dimecres, 12 de novembre de 2008

Criticar-ho tot, esport nacional

Ens movem en uns dies on criticar de forma poc constructiva és fàcil. I en ocasions fa ràbia, no pas perquè siguin crítiques sense raó, sinó perquè fa servir una subjectivitat que, en cas de ser contestada, donaria pas a un debat impossible d'acabar.

Concretament, aquesta setmana destaco dos fets:
- El rebuig complet d'alguns col·lectius a la llei d'educació. Aquí no entro en valorar el contingut, que és millorable en molts aspectes, ni tampoc la manca d'unitat política. Un dels arguments que es senten al carrer (alguns professors) és el rebuig a ser un col·lectiu avaluat. Sense entrar en el tema, m'agradaria saber què opinaria aquest col·lectiu si s'avalués la feina de l'administració que els atén a ells quan han de fer gestions. Segurament els problemes que veuen en el seu col·lectiu no existirien. Lògicament l'argumentació de l'estil "cal autonomia de centres", que tant es sent, xoca amb l'argument que sigui algú de fora qui avaluï. És evident que si l'avaluació no es fa amb coneixement del centre els resultats no tenen cap sentit. Compte, no es parla de perdre la plaça de funcionari, es parla de canviar de zona. El que es busca és que el professorat i les direccions del centre treballin en conjunt, amb una mateixa filosofia. Ara bé, caldria corregir potencials problemes de segmentacio d'escoles bones-professors bons respecte escoles dolents-professors dolents fruit de l'avaluació.

- Per altra banda, l'article del "The Economist", on s'acusa de dèria catalana amb l'idioma i acusacions de caciquisme al President Pujol . Deixant de banda la preocupació pel fet que donem aquesta sensació fora, és absolutament al·lucinant que es barregi un article sobre economia, amb alguns continguts de reflexió ben explicats, amb consideracions personals i polítiques. Si d'economia parlem i de bases per la competitivitat, no crec que l'element lingüístic i geogràfic sigui significatiu en termes negatius, més aviat caldria dir-li al periodista que els adults catalans (tenint nivells insuficients) tenen un nivell de coneixement d'idiomes superior a la mitjana espanyola. Quant a l'element geogràfic, posats a parlar de política, sembla que tindria lògica pensar en un potenciament econòmic de Barcelona, Bilbao i València, per la proximitat als mars i el transport per carretera. Aquests dos arguments no apareixen i esbiaixen la lectura.

- Per últim una crítica que ja comença a cansar a les pàgines de la Vanguardia. Massa sovint apareixen fotos de lectors emprenyats/ de pell fina en relació a les bicis, especialment al bicing. Una bici mal aparcada, algú envaint una vorera, el camió del bicing destorbant algú. El problema és que les bicis molesten els cotxes i els vianants? La solució sembla que és criminalitzar tot el col·lectiu, però la civilitzada seria oferir solucions valentes per evitar que hi hagi conflictes: bons carrils bicis, separació total respecte els cotxes i, a partir d'aquí, mesures valentes per garantir l'acompliment de la normativa. Actualment les motos de Barcelona, vehicle contaminant, sorollós i que ocupa també voreres, estan relativament ben vistes a la ciutat, costa veure algú que s'encari amb elles o algú que es queixi perquè un metre de la seva vorera està literalment ocupat.

6 comentaris:

Miquel Saumell ha dit...

Sobre la llei d’educació crec que ara és l’hora d’intentar millorar-la en el tràmit parlamentari. La crítica en tot cas la deixaria per després, un cop aprovada la llei pel Parlament. Evidentment amb això ja dono per fet que per alguns serà una crítica ben merescuda ja que les unanimitats no existeixen, i menys encara en assumptes tan delicats com aquest. El que és obvi és que si ens estimem el país i pensem en el futur això de l’educació s’ha de canviar radicalment sense perdre més temps. Si seguim per aquest camí el nivell català passarà d’estar de la zona baixa d’Europa a nivell africà, i el resultat serà un país cada cop més pobre intel•lectualment i menys respectat.

Sobre el famós article de The Economist en parlaré aviat al meu blog i per tant em reservo els arguments, molt crítics amb aquesta reacció governamental de pa sucat amb oli.

I sobre les bicis (del bicing i les privades), crec que moltes crítiques estan plenament justificades, i amb això no estic pas dient que s’hagi de criminalitzar a tot el col•lectiu d’usuaris. El que no pot ser és que un vianant no pugui anar tranquil•lament passejant per la vorera, i això ja està passant en certs carrers de Barcelona. El més feble és el vianant, i a més és el que té més antiguitat en l’ús de la vorera, i per tant és el que mereix més atenció. Aquest ajuntament ha donat preferència als ciclistes en detriment dels vianants i el resultat és el que tenim a la vista. Doncs el que s’ha de fer és replantejar les prioritats: primer els vianants, després els ciclistes, després els motoristes i finalment els automobilistes.

A.Orte ha dit...

Coincideixo amb tu en el que comentes sobre les bicicletes, com a ciclista i com a vianant. El tema de l'educació és un espectacle lamentable, tant a Madrid com aquí, tant difícil és posar-se d'acord? De què va servir la visita del conseller a Finlàndia?
Quant a The economist, hom diria que la reacció és de pà sucat amb oli, però també conec gent que diu que no s'havia de dir res perquè... si volem ser un país normal, els països normals no surten a defensar quelcom que l'evidència contesta sola.

aubachs ha dit...

Em fa l'efecte que entre el punt referent a l'educació i el de les bicicletes de fet hi ha una relació que en bona part explica aquest 'campi qui pugui' en què vivim. Respecte The Economist, quan ho vaig llegir fa uns dies -no sé si és que els periodistes d'aquí han hagut d'esperar una setmana perquè algú els ho traduís- la veritat és que feia una mica de mandra veure com la visió que es projecta -i estic d'acord amb tot el que apuntes- és la que es recull des de Madrid (només cal veure a quins referents es citen). Però m'he sorprés en sentir que cap conseller de la generalitat va tenir 'temps' d'atendre the economist quan els van requerir per entrevistar-los (olé pels caps de gabinet/premsa, etc, dels consellers, també cal dir-ho...). Per últim; en López-Burniol ho ha resumit a la perfecció aquest matí; "Catalunya és un país sense autoestima ni sentit institucional"

Miquel Saumell ha dit...

Només per aclarir que en utilitzar abans la fórmula "reacció governamental de pa sucat amb oli" em referia a una reacció de baixa qualitat, de poca importància, de poc valor. És a dir, qualificava la reacció governamental (jo també penso que a vegades callat s'està més guapo), no el contingut de la queixa.

by Daniel Vidal ha dit...

A més del conflicte per les voreres... al bicing s'ha apuntat molt gent irresponsable en la seva conducció (poc domini, gens educació viària, nul·la experiència)... i és clar... això té conseqüències...

Andreas Balart ha dit...

No estem tan malament... mireu, si no, el Financial Times de dilluns:

http://tinyurl.com/56gd7c

-Andreas