dilluns, 15 de setembre de 2008

Sobrequalificació

Torna un any més l'estudi típic en sobrequalificació laboral. L'anomenat "mismatch" afecta ja el 22% dels espanyols. No em sorprèn i d'aquí poc temps afectarà persones amb màster. Només cal veure el catàleg de màsters públics publicat per la Generalitat la setmana passada. En dos anys ja arriben als 150 màsters, una demostració del mareig que tenen els estudiants amb Bolonya i de l'interès de les universitats en fer allargar les estades. I a nivell espanyol només hem de donar una volta per Castella-Lleó, la Manxa, Lleida, Tarragona, algunes zones d'Andalusia. Estudiar Econòmiques, quelcom útil a Madrid o Barcelona, esdevé poca garantia allà on el mercat de treball qualificat és escàs i es limita a bancs, caixes i fer de contable a algunes empreses i indústria local. Excés d'universitats, superem països del nostre entorn en % de llicenciats/des però falten en enginyeries. El sistema és un altre exemple del Café para todos, però tot i així les universitats formen bé, però formen molta mediocritat. Contradictori? No si tenim en compte la quantitat de talent repartit per tot el món.

El cert és que possiblement l'origen ve en els instituts, que esdevenen un lloc per gestionar la informació, no pas un lloc on aprendre a treballar. Una part del mismatch ve definit pel fet que l'empresariat no creu en el coneixement tècnic, sinó en les aptituds per la feina. Tots coneixem aquell company de promoció que treu matrícules i que després no té sort . Això no vol dir privatitzar l'educació, vol dir adaptar-la a un món on fer una carrera no és exclusiu d'una etapa d'entre els 18-24 anys. Partint d'aquesta premissa ensenyar aspectes de la vida professional ens porta a potenciar la FP. Sortida molt lògica per tantíssima gent que acabaria fent una feina administrativa de nivell mig, però el professorat d'institut no prové d'ella, té una cultura de percepció d'inferioritat respecte la universitat i no la recomana als alumnes amb notes normals.

Quant la joventut, tot adolescent sap treballar amb ordinadors, té informació però el sistema continua funcionant com si tota la veritat es trobés als llibres i els professors. L'efecte és el passotisme i la generació de diferències entre els que saben gestionar l'excés d'informació i els que s'espanten.
Per altra banda, no és culpa del professorat, però és evident que avui en dia l'educació secundària no s'endú el milloret de les aules, ni tant sols hi ha en molts centres una garantia de qualitat docent. Hi ha gent que sap molt però no sap transmetre. Mentre donar classes sigui la tercera o quarta opció de tanta gent, no anirem bé.
Donar classes a primer de qualsevol grau universitari és el testimoni d'aquest canvi en el jovent: abans entraves a la universitat amb un grau de cagalera important, no només per la grandiositat de la universitat, sinó pel repte de trobar-te davant de noves preguntes que no sabies si podries respondre. El sentiment de ser "elit" intel·lectual venia transmesa per generacions anteriors. Avui l'alumne entra pensant-se que tots els problemes estan al google, coneixen ja gent que la universitat no els treu de feines mal pagades i esperen quelcom diferent del professorat. Actualment el professor universitari esdevé un intermediari. Si no sorprens avorreixes i en tot cas el mínim esforç serà suficient per aprovar.
Es tracta, doncs, d'un problema de solucions poc populars: augmentar els incentius per estudiar FP (potser incorporar beques-salari per aquesta via i no per la universitat, com alguns reclamen), reduir les places de graus amb poca sortida laboral, o bé buscar continguts afins i confiar en especialitzacions de màster; revaloritzar el paper del professorat d'institut.

2 comentaris:

by Daniel Vidal ha dit...

Algunes idees:
a) Millorar el professorat. Bàsic. Un % gens menyspreable de professors ho són pq. tenien la carrera com a quarta o cinquena opció.
b) Tancar Universitats. Algunes sobren i són un malbaratament de diners públics, amb una funció territorial força dubtosa.
c) Millorar la Universitat. Excel·lència en els resultats, no només en la pròpia universitat.
d) Exercici de realitat. Espanya no té prou indústria (ni en número ni en atracció) pel conjunt de llicenciats. Conseqüència: llicenciats fent, amb sort, d'auxiliar administratiu.

David ha dit...

No puc més que donar-vos la raó al 100%. Destacaria el darrer punt de l'anterior comentarista: avui per avui no hi ha prou feines qualificades com per absorbir la massa de llicenciats que s'ha anat generant durant les darreres dècades. Això, a més de costar-nos un ull de la cara als contribuents, suposa un greu problema psicològic i d'autoestima per a moltes persones que, havent-se esforçat i sacrificat, acaben realitzant el mateix tipus de tasques que podien haver fet abandonant els estudis als 16 o 17 anys.