divendres, 19 de desembre de 2008

Els alts comandaments dels mossos no poden conciliar


La comunicació sobre la necessitat d'assistència d'alguns comandaments de la policia catalana a actes de partit (el tema no era sobre interior) del Conseller Saura és criticable des de molts punts de vista. Sota el meu punt de vista tothom és lliure de portar la seva política interna com vulgui i en aquest sentit qui es refereix al que es feia al govern de fa 5-10 anys és que no té prou seguretat sobre els seus arguments propis.

L'altre argument que ICV defensa aquests dies, sobre que "és part de la seva feina", em resulta especialment contradictori amb una qüestió de la qual no només ICV fa bandera, sinó que ha insistit en posar-lo sobre la taula en molts fòrums: la conciliació de la vida laboral, personal i familiar.

La Conselleria d'Interior què té d'especial per no deixar, encara que sigui per un dia, que alguns càrrecs no puguin conciliar? Les 7 de la tarda són hores per anar a una reunió que forma part de la feina? Els pagaran les hores extres? I si els càrrecs dels mossos són pares solters? I si han d'agafar el transport públic per tornar a casa?

2 comentaris:

Miquel Saumell ha dit...

Andreu, a mi d’aquesta gent ja no m’estranya res. L’arbre ecològic que al final ha resultat ser no només un dispendi exagerat sinó també una burda trampeta. Els 80 per hora que ara, en vista de l’èxit, encara volen reduir més. La proposta de multar-te si tires pedretes al río i espantes els peixets. La barreja contínua que especialment aquest conseller tant li agrada fer entre el càrrec institucional, el seu partit i la seva tronada ideologia. Doncs bé, això dels mossos que es volen instruir anant a conferències no és res més que una nova demostració de la inutilitat de la cúpula del departament del senyor Saura.

De totes maneres, allò que més m’escandalitza és que faci el que faci Saura sap que té absoluta impunitat. Ell sap que Montilla no el pot cessar. És com aquell client que es troba estirat a cal dentista i mentre el té ben agafat per allà on no sona li diu a cau d’orella: “oi que no ens farem mal, doctor?” Montilla seria el dentista i Saura el client que domina la situació. I nosaltres els que paguem la factura.

David ha dit...

I un altre tema: el classisme que practiquen. Només volien d'inspectors cap amunt...