dimecres, 17 de desembre de 2008

La NFL en directe



El 7 de desembre, poques hores després d'arribar a San Francisco, vaig assistir en directe al partit de la 14a jornada de la NFL entre els 49rs, mític equip dels 80 i 90 (Rice com a WR i Montana com a QB marcaren època) i els New york Jets del grandíssim però veterà Brett Favre. El primer que xoca és la gran organització, ja que amb la venda anticipada del ticket (2 mesos abans) he d'afegir l'enviament pocs dies abans de totes les opcions d'arribada a l'estadi. Fent-ho en transport públic, vaig fer-ho 2 hores abans. La principal amb els nostres espectacles és la magnitud del pàrquing. És molt gran i estant mig buit ja impressionava. El segon que sobta és que la gent ve equipada amb unes barbacoes per poder dinar al pàrquing mateix (el partit començava a l'1). El tercer, l'emotivitat amb que viuen l'obligatorietat de l'himne americà tot just abans de començar. Era un dia especial, es complia el 47è aniversari de Pearl Harbor. Aquesta efemèride va enalgir encara més el patriotisme amb el desplegament d'una gran bandera (ja de per sí molt freqüent arreu) que cobria una part important del terreny de joc... vull dir batalla.

La quarta sorpresa va ser que a la tele sembla un esport amb moltes aturades, però en directe els videomarcadors treuen fum: repeticions, comentaris d'un comentarista que explica què ha passat i promocions pel soci (per exemple, la persona asseguda al meu costat li va tocar un abonament gratuït per l'any vinent).

El cinquè que sobta és que allà més que apassionats del seu club, que ho són, són aficionats al football. Hi havia molts aficionats d'altres equips, no només dels New York Jets. I van equipats amb les seves samarretes, fent que siguin objecte de converses molt sanes. Enveja sana, vaig pensar, en veure actituds d'aquesta mena que a més confirma que la gent d'allà és força planera.

En conclusió, una molt bona experiència, el partit dura tres hores, però no es va fer llarg en absolut. Ara queda pendent veure un partit de la NBA.

Per cert, els 49rs van guanyar i ara intenten acabar dignament la temporada amb un entrenador temporal. No entraran a Playoff, allà només juguen 18 partits, a diferència del beisbol on es fan més de 100 o la NBA on arriben a jugar 82 en 7 mesos. Potser per aquest motiu és l'esport rei, tant la lliga professional com la lliga universitària, que concentrava molts espais de tele amb debats de tres hores sobre qui havia de ser el millor jugador universitari de l'any.

3 comentaris:

ortefans ha dit...

Nosotros hemos estado en un partido de rugby de la Santboiana y no nos damos tantos humos.

ortefans ha dit...

Continuando con el tema del partido de rugby diremos que nosotros nos llevamos una fiambrera con pechugas de pollo rebozadas y tortilla de berenjena, amén de la correspondiente bota de vino peleón. Y durante el partido se sorteó una muñeca chochona que por cierto le tocó a nuestro vecino de palco, que a su vez resulta ser el conserje de la porteria dónde una de tus fans se depila sus nobles piernas. Osea que los americanos no han inventado nada, que lo sepas!

A.Orte ha dit...

Gracias, Pascual. Yo también os quiero. Te había traído una cosa del MOMA de SF, pero como seguramente has estado en el MACBA hace poco, me parece que me reservaré el obsequio...jejeje Felices fiestas para todos y gracias por tu ironía.
P.d. tu estilo de escritura te delata.