de la ciutat s'acumuli una pudor extrema. Aquest és, fins avui, el que ens arriba. Poc es sap que aquesta crisi té un origen estructural de magnitud no tant local com s'explica a vegades. A Itàlia, des de ben entrats els 90 es fa servir el concepte Ecomafia. Es tracta, en genèric, de fer mal el medi ambient per interessos empresarials. I a diferència d'una cremada interessada de boscos, l'ecomafia pren nivell polític quan s'incorpora la corrupció, i el xantatge.


El major problema de Nàpols, i passa amb tots els àmbits del medi ambient, és que les empreses responsables de que la ciutadania disfruti de l'espai públic estan vinculades a la màfia. No tenen pressa per negociar, els tentacles arriben a tants sectors que tenir aturat una part del "negoci" no els preocupa. No es tracta d'un problema de monopoli, com he sentit a algun economista sense cap mena de coneixements sobre el cas italià. Va molt més enllà en el moment que el monopoli no es pot trencar, no és una decisió econòmica.

Es tracta d'un problema estructural que ara afecta les brosses de forma molt endèmica (veieu un episodi de fa anys) i té efectes en la qualitat de vida i en la qualitat de la mozzarella, però que ja s'havia manifestat en els boscos o pot aparèixer en les platges (privades a algunes regions italianes) i en la seguretat.

dimecres, 4 juny de 2008

Zorionak TAU

Segon títol pel TAU en un playoff de bàsket dominat durant 115 dels 120 minuts de joc. Només els cinc minuts inicials del primer partit van fer entendre una possible victòria blaugrana. Però de seguida es va veure la medicina del TAU: un atac molt estable (difícilment fallen tres atacs seguits), bon rebot, profunditat de banqueta i un equilibri interior-exterior molt superior al Barça propiciatat per quatre jugadors ràpids, atlètics, fortíssims i versàtils (Mickael, Splitter, Teletovic i Singleton) . Havia fet més de l'esperat, el FCB, fins arribar a la final. Una mica a l'estil del futbol, la grandesa el va portar més lluny del que la plantilla mereixia: quartfinalista a l'Eurolliga i Segon de Lliga. El Barça té un altíssim pressupost però mal administrat. No pot ser que jugadors com Kasun, Vázquez, Basile o Trias tinguin uns contractes tant elevats. Amb tot, el mercat del Bàsquet té l'avantatge de tenir contractes breus, on els jugadors estrangers són rodamóns i l'aficionat assumeix una alta rotació. Aquest element, juntament amb el fitxatge de Txitxi Creus em fa ser optimista.

dimarts, 3 juny de 2008

Curiositats. Els cursos d'estiu


Aquest és el cartell i aquí teniu l'enllaç a un curs d'estiu organitzat a la UPF sobre Rock i política. No deixa de ser curiosa la temàtica. Absolutament verídic i cada alumne paga 90 euros.