dilluns, 29 de desembre de 2008

Model esgotat


Partit anual de la selecció catalana. resultat irrellevant, assistència mínima (15.000 catalans i 15.000 d'origen colombià), fred, pluja i mal temps. Fa uns anys que no miro cap d'aquests partits, els jugadors els costa venir, els rivals deixen molt que desitjar (la Colòmbia d'ahir era una selecció sub-23) i les dates no interessen.
El model està esgotat i d'alternatives queden molt poques:
a) Seguir igual, fent amistosos, però en altres moments de la temporada. Ja s'ha negociat amb la RFEF per tenir 3 dates FIFA.

b) Organitzar una mena de torneig quadrangular. Problema, per tenir bons equips caldrà tenir el vist-i-plau de FIFA i les 3 dates cedides per la RFEF no són consecutives ni es poden garantir per posteriors anys.

c) Alguns reclamen que la selecció passi a jugar els estius buscant bons rivals, un encaix complicat perquè juliol i agost són mesos de clubs i les seleccions tenen reservades dates els primers dies de setembre.

En tot cas , 30.000 espectadors a un partit són molt pocs i queden clarobscurs en la gestió de la FEderació catalana:
1. Quantes entrades es van regalar? Tots sabem que els clubs de Catalunya reben moltes entrades.
2. Per què no s'ha fet una campanya en els mitjans de comunicació?
3. Quanta gent està realment motivada per la selecció catalana? El rival és un al·licient importantíssim, però un Espanya-Perú va omplir un estadi a Gran Canària no fa gaire, potser caldria fer partits en altres racons del país?

6 comentaris:

Miquel Saumell ha dit...

Andreu,
Potser t'oblides de l'alternativa d, que no és altra que continuar treballant políticament per tal que aquests partits deixen de ser de costellada i passin a formar part amb tota normalitat de les competicions oficials internacionals amb tots els ets i uts, i sense haver de demanar permís a cap federació veïna. No sé si m'explico prou bé.

A.Orte ha dit...

és una alternativa complicada en el cas del futbol, en la resta d'esports és més factible per la normativa de la federació internacional. Aquí caldria tenir lliga pròpia i sense el Barça (complicat que volgués) el pastís seria molt poc atractiu pels clubs mitjans.Però vaja, que a la llarga és l'única opció, trencar amb la federació espanyola en tots els sentits. El que no pot ser és que exigim que el tema federatiu funcioni com quelcom privat, perquè així hauria de ser i no és, i al final invoquem al tema polític. Vull dir, l'argument de l'UFEC i les federacions que han anat fins el final és que les federacions internacionals són privades i poden acceptar qui vulguin dins els seus estatuts... si aquest és l'argument s'ha de defensar amb totes les conseqüències.

Miquel Saumell ha dit...

Andreu, per la teva resposta intueixo que en el meu comentari anterior no m'he explicat prou bé. Quan jo deia "treballar políticament" per tal i qual em referia a fer-ho amb l’objectiu de passar comptes directament amb Brussel•les (UE) i Nova York (UN), prescindint dels actuals peatges polítics i fiscals espanyols. Un cop assolides aquestes fites, gens fàcils però no impossibles, el tema esportiu quedaria resolt automàticament, no et sembla?

David ha dit...

Fa cinc o sis anys, en un partit d'aquestes característiques s'omplia el Camp Nou(per exemple, maig del 2002 contra Brasil). Pot haver cansament de la clientela, però alguna cosa també es deu haver fet malament per part dels organitzadors.

Fora de consideracions estrictament polítiques, crec imprescindible una selecció catalana. M'explico: la selecció catalana pot ser una excel·lent eina de promoció per molts jugadors que, pel fet de jugar a equips secundaris, mai podran anar a jugar amb l'espanyola. Si estem per promoure l'esport, hem de promoure les seleccions catalanes.

by Daniel Vidal ha dit...

El futbol és un dels esports més mercantils/professionals en aquest país.
El tema mercantil/professional no lliga bé amb el tema patriòtic, i menys encara quan molts dels jugadors (legítimament i correcta) han vestit o vesteixen d'altres samarretes.
En conseqüència (i per fortuna) el sentiment "patriòtic" no es defensa tant com abans amb un partit que, crec que encertadament heu denominat "de costellada".

Enric Tomàs ha dit...

Poca gent es pren ja en serio aquests partits, a més quan els típics Murcia-Pakistan, Asturias-Islas Vírgenes o Extremadura-Malasia es donen per tota la geografia espanyola aquestes dates. COm sempre, una proposta catalana és copiada per altre comunitats i convertint-la en un producte sobat i poc original.
De totes maneres em quedo amb l'opció 3. No sempre s'ha de jugar al Camp Nou ni a Barcelona.