dimecres, 15 d’octubre de 2008

Ifema perd el Simo


Feia 48 anys, incloses dues crisis econòmiques, que el SIMO, la fira internacional de la informàtica, el multimèdia i les telecomunicacions es feia. I es celebrava, com a mínim darrerament, a Madrid. El fet és que la fira no es farà enguany, suspenent-se poques setmanes abans perquè els PROFESSIONALS no hi van. De ben segur que aquesta notícia, donant-se el cas d'una fira barcelonina donaria fruït a notícies, crítiques als governs municipal i català i una gran quantitat d'interpretacions apocalíptiques pròpies del nostre estat de perplexitat/depressió nacional.

El model firal de Madrid és lleugerament diferent al de Barcelona. Aquí s'ha apostat darrerament per unes fires de perfil professional, amb una alta inscripció i restriccions al públic no professional. El nostre SIMO és el GSMA World Mobile Congress (antic 3GSM), que a la seva manera és inestable perquè no està arrelat a cap territori i si ara la fira de Milà o Frankfurt posen diners se l'endurien a partir de 2010. Però les diferències són notòries en tots els sentits.
El model possibilita, per una banda, una despesa relativament bàsica dels expositors (l'espai i els materials bàsics, res de regals en massa) però també el desembarcament d'alts directius comercials i relacions institucionals, en una proporció major que en les fires "populars", element que afavoreix restaurants i hotels de gamma alta.

A Madrid IFEMA ha buscat darrerament els grans events, la visibilitat pública i el perfil de visitant "aquí qué dan". La sensació generalitzada és que nosaltres tenim poques fires importants, i segurament és cert, però la tendència és positiva perquè estem atreient un determinat nombre de fires que tothom vol i que, a la llarga, et permet fer un coixí de clients interessats en la ciutat. En tenim de consolidats (Turisme, saló de l'automòbil, alimentació) però el segell de qualitat els tenim en els itinerants.

7 comentaris:

Miquel Saumell ha dit...

Andreu,
Fa quasi 40 anys que vaig a fires per tot el món. Hi he anat com a expositor (poques vegades), com a visitant professional sabent perfectament on anava (la majoria) i a fer el nas sense saber massa què m'hi trobaria (algunes vegades). Vull dir amb això que tinc alguna experiència en fires. Les fires neixen i es moren, com les botigues. I a vegades ja neixen condemnades a morir, i duren molt poc, per un equivocat plantejament estratègic dels organitzadors. A vegades moren d'èxit, vull dir que de tant èxit els organitzadors perden el sentit de la realitat i ells mateixos les condemnen a morir. Al cap i a la fi el que fa que una fira sigui un èxit només ho decideixen els visitants i els expositors (uns i altres sempre a remolc d’altres i uns), tant en qualitat com en quantitat. L’entorn ajuda, és evident. El clima, les facilitat hoteleres, etc. Però això no és suficient i te’n podria posar molts exemples en un sentit i en un altre. Barcelona ha perdut fires tot i els avantatges que ofereix com a ciutat; el que passa és que quan una fira desapareix quasi no se’n parla. Això del Simo de Madrid ha estat una excepció perquè s’ha decidit amb només un mes de temps. És com les botigues: grans inauguracions amb xampany francès i caviar, i crònica social del Sandoval a La Vanguardia inclosa, i quan tanquen ho fan tan discretament com poden ja que a ningú agrada fer publicitat d’un fracàs. A l’altre extrem hi tenim, per posar un exemple emblemàtic, la ciutat de Bologna. Allà tenen fires quasi tot l’any, sense parar, tot i ser un lloc amb poques comunicacions aèries, les autopistes d’entrada sempre col•lapsades (els embussos diaris a la “tangenciale” són de jutjat de guàrdia), i ser molt deficitari en hotels (pocs, dolents i cars). I tot i això la gent hi va i repeteix, i t’asseguro que no és per masoquisme. Jo hi aniré un cop més a finals d’octubre i, com sempre sortiré d’allà preguntant-me a mi mateix “com és que aquesta firà no la fan a Milà, per exemple?” Però el proper mes d’abril hi tornaré, amb tots els inconvenients que representa. Ja per acabar, les millors fires que jo conec són les organitzades per empreses privades (que coneixen el mercat) i les pitjors las que organitzen els organismes públics, que sovint viuen a la inòpia del món dels negocis. És una constatació basada en la meva llarga experiència.

A.Orte ha dit...

Miquel, agraeixo el teu comentari. Quedi clar que el meu comentari va orientat simplement a reflexionar sobre la diferència entre el pessimisme (a vegades extrem) d'aquí i el que poden tenir a Madrid. Podria dedicar gairebé un post a la setmana sobre el sector,que per altre banda conec des de diversos angles sense la intensitat que puguis tenir tu com a empresari.

Efectivament Barcelona en termes de nombre de fires està perdent, però estarem d'acord que en els darrers 6-8 anys s'ha situat en una posició privilegiada gràcies a fires organitzades per empreses que, com ja he comentat, poden marxar quan vulguin però que són fires que poden valer per 4 o 5 com les d'abans.
Cal reconèixer dos elements: 1. Barcelona Convention Bureau és un model de referència, del que molta gent del sector te'n parla arreu.La seva directora, Airy Garrigosa, és convidada amb certa enveja per institucions congressuals de tot el món a fer xerrades, costa poder consensuar una entrevista amb ella.
Jo no he anat a moltes fires, però vaig estar gairebé un any fent treball de camp i els directors de les fires destaquen el paper clau del consorci público-privat per atreure-les aquí. A Madrid gairebé tot està sortint d'allò públic i si el públic o els diners no quadren, no tiraran endavant en aquest tema.

2.Els estudis de mercats congressuals que es fan demostren que estem en una molt bona situació, top 5 del món en molts indicadors, tant en despesa diària del congressista (Estudi congressistes 2004, 2005, 2006 i a punt de sortir el 2007), en estada mitjana... el turista de negocis esdevé turista cultural NOMÉS si té alguna cosa per veure... Bologna, Milà o frankfurt, per desgràcia donen per 1 dia de visita.

Miquel Saumell ha dit...

Andreu,
Crec que des del teu plantejament tens raó, sense que jo deixi de tenir la meva. M'explico. Tu et centres bàsicament en els beneficis extres que la fira deixa a la ciutat on se celebra (el que en l'argot firaire s’entén com a "after show events and activities") i jo estic més centrat en la fira en si mateixa (visitants i expositors, i contactes i negocis que fem entre nosaltres dins de la fira). En altres paraules, tu sembles més centrat en els negocis del senyor Hereu i jo em centro més en els meus negocis particulars i els dels meus col•legues. En el cas de Bologna, per exemple, jo allà sovint no hi faig cap despesa extra doncs pel que et deia abans a vegades haig d’anar a dormir a molts quilòmetres (Ravenna, Venezia, Firenze, Rímini, etc.)

A.Orte ha dit...

Entenc el que vols dir, però jo no miro els negocis del senyor Hereu, em limito a analitzar des de la perspectiva del que sóc, politòleg, i més concretament des d'un analista de polítiques públiques. Si hagués estudiat ADE no ho faria d'aquesta manera. En aquest sentit el teu comentari em molesta per la interpretació que hom pugui fer.Jo em limito a analitzar el model organitzatiu del sistema barceloní i els aspectes característics d'impacte en el territori.Un model amb problemes però reconegut precisament entre Directors de congressos i fires (el treball de camp el fa una consultora especialitzada en el tema).
Efectivament no tinc la visió empresarial, perquè no ho sóc, i és per això que la teva visió és més que enriquidora pel bloc i per mí mateix.
Ara que treus el tema hotels... efectivament a Bologna no n'hi ha gaires (de fet jo he estat a l'hotel Fiera, un hotel de 4 estrelles que aquí seria de 2, màxim 3). Aquí segurament vivim del rèdit dels Jocs Olímpics en aquest sentit.

David ha dit...

Una curiositat: el SIMO era originàriament el Simposio Internacional de Mobiliario de Oficina. Oficialment no era una fira perquè hi havia una llei de fires (de l'any 1943) que prescrivia que només a Bilbao, València, Saragossa i Barcelona es podien fer fires amb caràcter internacional. De fet, l'IFEMA va néixer en una època tan tardana com l'any 1978.

Miquel Saumell ha dit...

Andreu,
El que menys voldria és que et molestessis per “la interpretació que hom pugui fer” de quelcom que jo he dit. Quan parlo dels “negocis del senyor Hereu” s’ha d’entendre que parlo dels negocis que amb les fires fan la ciutat de Barcelona i les seves empreses (hotels, restaurants, taxistes, bordells, botigues, etc.). Però és que resulta ser que per a mi i per a TOTS els expositors i visitants d’una fira, que som els que fem possible la seva existència i la seva continuïtat, aquests “negocis” són del tot irrellevants ja que TOTS nosaltres, en la nostra qualitat de participants, tenim uns altres interessos, no necessàriament contraposats amb els “municipals” sinó complementaris. Això passa aquí, a Porto Alegre, a Bologna o a Hong Kong.
I dit això, tu, des de la teva visió com a politòleg, tens tota la raó.
A l’hotel Fiera de Bologna no hi he dormit mai però el conec i en tinc referències indirectes. Crec que encara ets massa generós. És per això que jo, abans d’anar a segons on, prefereixo anar a dormir a dotzenes de quilòmetres de distància.

David,
Gràcies, no ho sabia. Ara ja sóc una mica més savi.
Per cert, has vist tot l’enrenou que s’ha muntat amb els Premis Blocs? Si no l‘has vist et recomano el blog www.gumets.net” i, sobretot, els comentaris.

by Daniel Vidal ha dit...

Hola

Jo he anata a fires diverses tota la vida. I el SIMO era un fixe, el cert és que, com "l'EXPO-INTENET" que es va fer en el seu moment al Palau Sant JOrdi no fa tant... al final el SIMO no tenia una finalitat concreta...

A nivell de ciutats i fires, a Europa li cal una fira de videojocs i Barcelona si apostés pel tema, tindria una magnífica fira en tots els sentits (els de la ciutat que tu comentes i en el dels professionals que comentava, no sense raó, el comentarista inicial).