dimarts, 4 de novembre de 2008

Unió per la Mediterrània


Ja fa un temps que Catalunya mira al mediterrani, on té la seva història i on té grans oportunitats d'esdevenir quelcom referent. Considerant l'heterogeneïtat cultural i ètnica de la zona Barcelona esdevé un espai de trobada on combinar economia, tradició i particularismes, un element que era políticament no necessari però sí èticament exigible per la nova Unió per la Mediterrània: donar-li a la Marsella combulsa (i que París no vol regalar res), a una Roma desinteressada, Nàpols feta un desastre i Atenes sense cap pes en el nord d'Àfrica (amb Turquia contrària) serien opcions poc possibles. Així, la lluita ha estat amb Tunis.
Fa uns dies em van comentar que la situació estava coll avall. La diplomàcia espanyola buscava una solució de consens amb la renúncia de Tunis a canvi de donar suport a que la secretaria fos d'aquesta nacionalitat. Ara s'ha confirmat, com a mínim, que Barcelona en serà seu.
Fins aquí tot sembla que sigui una gran oportunitat per la nostra ciutat. Ho pot ser, però hi tres aspectes, entre d'altres apuntats, que em sembla que reiteren vicis de les relacions intergovernmantals contemporànies:
1) Els status d'organismes supranacionals com la Lliga Àrab i la Unió Europea, per molt que suguin observadors tindran un paper d'influència.
2) Al permanent conflicte econòmic nord-sud afegirem que els membres són Estats i, per tant, qualsevol problema diplomàtic entre Estats afectarà tota la zona encara que sigui un problema París-Istanbul.
3) Tot plegat obligaria a pensar si no hauria estat millor potenciar unions entre Ciutats de la Mediterrània, potser sense crear estructures organitzatives molt estables, seguint una lògica totalment diferent de les Relacions Internacionals. En aquest escenari, complexe d'igual forma pel control estatal, seria possible plantejar una estratègia consensuada en matèries tant diverses com Ports (economia en general), educació i cultura. No oblidem que l'economia internacional actual té per una banda el debat sobre les varietats del capitalisme i el rol de l'Estat, però per una altra banda, hi ha qui defensa que l'economia internacional es decideix en el que alguns anomenen mega-regions,entenent que és una gran ciutat la que tira del carro i la que necessita atreure.