dijous, 23 d’octubre de 2008

Publicitat versus gestió "empresarial"


Les administracions públiques, o millor dit, els governs, tracten de fer servir molt sovint eines empresarials allà on interessa. És a dir, allà on poden quedar bé. En aquest entorn es va posar de moda als 80 i 90 les campanyes institucionals, orientades a apropar l'administració a la ciutadania. En el cas de la Generalitat el "6 milions", que podia semblar buït de contingut en realitat buscava enganxar tota la població, coneguda l'alta desafecció amb les institucions catalanes d'un 30% de població que s'abstenia a les eleccions catalanes però no a les espanyoles.

La situació d'ara és diferent. La campanya no aporta res, de fet no aporta ni tant sols ciutadania, que és allà on va orientat. No ens diu ni què esperen ni què ofereixen. És patrocini buït i costa 1 milió d'euros. Dit això, en general hi ha dues coses que sota el meu punt de vista s'han de reduir dràsticament a les administracions: la dotació de protocol i la dotació en publicitat. Emprenya força, la veritat, perquè l'interès per relacionar-se amb la ciutadania mai es vincula mitjançant transparència, rendició de comptes o avaluació de les línies mestres del govern. Sempre és més fàcil publicitar.

4 comentaris:

Miquel Saumell ha dit...

Andreu,
Sento molt discrepar amb tu, un cop més, avui potser des de l'altra banda.
Crec que la campanya dels “6 milions” pujolista no aportava més que la campanya del “som-hi” del tripartit. Tant l’una com l’altra no aporten res. Llençar els diners, els nostres diners, impunement. Com que tothom sap que no hi han necessitats més urgents i tots sabem també que sobren els diners al final s’acaben gastant d’aquesta manera. Impresentable!

A.Orte ha dit...

No discrepem, l'origen d'aquest missatge és la mateixa indignació que pots tenir tu i la conclusió és igualment aplicable en aquella època. Però entre una campanya que ningu entén i la dels 6 milions hi ha un valor quant el contingut, que és el que he comentat, posats a llençar diners que diguin alguna cosa de valor, i si és possible comunicar sent transparents millor (pel tema de la dependència no he vist cap mena d'anunci a la tele). Vull dir,que són criticables en forma i fons però no en contingut. Ara bé, clarament el contingut és absolutament secundari.

endora ha dit...

Avui surt en premsa la despesa que en Benach ha fet en el seu Audi; han començat a caure les crítiques i no és per menys. El sube y baja del president costa car als contribuents; potser li seria convenient reconsiderar viure a la capital del parlament que presideix..., ocupar càrrecs exigeix certs esforços i replantejaments personals.

by Daniel Vidal ha dit...

Limitar despesa=Sí.
Publicitat? Bé... depén del missatge. El trist és fer-la per fer-la.
"Som 6 milions" o "La feina ben feta.." són campanyes força correctes. També les de seguretat laboral o contra el foc, per exemple.
Però coincideixo que el "som-hi" és ... indiferent i massa car.