dijous, 4 de desembre de 2008

Controls públics


Dos projectes que surten del Govern estan donant molt a parlar. El primer és la reforma del codi civil, amb un assumpte de força controvèrsia, l'obligatorietat de dir-li a un fill/a adoptat/da la seva condició. Deixant al marge que sigui bo per qüestions mèdiques o per donar-li al fill/l'oportunitat de saber d'on prové, es crea un mal precedent des del punt de vista ideològic. Entrar a les cases de la gent, a la vida de la gent, sobrepassa no només qualsevol principi d'una política de família (protegir-les més que no pas oblgiar-les) sinó el paper de l'estat en l'educació.

El segon tema són les recomanacions emeses per la Secretaria per la Immigració. Atorgar el dret de vot en persones amb permís de residència després de 5 anys és un debat que obligaria a modificar normes de rang estatal. Sembla lògic que això pugui passar, però aquests tipus de debats venen condicionats, sota el meu punt de vista, per l'explosió del fenòmen. Aquest tema requereix de maduració i d'un estudi comparat rigorós perquè donar drets socials i cívics no és el mateix que donar drets polítics. Per altra banda, crec que la solució de reciprocitat seria ben lògica, però per això tenim una UE, oi?

Respecte l'opcio de donar residència espanyola després dels 5 anys, aquesta és una solució complexa pel cas català. Catalunya, sent generosos, podrà controlar els fluxes, però de moment no tindrà competència sobre nacionalitat.Si la condició prèvia és la residència l'opció de valorar des d'aquí l'arrelament és altament complexe. Per altra banda ja es comencen a sentir veus sobre la necessitat d'adoptar mesures a l'estil britànic o alemany (proves de coneixement/culturals) per conèixer l'arrelament... demanarem els de fora el que no es demana als que viuen aquí?

3 comentaris:

Miquel Saumell ha dit...

Bon dia Andreu,

Dels 3 paràgrafs del teu post d'avui et diré:

1/ Hi estic d'acord (amb tu, no amb el projecte). Obligació "moral" evidentment sí, en la forma i en el moment que decideixin els pares. Obligació "legal" evidentment no.

2/ Estic d'acord amb el dret a vot dels immigrants a les municipals sempre que aquests provinguin de països democràtics on hi hagi reciprocitat de tracte. Per altres eleccions no, primer s'ha de tenir la nacionalitat.

3/ Això es fer volar coloms. Ens agradi o no mentre Catalunya no pugui passar comptes directament amb Brussel•les aquest tema depèn de l'estat espanyol. I evidentment abans de donar el passaport s'hauria d'exigir, com a mínim, el coneixement de l'idioma (no com passa ara a Catalunya, on un jutge por treballar en espanyol a Catalunya sense cap problema. Problema per a ell vull dir).

Per cert Andreu, bon viatge als USA. Ja saps que ara es pot omplir el formulari d'entrada abans de viatjar i enviar-lo per internet en comptes de fer-ho a l'avió com fins ara?

A.Orte ha dit...

Gràcies Miquel, estem d'acord. Em sembla que en qüestions d'aquest estil som força més propers del que hom podria esperar.
En relació al formulari d'entrada, he llegit que no és obligatori fins gener. No sé si de moment el seguiré fent com sempre. En tot cas, tinc un transfer a Nova York que hauria de passar ràpid i si fan el control allà l'hauria de passar ràpid.

Artur ha dit...

Existeix la tendència a pensar que això de "demanar" és quelcom discriminatori, llunyà del políticament correcte. Realment l'evidència de coneixement de llengua i cultura mínimes són el requisit primer i imprescindible per a poder assolir, inicialment, un encaix en la societat d'acollida, i ja no diguem de trobar una feina.

Sovint veig algun immigrant que per la seva forma de vestir, amb llargues xil·laves i barbes mahometanes escandaloses, tenen i tindran la barrera social, la dificultat constant d'inserció. Ningú el contractarà com a cambrer ni com a paleta (incompleix les normes de seguretat i higiene del treball). De què podrà treballar?: d'imam, d'ayatollah, i això pot acabar essent realment perillós.