dilluns, 6 d’octubre de 2008

Consulta popular sobre la Diagonal (ii)


El bloc "Barcelona al dia" presenta avui un conjunt d'opinions amb origen a l'Avui sobre la reforma de la Diagonal. La seva lectura demostra que els sectors interessats en el projecte tenen molt clara la seva posició. Com tota política pública, els objectius de la política poden ser plurals, però mai confrontats. Per altra banda, mal que ens pesi, no tothom pot guanyar. És una situació que requereix de lideratge, que no es pot confondre amb fer el procés plural. El lideratge requereix d'un pla establert, que ha de començar quan abans millor. Ningú entendria una evolució del projecte que elimini els actors involucrats en funció del grau de simpatia amb la reforma, però personalment tampoc entendria un projecte que comenci amb un full en blanc on tothom acaba dient la seva i el que perd és el ciutadà que va a peu.
També seria important institucionalitzar el projecte, involucrant el Col·legis d'Arquitectes, si es considera que allò estètic ha de primar, potser presentant les alternatives possibles en maquetes i fent que el debat públic permeti ser interpretat amb il·lusió més que no pas una obra fosca que no es sap com acabarà, com està succeïnt amb la plaça de Lesseps i les curioses formes arquitectòniques instal·lades davant la biblioteca Jaume Fuster.

2 comentaris:

by Daniel Vidal ha dit...

Lideratge també hauria de significar tirar les coses endavant tot i el risc que no agradin a tothom i acceptant que hi ha, en temes complexes com aquest, una possibilitat gran de "fallar".

Moltes de les consultes no tenen com a finalitat enriquir el projecte, sinó servir de potencials "paraigües" si després cauen les crítiques.

I tirar-ho endavant però volent (via consulta, via informes, via...) que després ningú no es pugui queixar no és ser cap líder.

A.Orte ha dit...

Daniel, plenament d'acord amb tu. Per mí un líder no fa el que la gent vol, sinó que un cop li diagnostiquen un problema i li presenten pros i contres (amb evidències sòlides) de cada alternativa, va amb ella fins el final.
De tota manera, cal distingir una cosa important: tot el procés d'una política pública no és plana. Tindríem tres fases clau: diagnosi/plantejament d'opcions, implementació i avaluació. Jo no veig cap problema que en la primera fase hi participi molta gent, a ser possible experta. El problema és generar sinèrgies buscades amb aquests actors, poden esperar que seran consultats durant tot el procés. Arribats a un punt, un líder ha de fer la seva.
D'aquest projecte m'ha agradat que l'alcalde Hereu ha dit "farem una reforma a la Diagonal per fer passar el Tram". Aquesta opció tancada és ja una mostra de determinació, però per mí no serà lideratge si no es prenen les mesures valentes que es parlen sobre mobilitat.