dijous, 18 de setembre de 2008

L'educació a Catalunya


Interessant informe (tot i que incórre en conclusions ja repetides) sobre el sistema educatiu a Catalunya. Sembla que cap govern se n'ensurt i estem a la cua d'Espanya i d'Europa en molts àmbits. Si bé una part de la crisi ve explicada per un llegat convergent, el govern actual no ha sabut modificar la situació de greuge de l'escola pública. És obvi que sense un professorat motivat, amb la necessitat de pacificar més que no pas ensenyar, és difícil que el sistema funcioni. Però també és cert que l'educació és una experiència on interactuen el component escolar i el component de la llar. Aquest últim, esperant una nova reforma governamental en educació, és el que menys es tracta. És fàcil criticar les escoles i els professors dels problemes de les llars. El sistema ha de preveure que el percentatge de divorcis i, per tant, suport extraescolar als infants, és major que fa 10 o 15 anys? El sistema preveu que els pares estiguin sovint més pendents de tornar a casa des de la feina perquè els desplaçaments cada cop són més llargs fruit de canvis de domicili? És creïble que actualment pares i mares no vulguin sacrificar part del seu oci pels seus fills? Potser és poc, però hi ha molts exemples de famílies que no viatgen amb els seus fills a l'estiu en el moment en que un viatge cultura implica aprendre. I el que és més preocupant, hi ha pares i mares que durant els primers mesos de vida dels fills contracten persones per poder dormir tranquilament (tenir la criatura quan més creuen que la disfrutaran i no quan els treu hores de son).

2 comentaris:

Jose Martín ha dit...

Aquesta reflexió pot ser titllada, des dels mitjans de comunicació de masses adeptes al règim, d'ultraconservadora o d'utòpica hippy antisistema, quan és, en realitat, vingui d'on vingui, la vertadera arrel del problema.

A.Orte ha dit...

Jose,
La veritat és que si els mitjans de comunicació em cataloguessin d'ultraconservador o neo-hippy em preocuparia relativament poc. Prefereixo això que ser poc rigorós quant el reduccionisme de les problemàtiques socials tant habituals quan es tracta d'interpretar estudis.