Duran i Lleida proposa incorporar una assignatura sobre Empresa

Es porta molt de temps discutint i donant la raó als que pensem que hi ha poca cultura del risc en termes d'emprenedoria. Els efectes estan clars. Ara bé, no tots els símptomes tenen un únic origen.
Fa poc vaig sentir que en molts països on es creen empreses també hi ha poca cultura del risc. Però en canvi hi ha molta cultura creativa, molt dissenyador, molt enginyer, molt programador amb ganes de vendres idees (i sovint d'una idea neix una microempresa que acaba venent-se a una gran empresa).
Per tant, no tinc tant clar que una assignatura arregli els problemes i ho vinculo a aquesta idea sobre la condició necessària per ser emprenedor i és que calgui ser abans de tot, creatiu:
1. No totes les idees donen com a resultat un nou producte.
2. No tota la creativitat té un component mercantil.
3. L'estudi de l'empresa no sempre porta com a resultat, ganes de crear-ne una. Només que expliquin els processos administratius, la competència, els anys necessaris fins tenir beneficis nets pot arribar a espantar gent encara no formada. A mí, de fet, em passava amb un professor de Física,que de tant bé que m'explicava tot, em vaig adonar de la seva dificultat si feia una carrera tècnica.
Compte que segons qui expliqui el món de l'empresa, enlloc de crear expectatives desincentiva. Et poden vendre l'empresa com "la manera de guanyar diners", algú t'ho pot explicar com "la manera de guanyar diners on val tot, inclós pagar una misèria" o bé visions crítiques sobre aquest món. Òbviament el professor tindria certa llibertat al respecte.
En tot cas, potser no dóna per una assignatura, però sí hauria d'integrar algun contingut en l'assignatura d'economia que es fa a batxillerat. Una assignatura que, per cert, no existia abans i no per això han deixat de sortir grans economistes. Potser caldria, doncs, substituir més que no pas agregar?

El PP no encerta sobre immigració

Arias Cañete, mític ex-ministre del PP en agricultura, famós pel seu "el Plan Hidrológico se hará por mis cojones", ha tornat a fer d'expert en economia i mercat de treball.
En una entrevista a Cadena Ser, va dir, entre d'altres perles, que la immigració que ve no és qualificada, posant l'exemple dels cambrers com els d'abans.
Donant-li la raó sobre els cambrers, que no són com els d'abans segurament pels llargs horaris i baixos salaris (qui vol arriscar-se a formar-se en un ofici en el qual no s'hi vol dedicar), la resta de la frase és d'un populisme que entra en el disbarat i la mentida.
A Barcelona i Madrid, si alguna cosa succeeix és que tenim una immigració predominantment ben formada. Tal com demostra un estudi del Consell Econòmic i Social de Barcelona i la Fundació Jaume Bofill, publicat l'any 2007 i disponible pel qui el vulgui, si alguna cosa trobem és una immigració amb estudis superiors. De fet, a Barcelona ciutat, la proporció és similar a la població autòctona. El problema és a quins sectors treballen i per què no accedeixen a alguns altres sectors tenint qualificació per fer-ho.
El mateix succeeix a Madrid i d'altres ciutats grans, on per lògica estadística s'hi concentra la majoria de persones immigrades d'Espanya.
En una època electoral seria d'esperar que un partit democràtic, que diu ser de centre, treballi en favor d'una igualtat d'oportunitats o com a mínim una universalització dels drets. Podem discutir si un immigrant que delinqueix mereix tenir un tracte dur per part de l'estat, però quan parlem de persones treballadores l'argument del PP és trampós. El PP demostra tenir coses en contra de tota la immigració. Si el problema fos la qualificació, hauria de plantejar una aposta clara per millorar-la i per fer que els fills/lles dels que no en tenen en tinguin... recorden l'Espanya educadíssima dels anys 70? Si el problema és la concentració d'immigrants en determinades feines el debat ha de ser ampli: quins són els motius i què es pot fer per evitar-se? totes dues respostes necessàriament fugen de la concepció socio-laboral del PP en aquesta campanya, mà dura i una Espanya de pobre gent vs. els qualificats,perjudicats i empobrits espanyols. Sarkozy va guanyar així, però el clima de revolta i la polarització a la societat ja s'havia podrit de tal forma que era tard parlar de mesures correctores.

Trampes de ratolí...(i)

Trampes de ratolí, aquesta és l'eina inadequada de Rajoy i ZP per matar mosques en el debat d'ahir. Sí, ja sé que la frase habitual és "matar moscas a cañonazos", però en aquest cas l'argument és que el debat (si es pot dir debat) va basar-se fonamentalment en buscar l'error del contrari, més que no pas fent servir una bateria de recursos dialèctics o programàtics per deixar indefens l'oponent.
Posats a posar-hi trampes i problemes al debat, la primera part, dedicada a política econòmica, es va basar en un debat on el concepte conjuntura internacional no va aparèixer gairebé mai en l'argumentari. Està clar que els nombres absoluts no expliquen res i tant en el cas del PP com del PSOE la conjuntura de l'entorn europeu deixava bé totes dues gestions. Vaig trobar absurd que busquessin escletxes en l'adversari quan allò més fàcil era admetre que la inflació i el creixement sostenible per sobre del 3% són problemes i avantatges que han compartit Aznar i ZP. Un debat normal hagués impedit fer-ho en aquesta direcció, obligant a parlar de propostes concretes i més en concret del model productiu del futur, que es va tractar de passada al final del darrer bloc, on per cert almenys ZP va treure pit en l'augment dels recursos per la recerca i la importància dels investigadors.
En matèria social em sorprèn que no es critiqui Rajoy per emprar únicament la immigració com a tema, amb propostes més pròpies dels Haider, le Pen o Partit del Poble Suís (als qui, per cert,se'ls ha qualificat de xenòfobs quan s'han analitzat a Espanya). En un debat normal el moderador hauria intervingut per dir que la immigració no es pot considerar stricto senso, política social. Mereixeria un tema a part per no desvirtuar tota la resta, o bé integrar-lo al darrer bloc de reptes del futur.
Per altra banda, en aquesta matèria no es va parlar tampoc de propostes concretes, com a mínim sí ZP en explicar l'increment en cooperació internacional.

En seguretat ETA va tornar a participar al debat, sorprenent tenint en compte les baixes xifres d'assassinats del darrer període. Suposo que no cal seguir donant importància al tema. Es tracta a la llarga d'un tema judicial on criticar el govern implica donar per fet que el sistema judicial no és independent, cosa que podem dir tots però no la classe política que es suposa que ha de dissimular.

Tal com estava previst Catalunya va sobrevolar l'escenari, tot i que no es va parlar a fons de política territorial. Dels temes que veritablement volen escoltar les Comunitats Autònomes, infraestructures, res de res.

Espero que el segon debat es basi únicament en propostes de futur. El problema és que si Zapatero ho planteja així (serà el primer en intervenir) Rajoy voldrà contraatacar com ahir. Es tracta d'un escenari poc il·lusionant que demostraria que el model de debat no només exclou actors decisius en un sistema pluripartidista sinó que es basa en la ideologia més que en les polítiques. Un debat per recordar el passat no aporta res. Volem escoltar les magnífiques solucions del PP per mitigar l'efecte dels preus (val, no donaran xec regal, però volen baixar els impostos, cosa que també augmentaria la renda disponible), volem escoltar les mítiques solucions del PSOE per l'educació i mercat de l'habitatge, que no han millorat. No vull discussions sobre què s'ha fet abans perquè les situacions eren diferents tant el 2004 com 1996.

l'Americanització del debat

Vivim una de les campanyes més bipartidistes de la història. Fins ara, encara que fos com anècdota, IU apareixia molt en campanya. Actualment només les cadenes públiques dissimulen explicant els actes de campanya... de propostes ja no tenen temps d'explicar.
Des d'un punt de vista democràtic confonem el que és majoria amb el que és majoritari. Fins que no es demostri el contrari els abstencionistes i els que voten però no ho fan al PP i PSOE poden arribar al 40% de la població.
Però, encara més, agafar el millor dels sistemes presidencialistes té un risc addicional i és el de crear una confrontació social a Espanya d'impacte poc previst. Una situació que s'està observant també en període no electoral i que només provoca que en alguns temes de divisió l'opció més interessant pel PSOE sigui no arriscar (immigració, ETA, model territorial).

En aquest sentit, un sistema on els partits majoritaris no governen en majoria absoluta, necessaritaria sobre el paper d'un paper públic sobre les coalicions parlamentàries. El problema és que, a diferència d'Alemanya o Itàlia, aquí els tercers partits són un risc, són un issue de confrontació.
Té sentit que es debati entre dos quan caldrà tenir socis? en tot cas, una regulació sobre els debats electorals seria necessària. En primer lloc perquè han passat 15 anys des de l'anterior debat televisiu i jo crec que per higiene hauria de ser obligatòria, fonamentalment perquè és l'únic moment on l'efecte del periodista és mínim i on un no s'adreça només a un públic propi. En segon lloc, perquè caldria determinat el llindar a partir del qual es pot participar en un debat per tal que sigui àgil (jo optaria per incloure aquells partits amb grup parlamentari propi).

Aritmètica difusa (pactes poc clars), ideologia, bipartidisme i divisió, quatre elements que tendeixen a ferir un principi de tot sistema parlamentari com és el pluralisme.

Coses que es poden aprendre al TIRSA

Entranyable hora de xerrada. Vista a 24 hores enrera, intensa estona en la informació tot i que la comoditat dels sofàs i l'excel·lent gust del meu Mai Tai fan que es recordi tot el conjunt. Primer acte on se'm convoca exclusivament per Facebook, una idea que he intentat implementar per una altra història i de moment ha tingut èxit relatiu.
En aquella hora de xerrada amb D.R; F.S; I.S i P.C he après moltes coses. Entre d'altres:
- que les pantalles en fons negre poden donar diners, així com estar alerta als dominis d'internet.
- que la gent de la Seu d'Urgell és pèssima venedora de la seva ciutat quan algú els visita.
- que una parella política coneguda passa per problemes conjugals.
- que aviat esclatarà el affair "taxis a Barcelona" a un reconegut i polèmic bloc.
- que tot i l'absència de D.V. s'ha pogut parlar bé del seu magnífic, però absent de recurrents comentaris bloc.
- que el the Guardian és definitivament un diari de referència per alguns.
I seguirem aprenent aquest cap de setmana, si la política i el Barça no ho eviten.

Potser tenen part de raó però...

Absències al Parlament

CiU no va poder tirant endavant una proposta de ressolució sobre la secessió unilateral del Kosovo. En aquest cas per l'absència d'onze parlamentaris, una situació habitual a molts parlaments que, en aquesta ocasió, ha afectat fonamentalment a CiU. El cert és que s'hauria de debatre a fons no només aquest tema sinó el poc respecte que tenen "ses senyories" en moltes sessions parlamentàries, quan només entren per votar. I aquí no se'n salva ningú. S'excusen en el fet que van al despatx a treballar i escoltar pel circuit tancat, però la realitat és que molts surten a fumar, a parlar als passadissos o fins i tot al bar i una minoria (2 o 3 per partit) estan negociant puntualment.
L'altre tema és si estem abusant a Catalunya de les votacions per qüestions en les quals Catalunya no pot fer-hi res. CiU i la resta de partits és lliure de fer una nota i publicar-la a tots els diaris, o fer una roda de premsa si volen. Però perdre temps (perquè de ben segur que no s'ha redactat en 10 minuts) en aquests temes no porta enlloc. Durant el període de govern de CiU, quantes notes del Parlament es van aprovar sobre assumptes internacionals o demanant que un ministre marxés? I mira que en els governs del PSOE i el PP n'hi ha molts exemples i independències a Europa també en trobem unes quantes als 90.

AVE. Motius pel debat (ii)

L'estalvi en temps potser no és gran, però, pensant en un escenari normal, de qui no vol anar amb presses a l'aeroport,viu a Sagrada Família i no disposa de pressupost per agafar taxis ni vol anar amb pont aeri, un viatger familiar de cap de setmana té molts incentius per agafar el tren.
- Si l'avió surt a les 9 del matí, mínim t'has de despertat a les 6.30 per agafar un autobús al centre a les 7.15.Si l'alternativa és el tren llavors has de despertar-te a les 6 i agafar un tren a les 7. L'avió, havent facturat (o no), i havent fet controls i altres incomoditats arriba a la terminal de Madrid a les 9.50. Entre que s'espera la maleta i es surt al carrer, mínim 10.10 (sent generosos).
Del metro a la Gran Via, zona de molts hotels i cèntrica, n'hi ha uns 25 minuts (10.45 sent generosos). En definitiva, que de porta a porta 4 hores i quart i haver de matinar força,cosa que jo almenys valoro. Total 4 hores i quart si no hi ha retard (la darrera vegada vaig trigar 45 minuts més esperant la maleta) i sent molt generosos en totes les transicions, arribant 1h15 abans a l'aeroport,cosa que molta gent no li agrada fer.

- Tren, sortint a les 9 et pots llevar a les 7.15-7.30, arribant a l'estació a les 8.30. Trajecte de 2:40, sense cap mena de retard Arribada a les 11:40. Metro uns 15-20 minuts a Gran Via (verificat). Arribada a les 12h. Total 4h. 40minuts.

AVE. Motius pel debat (i)

S'esperava molt l'arribada de l'AVE, tot i els anys d'enderrirement per diverses causes. Segurament no arriba a l'estació que tots voldríem (jo creia en la "revitalització" de l'Estació de França, que em sembla que està molt ben connectada amb el centre), ni el moment és el millor.

Tot i que els blocs amics de Quotidianitats i Himajina s'han fet resó d'aquesta notícia, criticant amb part de raó l'abús dels suplements del taxi, jo en destacaria dues visions complementàries arran de l'ús social del tren, que sota el meu punt de vista no ha de ser exclusiu del negoci, com demostra que retirin els TALGO i ALVIA que funcionaven fins ara i que, com recull quotidianitats, eren útils.
S'han fet càlculs de temps per viatger de negocis, que crec que pot mirar el rellotge a banda de la caixa, però no serà l'únic viatger (i potser en cap de setmana seria minoritari, excloent-hi els que tornen a casa perquè viuen a un lloc entre setmana). Me n'ocuparé a l'entrega de demà.

La major comoditat del tren ha d'afavorir que l'AVE sigui un bon mitjà pel viatger ocasional i familiar. Sóc dels que pensa que un dels problemes entre Madrid i Barcelona és que la majoria de barcelonins no coneixen Barcelona i la majoria de madrilenys no han vingut mai, amb les conseqüents suposicions sobre els nostres "estranys" costums i hàbits socials.
No tot és negoci, tot i que és important. De fet, tenen raó que connectar amb França pot ser, des d'un punt de vista de negoci, negatiu per l'AVE a Madrid però positiu per molts empresaris.

Però per fer atractiu el viatge ocasional, familiar, lúdic o cultural, cal tenir preus més competitius. L'actual tarifa web és una presa de pel. Es limita a compres entre 15 i 62 dies vista, però només adscrita a 10 bitllets per tren (3 famílies d'un fill).
Crec que el producte AVE ha d'anar lligat a moltes altres combinacions que permetin un benefici social més gran:
- Tarifes culturals, amb la compra inclosa de targetes d'accés a museus (museus de l'estat en molts casos, com l'AVE).
- Tarifes familiars.
- Estades de cap de setmana amb reserva d'hotel.
-Fomentar, especialment, l'AVE pels casos on s'allarguin estades a zones properes, fent que Girona se'n pugui beneficiar, per exemple.
- Fomentar l'AVE per viatges escolars. A mi a l'escola mai em van portar a Madrid. L'AVE té capacitat per posar un vagó addicional, tancant-lo a la resta del passatge, per equips de futbol, etc.

Tot plegat, espero que fixar un determinat preu no s'hagi fet per una lògica de cost benefici. Sóc dels que pensa que una obra pública tant cara, un cop s'ha decidit que es faci, no es pot gestionar després com una obra privada, fixant un preu que superi el seu cost per "recuperar" la inversió o minimitzar les pèrdues del seu simple funcionament. L'obra ha estat molt cara, però un cop feta ha de ser útil per tothom, o com a mínim s'ha de fer destinant-hi estones d'imaginació.

HiT Barcelona 09

Presentació ahir de HiT Barcelona 09 (Hothouse for innovation and technology). Pretén que sigui una trobada del món de la innovació (privat i públic) amb una clara intenció de ser l'inici de la consciència de la necessitat de fer-ho bé. BOna idea del Pla Estratègic Metropolità, en la línia de la trobada de Clústers de l'estiu passat.
Un acte amb continguts massa protocolaris i un "què collonut és Catalunya i els seus empresaris":
Van parlar-ne, entre d'altres, J.W. Carnes, Andreu Morillas (Generalitat), Conseller Castells, J.Trullén (Ministeri), Minissstrooo Clos, Alcalde Hereu, Valls (Cambra de comerç), un responsable de la Caixa.
Tots ells indicants que HiT serà increïble, que serà nou, diferent, que farà de Barcelona la ciutat de referència en innovació i creativitat. Està clar que les autoritats es creuen això del canvi del model productiu. Altra cosa és que tinguin les solucions.
L'única intervenció menys protocolària fou el responsable de l'empresa Strategos. Una presentació típica del món de les consultores, amb idees més que no pas solucions, tot i que en destaco dues per sobre de la resta:
1. No es pot guanyar en innovació sense tenir moltes idees. Si confiem en poca gent, no farem res. Per això té molt sentit que les nostres PIMES (que hi predominen) treballin en xarxa i, si s'escau, amb la universitat.
2. La innovació ha d'anar més enllà de la concepció productiva, activant-se en els "skills", en els processos organitzatius, etc. És a dir, que amb ciències exactes i enginyeries no és suficient per tenir una societat innovadora.

Un cop més censura dels alumnes a la universitat

És cíclic però a cada campanya electoral hi ha algun tipus de problema a la UPF. Si al maig va ser l'anul·lació d'una xerrada de Jordi Hereu (un greu enemic de la pàtria catalana), ahir es va negar la possibilitat a la candidata del PP.
Del tot intolerable per molts motius. Entre d'altres perquè segurament molts d'aquests nois els estem pagant el seu xiringuito i lleure a la universitat: la matrícula val 1.000 euros i el cost real és superior als 5.000. Els donaria dues alternatives, o deixen parlar a tothom (recordo un cop més que Otegi va parlar a la UPF i no va passar res) o que paguin els 5.000 euros que costa la seva "educació". Universitat pública vol dir també comportament en públic digne.
Per cert, on era la declaració pública del rector quan l'agredit fou una associació de caràcter no ideològic que organitzava un acte de lliure accés (no obligatori) per tots els estudiants que pensen en el seu futur professional?

El pulitzer...

Un professor de grans ulleres i passat agre amb Franco i Pinochet, ha publicat una guia sobre com interpretar les primàries americanes per europeus a la revista Counterpunch d'EUA.
El mateix professor signa el final de l'article":

"Professor of Political Science and Public Policy at the Pompeu Fabra University, Spain, and The Johns Hopkins University, USA. In 2002 he was awarded the Anagrama Prize (Spain's equivalent to the Pulitzer Prize in the USA)"

Així que ja sabeu, si voleu tenir una gran carrera periodística-divulgativa, a pel premi Anagrama!!

Resum cap de setmana (II)

Política: Estic agafant forces per seguir la campanya electoral, on espero analitzar les propostes més realistes dels dos candidats amb més possibilitats.
Em sobta: que CiU m'estigui donant la raó en l'article que em van publicar a la Vanguàrdia l'any 2006, en el qual deia que darrera la recerca de desgast en el mític "el PSC és una sucursal del PSOE" hi ha el desig de que això realment sigui així i el reconeixement de que en els darrers anys no ha estat així, com demostra que tornin demanar la injerència del PSOE en la política catalana.
L'anècdota: m'he trobat amb un amic que treballarà fins l'abril a Moncloa (guanyi qui guanyi). La seva reacció al veure'm, de manera inesperada,va ser alertar-me de l'ambient que es viu a Madrid, on sembla que dades de Moncloa donen com a escenari possible una victòria del PSOE en vots i del PP en escons. Jo crec que l'abstenció aquí serà més alta del que la gent creu, tot i que dubto que arribem al 80 de participació de 2004. Tanmateix sembla que Gallardón podria dimitir i Mrs. Bottle seria l'alcaldessa.
Televisió: M'ha agradat molt el programa especial González vs. Aznar d'ahir nit a la Sexta. Un reportatge interessant sobre els debats televisius de la campanya de 1993. La tele hauria de tenir molts casos com aquest.
Esport: Res a dir, no sé si el penal de Juanfran va a favor de la meva salut o bé en contra... Jo que vola patir només als partits d'entre setmana a partir d'ara?
Oci: Dijous 14, gran boda, íntima, amb gent molt agradable, barreges culturals. Una experiència molt maca i uns amics als qui desitjo el millor, s'ho mereixen perquè els ha costat molts viatges i períodes separats poder arribar a estar junts. Dissabte va seguir amb una trobada cultural-turística per ciutat vella i la barceloneta.
Expectativa de la setmana: anar als dos compromisos lúdico-coctelers de dimecres (amb Barça) i dijous i escoltar una mica Lucrezia Borgia abans de divendres, la que serà la primera experiència meva al Liceu amb la que sembla una referent de l'art operístic, Edita Gruberova.

Vespre thermomixer

Un regal de Nadal/estrena de vida en comú difícilment igualable ha propiciat que, com a servei postvenda, hagi pogut participar en una classe de cuina amb la Thermomix TM 31 (últim model).
Presència abrumadora de dones majors de 60 en un repartiment de gènere molt proper a la que tots/es espereu, de 8 dones per cada home. I sí, hem cobert l'expedient.

Aquesta màquina, per qui no ho coneixeu, fa de tot. Per posar-vos un exemple, sense la intervenció de cap més instrument que un forn pel cas del pa hem fet: Pa de xocolata amb panses, de pernil i formatge. Verdures al vapor amb salmó també al vapor. Una amanida amb tots els condiments trossejats, una crema de verdures i un xarrup de mandarina.

Rectifico, no hem fet... han fet les responsables de l'empresa. Seguirem practicant per poder ensenyar algun dia en fotos les nostres obres (modernistes, cubistes o impressionistes, ja veurem).

Universitat-empresa-societat

S'ha parlat i escrit molt sobre la relació entre universitat-empresa-societat, bàsica per poder fer un canvi en el model econòmic i productiu. Normalment els debats i estudis identifiquen clarament els punts febles, les mancances que tots els actors tenim. Jo em quedo amb exemples d'allà on funciona, i te n'adones que el que funciona és el treball en xarxa i la corresponsabilització. Observeu al següent exemple d'energia basada en hidrogen als països nòrdics amb 16 actors involucrats, de 4 països diferents.
I aquí no tenim ni un model de R+D que pugui ser acceptat pels d'aquí.

Resum del cap de setmana

Que si el Barça s'allunya del títol en futbol, la campanya electoral sembla parlar només d'integració i calers, Barak o Hillary segueixen el seu frec a frec, no queda aigua però s'apropa una setmana on sembla que plourà al litoral, la discussió sobre si Barcelona donarà bona imatge en una reunió internacional de primera magnitud.
Sembla que les notícies es repeteixen una setmana rere altra. De fet, essent estrictes, no arriben a ser notícies perquè encara no tenim final per cap d'elles, però tothom intueix el que pot passar. No hi ha dubte que estem en un període d'avorriment informatiu, a excepció dels aficionats del Joventut!
Mola: El cap de setmana de bàsquet amb partits molt igualtats i moments brillants propis de la NBA.
No mola: que el discurs del PP sobre immigració estigui derivant perillosament en un debat sobre hispanitat. Em sembla que el tema no ha de quedar en costums, idiomes o coneixements d'història, sinó en la línia del que es debat a Quotidianitats, debatre sobre els seus efectes en els serveis i el mercat de treball. En aquest sentit, tampoc m'agrada que es parli tant de l'atenció que hem de fer a l'estrangeria il·legal, em sembla un tema directament policial on la societat poc pot fer. No crec que sigui un tema poc interessant, però crec que ens hem d'amoïnar més del que pot passar en un futur proper. Ells estan en segments laborals més precaris que els autòctons i, per tant, seran els que poden veure's més castigats per la conjuntura.
Tampoc m'ha agradat que un diari madrileny i proper al PSOE costi els diumenges 2,20 enlloc dels 2 euros, tot i tenir més de 130 anuncis. Espero que la Vanguàrdia no aprengui del preu (d la publicitat em temo que no està gaire lluny).

Copa del Rei de Basket

Avui comencen 4 dies apassionants pels seguidors del basket. Bona organització i, per primer cop, segurament els 8 millors equips del campionat es jugaran un títol de molt valor (algú pensa que hauria de donar plaça per l'Eurolliga per acabar-li de donar premi).
Barça, Joventut i Akasvayu juguen amb poques opcions de victòria. No ens enganyem, Madrid i Tau estan en millor forma. El Barça per la seva irregularitat i la incògnita en el rendiment de dos jugadors que per diversos motius no es sap com estan físicament. Kasun ha estat operat del cor fa menys de 3 setmanes i el nou arribat Gary Neal és una incògnita. Segurament el Barça necessitaria d'un jugador d'aquest perfil (mireu vídeo. Kenny George, un 2'31 m de la lliga universitària)per millorar el joc en la pintura:

Per altra banda, Joventut fa un joc molt atractiu, però les darreres setmanes demostren que cada cop més depenen de l'estat de Rudy i Ricky. Segurament l'únic equip fort d'Europa on el pes específic de l'equip el porten productes del planter.
Per últim Akasvayu Girona ha fet canvis importants en l'equip. Han donat la baixa a dos jugadors i n'han fitxat tres de nous. El partit contra el Madrid, que té baixes importants també, els fa jugar sense pressió. De tota manera, juga divendres i arribar diumenge a la final es disposa com altament improbable per un equip poc dominant.

Escoles oficials d'aquí i d'Andalusia

Donar una volta per les escoles oficials d'aquí i escoltar el debat a Andalusia provoca una sensació agredolça. Lamentable que el PP vulgui fer bandera en contra de poder estudiar basc, gallec i català a Andalusia (algú creu que l'estudiaran milers de persones?). Lamentable perquè demostren que un cop més els polítics no coneixen la realitat de l'entorn.
No cal anar tan lluny per veure escoles d'idiomes públiques on es pot estudiar a banda d'aquests idiomes, holandès, rus, àrab, a més del propi basc i gallec. I fins i tot les càtedres de català a universitats públiques de tota Europa i alguns centres culturals de les ciutats més obertes culturalment (sense anar més lluny a Praga l'escola de català està en ple carrer turístic).
La part positiva és que per sort aquí l'ampliació de l'oferta cultural no es debat,encara que sigui evident que anglès i francès tenen manca d'oferta. Com a mínim demostra que volem tenir una societat oberta, una condició prioritària per mantenir viu l'esperit crític i de superació. Ara tenim un argument anti-pepero: que critiquin la societat catalana tot el que vulguin però les seves propostes estan molt allunyades d'una societat oberta. Clar que Rajoy deia "primero hay que aprender bien el castellano, que es el idioma para trabajar en toda España". Jo si fos andalús m'ho prendria com una ofensa!!!!

Vagues als CAP

Hi ha convocatòria de vaga als CAP la setmana vinent. Sembla que molts metges estan indignats perquè reben massa pacients i/o les visites estan massificades.
Des de fa uns anys m'ha tocat visitar els CAPS més cops dels que esperava. En algunes ocasions m'hi he presentat sense trucar, en d'altres he trucat.
Parlo del CAP Sagrada Família, un barri amb una població relativament envellida.Quan m'he presentat sense trucar a la tarda, he tingut problemes per tal que algú em rebi i m'he trobat que les sales d'espera estaven buïdes. Quan he trucat, el 99,9% de les vegades m'han donat hora pel matí.Treballo pels matins i només necessito que em mirin un dit del peu/ de la mà... sí, però la doctora els dimarts (intercanviable pel dia x) per la tarda no visita.
Et donen hora, normalment entre les 9,30 i les 10. La doctora ja porta retard. Sembla que comencen a visitar a les 8.30 però la doctora, segons alguns, arriba a les 8.50. Lògic retard, lògiques presses. Aquest experiment s'ha provat també al CAP de Manso i al de Travessera de Gràcia, on fan visites especialistes.
Des de fa un temps hi ha opció de demanar hora per internet. Les hores de la tarda estan SEMPRE lliures. Si demanes hora t'acaba visitant molt sovint un altre metge.
Què hem de respondre davant les demandes de no treballar més hores quan la sensació que em dóna és que intenten evitar treballar per les tardes, concentrant les visites en uns determinats metges i infermeres?
Els metges del CAP poden fer visites privades? Si és així, quantes hores poden fer?
Si un metge treballa 6 hores al CAP (amb poc temps per visita i tot el que vulguin) però després fa 4 hores a la privada, és legítim que es queixin per l'ampliació a 7 hores al CAP? O bé el lògic és que facin poques/cap hores a la privada? Per quin motiu gairebé totes les professions al sector públic tenen incompatibilitats excepte els metges?

Creixen les estacions de Bicing

Seguim amb el nostre seguiment al bicing. Primer voldria dir que el servei, durant els mesos d'hivern, ha funcionat força bé: es troben bicis amb normalitat o amb espera mínima (menor als 3 minuts), han introduit un nou número d'atenció telefònica gratuït i he detectat que els carrils bici es respecten més pels vianants.
Ara ve un segon repte, i és l'ampliació geogràfica. Des de fa pocs dies es pot fer servir per Gràcia, on han situat més de 5 estacions, així com algunes zones de Sarrià St Gervasi, part baixa. Tot i que de moment els camions de servei de ClearChannel no han accedit a aquestes estacions, ja anticipo que al ser una zona de difícil accés i treball "in situ", confiaran molt en la rotació de bicicletes. Espero que no sigui així, Gràcia pot ser molt més estimulant de baixada que de pujada.
M'agradaria acabar amb breus comentaris al respecte:
1. Quan s'atreviran a fer més carrils bici per mantenir l'aposta integral pel transport públic? Com es pot anar de Plaça Catalunya a Gràcia si no hi ha cap carrer de pujada amb carril bici?
2. On estan els que presagiaven el fracàs del servei a l'estiu (quan tothom volia fer servir la bici per anar a la zona de platges)?
3. Per quin motiu hi ha cotxes que fan servir clàxon a una bicicleta que simplement circula pel carrer quan no hi ha alternativa en forma de carril bici?
4. Quan oferiran cascs a preus raonables per usuaris del servei?Em semblaria un gran avenç.