dimarts, 14 d’octubre de 2008

Proclama en favor de la cultura gratuïta

La meva visita al Museu de la Ciència de Londres va ser una prova de l'admiració vers el tractament de la cultura al nord d'Europa (pel que conec Escandinàvia i Regne Unit). El primer que agrada és veure famílies amb nens (sobretot pares, potser separats) esperant que obrissin les portes a les 10 del matí. Un cop dins, l'staff del museu t'ofereix un calendari d'activitats lúdiques i culturals vinculades a la ciència, inclosos descomptes del 20% per qualsevol sessió de cinema Imax, instal·lacions que es troben a l'interior del museu mateix.

-Des d'aquest punt de vista el valor socio-cultural del museu londinenc és enorme, donat que planteja uns objectius educatius que van molt més enllà dels dominis de l'escola. En aquest sentit, no podem exigir des de la societat i els poders públics una funció educadora a les famílies sense dotar-la de mitjans de suport per fer-ho, considerant que no totes les famílies tenen experts en física o tecnologia però els museus sí els tenen. Per altra banda, no podem exigir el foment de les ciències naturals i tecnologia com a necessitats de futur i no tenir instruments públics potents i gratuïts com són els museus per fer-les atreients.

-Quant a la dimensió econòmica, a primer cop d'ull l'encaix de l'IMAX a l'interior del museu és, si més no, molt valorable. Considerant el cost nul de l'entrada, la temptació de tenir un plus d'entreteniment que trenqui la monotonia dels plafons i les indicadors, pagant 6 lliures, s'eleva, així com la possibilitat de comprar materials o llibres educatius/lúdics per les criatures.
També sembla atractiva la qualitat i varietat dels restaurants/cafeteries dels museus. Serveixi com a exemple l'excel·lent te que vaig beure a la National Gallery la tarda del dissabte, a un preu per sota de 3 euros, alternativa a l'impossibilitat de trobar un bar degut a la confluència del bon temps, el partit de futbol entre Anglaterra i Kazakhstan i la festivitat musulmana de l'Eid. Una bona relació qualitat preu, tranquilitat i opció de trobar taula fan que els museus siguin un punt de trobada per parlar amb tranquilitat i fer una revisita d'alguna sala concreta però també resulten bons negocis per la seva bona ubicació en els locals, a diferència dels museus més pensats a l'antiga com el Prado o el Louvre, on la cafeteria està a un extrem o a un soterrani. Això no és possible quan es paga una entrada.

Quant el contingut, el museu em sembla que les invencions predominen sobre la ciència en el sentit estricte de la paraula, tot i que no falten les típiques joguines hidràuliques, el pèndul de Foucault o espais dedicats al so i la llum que tenim al, tot sigui dit, magnífic CosmoCaixa. Recomanable per segones o terceres visites a Londres.