dilluns, 22 de desembre de 2008

I ara què?

És un tema que m'avorreix moltíssim, el finançament autonòmic. I ho fa perquè el ciutadà mitjà no entén el que passa. És un tema d'inspiració tècnica que s'acaba barrejant amb discursos de bons i dolents. Els temes complexos s'han de saber explicar i els responsables de fer-ho ho fan ben difícil.
El fet és que sempre, entre una negociació d'aquestes característiques, és més còmode estar a l'oposició o apretar des de qualsevol autonomia excepte Catalunya.
De tota manera, ZP és prou hàbil i està trobant un espai d'oportunitat. Vol construir un entorn de confiança amb CiU, un aliat lleial si hem de fer cas de les declaracions d'en Duran. ZP té la sort de poder-ho fer sense que es noti, simplement ha de fer que el xup-xup aparegui i els mitjans clamin al cel davant una negociació bilateral. Els barons faran la resta.
L'existència d'equilibris sempre deixarà el PSC en situació perjudicial, tant a nivell d'imatge pública dins el PSOE com quan és partit al govern.
Perquè una cosa és la maquinària electoral del PSC, que juga a dos fronts, la del vot del centre-esquerra espanyolista i del centre-esquerra no independentista i l'altre l'estratègia del partit al govern de coalició. No queda més que canviar la relació o quedar perpetuat a una manca de control de l'entorn del partit però, el que és més greu pel PSC, deixarà que el seu principal rival polític pugui jugar les seves cartes a Madrid sense semblar que traeix Catalunya.

5 comentaris:

Miquel Saumell ha dit...

Es podrien dir moltes coses. Per exemple, que Zapatero ens està demostrant ser, com dius, hàbil i oportunista, però a la vegada ens demostra cada dia ser el president més mentider i menys complidor amb Catalunya des de la mort de Franco. O que el millor pacte de finançament entre Catalunya i Espanya va ser el signat per Aznar en el seu primer mandat, quan depenia de CiU. O que amb l'excusa de la crisi econòmica qualsevol pacte que es pugui tancar ara serà dolent per Catalunya. O que l'Estatut el tombaran, i jo personalment me n'alegraré, però per motius oposats als que van presentar recurs al TC. I que el tombaran amb la satisfacció a cara descoberta del PP (que el va recórrer al TC sense amagar-se) i amb la satisfacció més o menys dissimulada del PSOE (que també el va recórrer però utilitzant un intermediari per despistar, un tal Peces Barba). Podríem dir també que si ara es tanca determinat pacte i demà tomben l'Estatut veurem en què queda el pacte. Podríem dir tot això i moltes coses més. Però no ho direm, que aquesta setmana és Nadal i no s'han de crispar més els ànims de la gent.
Bon Nadal a tothom!

A.Orte ha dit...

Bon nadal, Miquel!

Toni Rodon ha dit...

Andreu,

A mi, més que avorrir-me, em deprimeix. Un cop més, els interessos partidistes per davant de tot plegat. El problema és que aquí sempre acaben guanyant els mateixos...

Toni Rodon ha dit...

Perdó, sóc un antipàtic, bones festes! :P

by Daniel Vidal ha dit...

Bones Festes...

i un cop dit això (i realment desitjat)...

Tan complicat és que algú d'entre aquests polítics faci, alguna vegada i amb aquest ordre de priotitat, quelcom pel país i no per ell i el partit? Si estic segur que no és incompatible...