dilluns, 13 d’octubre de 2008

Una nit a l'opera...que no ho és

Fent ús de la meva excessiva preparació de viatges vaig decidir destinar el vespre de dissabte al poc reconegut turísticament parlant Shakespeare Globe, un teatre situat a la ribera del Tàmesis, al costat mateix del Millenium Bridge i el Tate Modern. Aquell espai, quan fa bona temperatura, esdevé un racó memorable per fugir dels carrers atapeïts de la ciutat. A més, tenint a l'altre cantó de la ciutat el districte "financer", la City, els caps de setmana es pot passejar tranquilament sense els apretats carrers del voltant de Leicester Square o el Covent Garden.

El primer que atreu del Globe és el seu ambient anglès. Un cop entres (amb entrada enviada a Barcelona setmanes abans) te n'adones que segurament seràs un dels pocs estrangers. Els minuts anteriors a la sessió entre 18.30 i 19.30 són perfectes per menjar algun entrepà, especialment popular les London Sausages, una mena de bratwurst amb espècies. Fins aquí, hom podria pensar que, efectivament, el Globe és un lloc pensat per ser un espai popular, allunyat dels ambients selectes, com el Royal Albert Hall que havia visitat al matí. El curiós ve després. Sóc un dels únics en demanar cervesa, pensant que allò era el que tocava a un indret popular. Ans al contrari, la gent acompanya les seves viandes amb Champagne francès!. El menjar costa 3 lliures, el champagne 5...
Un cop dins, els minuts previs tornen a demostrar un gran contrast. La meva localitat, a la primera graderia és prou còmoda tot i no tenir suport a l'esquena i es troba lleugerament tapada per una columna (però tampoc gaire). Al costat meu seuen des de gent refinada fins iaies solitàries. El major contrast esdevé quan mires a la planta baixa (mireu el vídeo, no l'he fet jo). Allà es situa, emulant els anys del dramaturg, les localitats de peu i sense coberta, veient-se directament afectats en cas de pluja. Tot i això, em sembla bona idea, considerant que per 5 lliures poden accedir a un espai preciós i un espectacle de dues hores.

L'obra, Burial at Thebes, una adaptació de la tragèdia grega Antígona, comença amb sorpresa. Cap vestit d'època, una posta en escena trencadora,gairebé inspirada en el Carib, i tres personatges principals de color. Es tracta d'una òpera, cantada i actuada, amb dos actors secundaris que reciten i que donen un contrapunt interessant. De fet és la primera òpera a aquell recinte, és història! La qualitat no iguala la del Liceu, ni molt menys, la música és bona i les veus també, però el guió adaptat és d'allò més pesat i la part actuada és clarament millorable. Tot i això al final de l'únic acte (2 hores de durada) el públic aplaudeix durant més de 5 minuts, sense emoció però amb el reconeixement de la professionalitat dels cantants i actors.

De tornada em trobo amb la Londres dels contrastos. La tranquilitat de la City contrasta amb els pubs oberts a Horborn, amb gent bebent cervesa al carrer. Era el moment perfecte per gaudir de la lògica d'una gran ciutat.

2 comentaris:

by Daniel Vidal ha dit...

Apunta els qm. pel "concurs himajinario-viajero" :)

A.Orte ha dit...

Daniel, els qm els tinc apuntats al meu compte de tripit. Dóna la casualitat que el Francisco també té usuari registrat i així podem veure-ho.Però en tot cas 2,276 km.