divendres, 7 de novembre de 2008

T-Infant


Un dels aspectes que menys cuida el transport public de casa nostra és el tracte a l'infant, sobretot perquè el cobrament d'un bitllet desincentiva l'ús del transport públic per desplaçaments en família.
Per aquest motiu, i després de força insistència del grup municipal de CiU, s'ha impulsat el procés per fer realitat aquest títol de transport gratuït per tots els menors de 12 anys.

El rumor s'ha començat a conèixer avui: semblar ser que això provocarà o bé una pujada progressiva important dels preus del transport els dos propers anys o bé una pujada forta a partir de la posada en marxa.
Crec que aquest tema, que era clarament necessari, requereix d'una reflexió política:
- És fàcil difondre des de l'ajuntament un rumor interessat, aprofitant que els beneficis de la idea se l'endú l'oposició.
- Caldria treballar el tema amb calma, perquè aquest cost aporta, econòmicament parlant, efectes positius per TMB, especialment nous usuaris fruït de la gratuïtat (gent que deixarà el cotxe per desplaçar-se en transport públic).
En definitiva, els nens menors de 12 anys difícilment viatgen sols, amb la qual cosa no cal subestimar que a més del benefici social (per qüestions d'ètica i política de família es renuncien a uns ingressos) hi ha el foment del transport públic. Si augmenten el preu, redueixen la demanda de persones interessades en abandonar el cotxe per viatjar en bus, metro o tramvia. D'alguna manera s'hauria d'aparellar aquesta novetat amb el cost d'altres polítiques de foment del transport públic.

4 comentaris:

Miquel Saumell ha dit...

Bona reflexió, Andreu, però tants caps tants barrets. Els números han de sortir i si no paga l'usuari (menor d'edat) o faran els seus pares via impostos.
És com els peatges de les autopistes. Jo sóc contrari a la seva eliminació ja que ara els pago només jo i només quan hi passo. De l'altre manera també els pagarien els meus fills que, de moment, no tenen cotxe. No em semblaria massa just, just per a ells vull dir. Per mi encantat (allò que dèiem del "public choice") però de tant en tant també s'ha de pensar en els altres.
Francament, no sé quina és la solució. Segurament s’ha de buscar el terme mig.

David ha dit...

Jo m'hauria decantat per una solució intermitja, que hauria estat crear una targeta bonificada per als menors. El que està clar és que porten 30 anys (estrictament parlant 29 i mig) omplint-se la boca de polítiques socials i familiars, però que a la pràctica no s'ha dut cap política al respecte.

De totes maneres coincideixo amb l'Andreu. L'únic problema que podria plantejar aquesta mesura és si l'increment de persones que no paguen acaba col·lapsant la xarxa de transport públic, però no crec que aquest sigui el cas.

endora ha dit...

Goita Andreu, em pilles amb un dia especialment sensible al tema viari.
Avui he reflexionat i decidit colar-me en tot aquell transport municipal que m'escaigui. Que cal pagar multa... la pagaré... però mentre em permetré la luxuria adolescent d'una triquiñuela infantil. N'estic fins el que no tinc de la p.piiii remfe, 45 mimuts de tranjecte infame al preu de quasi 15 euros 10 trajectes anada i tornada. Merda! Vull un transport sense fronteres... amb andanes per minusvalids i cadires per senyores i senyors de més de 50. Semblem imbècils... els nens de 12 anys no han de pagar com tampoc ho ha de fer la resta mentre el mitjà sigui tan irresponsablement gestionat.
Uffffffffff qué bien me quedeé!

by Daniel Vidal ha dit...

No m'agrada el "gratis"... ha de ser barata, molt barata si és vol, però no gratis.

a) És important el concepte de cost.
b) S'agafaran autobusos per tot just 1 o dues parades, quan molt possiblement es podria anar caminant.