dilluns, 6 d’octubre de 2008

Màrqueting electoral

Sovint els analistes polítics ens compliquem la vida amb extranyes formes d'explicar les victòries electorals. Recentment la revista Time va publicar un suggerent article que enllaço sobre el fenòmen de les dones blanques d'educació no superior. La idea bàsica és: si no les tens del teu costat, segurament no guanyaràs.
El cert és que han estat un segment de població clau per les victòries electorals, per exemple les "soccer moms" o les "hockey moms" que ara estan de moda per part de Palin a Alaska. Considerar-les com elements amb interès per la política, amb reonaments simples però molt vinculats a una part de les 4 P del màrqueting, el producte , el que entra per la vista i el cor, és un avenç que no hem aconseguit a casa nostra. El major defecte a casa nostra és relacionar la política amb la ciutadania com si fos molt propera a un partit i, per tant, fàcilment convencible en qualsevol tema, o bé considerar-los rucs. L'espai pel missatge fragmentat, per la política considerada propera queda mitigat. Ni tant sols la creació d'un candidat és suficient per complir aquest requisit. Els líders que es creen aquí són éssers perfectes, amb capacitat per arreglar-ho tot i per tothom, propi dels "catch-all parties". I clar, així acabes per no agradar a una petita proporció de molts segments de població que t'interessen. En aquest cas estem parlant de candidats capaços de tenir propostes segmentades, amb la intenció de ser creïbles en un volum prou important de població que et permeti treure avantatge definitiu.

Tenim doncs un espai addicional per treballar en segments de població? Podem parlar de mesures concretes per afavor el sector X sense oblidar-nos de l'Y?

Finalment, en destaco una frase que pronunciada per nosaltres sonaria d'alta política i que, en el fons, és una idea senzilla:

"Obama's mantra of change is not so appealing to a group that is already trying to come to grups with all the changes upending their lives"

"What exactly are those changes? (...) We need change... but Obama almost seems too good to be true"

Allò que les classes més educades i en teoria haurien de posar en dubte amb molts arguments ho veuen molt clar aquestes senyores? Paradoxa, si més no.

2 comentaris:

by Daniel Vidal ha dit...

La sort dels politòlegs és que el seu camp d'anàlisi és petit. Per als electors, les opcions són poques.. no gaires partits "de veritat". En conseqüència, amb aquesta premisa es construeix tota la oferta dels partits.

Què diferent seria si realment hi haguessin 30 partits amb representació parlamentària.. Llavors sí que es veuria una major segmentació dels missatges per a públics diferents.

A Amèrica (2 partits), la figura del vice es busca, justament, per compensar aquell "mercat de votants" al que no arribarà el candidat a president.

Aquí... crec que ni és diu qui serà el vicepresident i, com bé comentes, els candidats són tan horitzontals i per agradar a tothom, que no acaben entusiasmant a ningú.

Sílvia ha dit...

A alguns mitjans de comunicació comentaven que en un primer moment el gruix de seguidors de la Palin eren les dones que es poguessin sentir identificades. Però que ara les enquestes mostraven que els seguidors de la Palin eren homes més aviat de certa edat, que els han anomenat “vells verds”...