dimarts, 14 d’octubre de 2008

Escòcia i la independència

Llegeixo a la Vanguàrdia, pàgina 7, un article titulat Adiós Independencia, dedicat al cas escocès. El corresponsal dóna arguments, fonamentalment econòmics, sobre el que considera un fre de l'autogovern escocès basant-se en la poca substància de les iniciatives parlamentàries (produïdes per governar en minoria) i la gran dependència econòmica respecte Londres, sustentada en els greus problemes del sistema financer escocès. Com a dada que demostraria la destrempada generalitzada, les darreres dades de baròmetre sobre independència, que donaria avantatge als contraris per un 42% vs. 30%.

L'article resulta, si més no, reduccionista i el que comenta, podent tenir raó, pot no ser just plantejar-ho ara, principalment la comparació amb Irlanda i Islàndia. Primer perquè encara és d'hora per veure els efectes de la crisi. Segon perquè precisament per la dependència respecte Londres i la no entrada del Regne Unit a l'Eurozona, Escòcia es veu menys dependent de Brusel·les del que segurament desitjaria.
En tercer lloc, tal com vaig poder comprovar a una conferència acadèmica celebrada a Edimburg, el suport per la independència és avui molt "curt terminista". El ciutadà es deixa anar pels esdeveniments més recents. Hi ha una proporció de gent que, sentint-se molt escocesa, no veu clar el pas. Caldrà un temps, el temps que espera SNP, per fer-lo una opció sòlida i en els seus plans aquesta confiança s'ha de guanyar governant, a ser possible en solitari. Sense que aquest escenari no arribi no podrem valorar clarament l'estabilitat del suport.
El que sí sembla correcte és determinar l'actual situació de crisi com una oportunitat pels contraris a la independència, sigui amb arguments com els del periodista o amb d'altres.
ACTUALITZACIÓ: Aubachs ha fet un interessant comentari pocs minuts després de mí. Us recomano la seva reflexió, més ampliada i adreçant la qüestió comunicativa de l'article.