dimarts, 2 de setembre de 2008

Sous públics i crisi econòmica

Tot just ahir es parlava de la congelació de sous dels alts càrrecs públics. A mí em sembla una mesura que pot donar exemple, però crec que aquí no està l'arrel del problema ni tampoc l'exemple que millor es pot donar.
Jo no tinc ticket restaurant però els alts càrrecs tenen cotxe oficial i dietes que els permet anar al Casa Darío, al Windsor o al Drolma sense necessitat de treure la cartera.
Jo treballo les hores que posa al meu contracte, no dic que siguin moltes ni poques, però les dedico a la meva feina i no un percentatge al partit.
Jo no puc donar classes a una universitat presencial però un professor universitari pot fer treballs de consultoria sense aparent incompatibilitat.
Jo tinc dret a un ticket autobús per anar a entrevistar una persona per motius de feina però un alt càrrec hi va en taxi o cotxe oficial i convida a l'altre persona.
Jo tinc dret a comprar determinades entrades a un 5% de descompte però els alts càrrecs van gratis i en tribuna... a canvi de què?
Si vaig a Madrid aniré amb Vueling (content de la vida) al primer vol i tornaré al darrer o amb l'AVE més barat en turista, però l'alt càrrec anirà en Pont Aeri o Ave Preferent. Compte, per anar a Nova York entenc que la situació pot ser diferent, però parlo d'anar a Madrid.
Si vaig a Manresa a treballar em comten com hores treballades. Si un alt càrrec forma part d'una comissió

Per això crec que els sous dins del que cap són més o menys els normals per la responsabilitat, pensant en l'equivalent empresarial. Hi ha contradiccions, com el fet que molts alcaldes cobrin tant com ZP, o que es pugui cobrar més a una administració on es dediquen poques hores respecte d'aquella on es té la feina de més implicació.

El que trobo sagnant és que no s'insisteixi en reduir, i treure molts altres, privilegis de tots. Perquè curiosament l'oposició a tot arreu les gaudeix d'igual forma.