dilluns, 22 de setembre de 2008

Vicky Cristina Barcelona


Presencio el darrer film de W. Allen en versió original subtitulada.
Tothom n'ha sentit a parlar, en molts moments tòpics no cinematogràfics, anticipant-se a l'impacte que pot tenir sobre el turisme a Barcelona.

Anem per temes. La película és una més de Woody Allen. No té el nivell de Match Point i té un nivell de simplicitat com Scoop. És entretinguda, té un guió amb algunes llacunes quant a temes locals, exagerant la capacitat idiomàtica dels catalans/espanyols i fent servir recursos que només s'expliquen amb poc coneixement sobre Espanya. Per exemple, els protagonistes viatgen a Astúries en un petit avionet, creuant una gran tempesta (gairebé com una peli d'aventures a Sud-Amèrica) quan existeixen vols regulars.

Però tots aquests elements són secundaris quant a la història. És solvent per moments, centrant-se en una única acció principal: el triangle amorós entre una noia immadura, Scarlett, un bohemi que necessita sempre alguna companyia i una neuròtica amb tendència (autodestructiva), una fantàstica Penèlope.

La segona trama tracta sobre la inseguretat de les evidències, i més concretament de la protagonista. És curiós com Allen treballa i perfila el personatge de Rebecca Hall. És el que rep major atenció biogràfica, coneixent a què es dedica, amb qui es relaciona i com viu els dubtes previs i posteriors a la seva boda. El personatge, en tot cas, no tira de la película i és per aquest motiu que queda com el vincle entre el triangle amorós i Barcelona. Sense Barcelona aquesta segona trama Barcelona seria només el motiu del viatge de les dues americanes, però seria prescindible per la inexistència de personatges locals o una proximitat a la quotidianitat de la ciutat que Allen defuig.

En resum, una película entretinguda, amb algunes escenes interessants i que dóna bona imatge de Barcelona com a postal. Que ningú esperi una ruta turística, tampoc tòpics ni abusos de la platja, el turisme low-cost o de ciutat de país tercermundista. La Barcelona d'Allen és educada, amable, bohèmia, rica i activa culturalment parlant en contrast amb un punt de liberalisme (tant pels personatges com per la imatge de prostitutes a peu de carrer al Raval).

6 comentaris:

endora ha dit...

2890 podria ser el títol d'una película de ciència ficció per a tu t'agrada anar d'estrena i més si surt la Scarlett encara que sembla que t'ha agradat més la Pe.
De tota manera penso que jo hagués dedicat "tot" el cap de setmana a temes més relacionats amb la Mercè, fet més propi d'un barceloní com tu.
Amb tot el cariñu i quin tipàs tens nanu!

Miquel Saumell ha dit...

Hola Andreu,
Tot i que les crítiques que he llegit no són massa bones tinc intenció d'anar a veure aquesta peli. Pura curiositat, m'interessa especialment la visió que Allen ens ofereix de la ciutat i la imatge que en queda. Ja te la comentaré.

endo ha dit...

Un titular ahir a La Vanguardia deia Xavi Iniesta Barcelona. Prefereixes aquest títol? De tota forma et recomano la botifarrada aduida per la gent de la Penya Bogarde, de la qual en sóc sòcia i per tant proclamo la seva nominació pel premi Blogs Maresme.

Marchelo ha dit...

Bones, acabo de trobar el teu bloc buscant info de la peli. coincideixo força amb els aspectes negatius que destaques, tot i que crec que en conjunt m'ha agradat més que a tu.

T'invito a passar pel meu bloc, on també he comentat la pel·lícula.

Salutacions!!

A.Orte ha dit...

Marchelo, moltes gràcies. Comentaré alguns aspectes de la peli al teu bloc. Espero que ens llegim mútuament.

Enric Tomàs ha dit...

Andreu: ahir vaig poder veure la pel·lícula. Sabia que havies fet la crònica i he buscat el post.
A mi la peli em va semblar bastant nefasta en tots els sentits. Els personatges són extremadament plans i arquetípics. Els actors, discretets. Barcelona surt, com bé dius, com una postal. El millor és, sense dubte, la il·luminació, crec que obra de Javier Aguirresarobe, un mestre en aquesta especialitat.