dimarts, 23 de setembre de 2008

La unitat es trenca?

Ahir el Conseller Castells advertia de la manca d'acord definitiu del front català sobre finançament. La situació s'ha d'interpretar, un cop més, pel tacticisme de CiU i els equilibris del govern. Ningú vol tenir una iniciativa que el deixi en desaventatge en cas de fracàs. Es torna a repetir el joc de l'Estatut. La lògica es compleix si tenim en compte que en menys d'una setmana es celebra el debat de política general (altrament conegut com a debat sobre l'estat de la nació/comunitat autònoma/cosa en funció del mitjà).
L'actitud de CiU és lògica, però compte, no és suficient amb l'argument d'atacar el PSC amb el criteri de tenir "dependència" amb el PSOE. En primer lloc perquè la unió d'ERC i el PSC és total en aquesta qüestió, com a mínim amb el Conseller Castells. I en segon lloc perquè tothom té alguna cosa a perdre. Aquest va ser la el motiu de la unitat i serà el motiu que l'exemplificació d'un enfortiment de la mateixa d'aquí una setmana. La qüestió serà analitzar que no és que CiU segueixi dins pel "bé de Catalunya", com constantment transmeten, sinó que és pel seu propi bé. En definitiva, aquí no es valora qui defensa millor Catalunya sinó que s'assumeix que no hi ha cap matís possible.

10 comentaris:

Toni Rodon ha dit...

Estic d'acord amb el que planteges, Andreu. Però també estic d'acord amb algunes veus d'ERC i CiU que no es pot demanar unitat sense saber quina posició defensar. I, com en tots els partits, sembla que en el PSC no hi hagi gent molt interessada en tancar aquest pacte...

A.Orte ha dit...

Toni, la jugada és fàcil, qui vulgui posar el PSC en un compromís que faci una proposta d'acord amb la resta. Fins aquest moment, això no ha arribat perquè precisament ERC diu obertament que no seguirà la via Saura.Per tant, ERC al govern (i també Puigcercós) saben a què juguen. I mentre no es demostri el contri l'altre ERC no deixa de ser un corrent crític. Per tant, si CiU creu que el PSC està lluny, que proposi un text i veurem com es juga.Com sembla que la partida no és aquesta i es vol consensuar fins la darrera coma, interpreto que aquell que posa pals a les rodes és, a dia d'avui, CiU pels motius legítims que he explicat. Però com sempre, ens falta saber l'outcome. Salutacions.

Miquel Saumell ha dit...

Andreu,
No nego que el que dius sigui veritat però tinc la impressió que el trencament de la unitat té més d’un protagonisme i més de dos, en qualsevol cas més dels que tu anomenes. Per començar jo ja hi veig divergències clares dins del propi PSC, entre ells mateixos (jo hi veig la sensibilitat Castells per una banda, i la sensibilitat més diguem-ne espanyolista per l’altra que, no ho oblidem, és la majoritària). Aquest és EL MOTIU de que els socialistes vulguin traspassar ara la responsabilitat de l’anomenada manca d’unitat catalana a CiU, per tapar les seves pròpies vergonyes.
A partir d’aquí resulta més fàcil entendre que entre socialistes i Esquerra encara s’entenguin menys, i ja no diguem entre CiU i els partits anomenats fins ara. Això per no parlar del PP que, ens agradi o no, representa el 10% dels catalans. Els comunistes no compten per res, han fet, fan i faran el que els manin des de Nicaragua. D’això depèn la seva supervivència.
Però tot això crec que passarà a un segon terme si acceptem (jo ho dono per fet) que el TC tombarà l’Estatut, i llavors tota aquesta discussió d’ara no servirà per res.
I diré més, crec que la sentència “condemnatòria” del TC contra l’Estatut serà dolenta pels ja desprestigiats partits catalans però serà bona pel futur de Catalunya. Es veurà que per aquest camí no es va enlloc. S’haurà de començar de nou, i crec que vist el desgavell d’aquests últims anys és bo que sigui així. Millor començar de nou ara que disposar d’un nou Estatut retallat per tots costats que ens tindria lligats per més d’una generació sense resoldre el problema de fons.

A.Orte ha dit...

Miquel,
1) Potser he reduït massa en reconèixer l'única i legítima veu del PSC al Conseller. És evident que en aquest tema ell vol tenir el protagonisme. Crec que de moment li respecten i amb el temps veurem si algú li fa el llit amb el PSOE. Crec que és d'hora per aventurar-ho i sembla que ERC està satisfeta de moment amb aquesta actitud.
2) Tema Estatut. És un element importantíssim però que s'allunyà de l'horitzó curt terminista d'aquest anàlisi. Si em preguntessis, creus que el posicionament del PSC és també tàctic pel possible rebuig del TC a l'estatut???? Sí, crec que estan esperant per veure si poden rebre pocs cops per part del PSOE.
3) Respecte la responsabilitat, aqeustes matisacions deixen paleses que la responsabilitat està compartida. Però jo continuo pensant que són CiU i el PSC els que han de tirar de l'acord. Deixant al marge el PP i ICV,que no conten a efectes negociadors, considerem que tots dos tenen molt a perdre. CiU perquè està permanentment intentant que se'l vegi com a legítim defensor del catalanisme a Madrid. Ja ho va fer al 2001 i ara al 2006. Això ho trobo bé, però el fa actuar amb tendències individualistes.
I respecte el PSC se'l posa a prova, també de forma lògica, amb tot el comentat. Com dic a la darrera frase: no valorem qui defensa millor Catalunya sinó que assumim que no hi ha matissos possibles, o el tracte és bo pels propers 8-10 anys o ningú guanya. No val allò de dir "convergència ha fet tot el possible però el PSOE i per tant el PSC no ha volgut". Això és el que vol CiU?? no em semblaria just si Castells segueix mantenint la veu cantant.

Anònim ha dit...

El debat és interessant i comparteixo moltes de les coses q s'han dit. No obstant això, i perdoneu la meva manera de simplificar la realitat, el q està clar és que el PSC va vendre el lema de que amb Zapatero Catalunya guanyava...doncs bé, Zapatero va guanyar i Catalunya per ara res de res. L'oposició ha d'exercir el seu rol amb responsabilitat però no deixa de ser oposició i el partit governant a Catalunya comparteix sigles amb el partit governant a Madrid... i no es posen d'acord???? com s'entèn això???? el problema no està tant en el tacticisme de partits com CiU, ERC o, fins i tot, IC-V sinó amb l'esquizofrènia de la família socialista. I, mentrestant, el qui paguen els plats trencats són els catalans...

Marc

aubachs ha dit...

Em sembla que qui porta el lideratge, i per tant té la major responsabilitat en l'afer, és el PSC-PSOE. Per molta raó que puguin tenir les crítiques a l'actual sistema de finançament, el cert és que ha fet doblar el pressupost de la generalitat els darrers anys (i no tinc criteri per establir si era el millor possible o no). Si el psc considera que no seria legítim un acord en solitari amb el psoe, per un tema de país o de contradiccions internes, és qui té la responsabilitat de gestionar-les i no acusar l'oposició. Per definició té més responsabilitat qui governa. Si ciu s'excedeix en el tacticisme, ja seran els electors qui tinguin als seus vots la possibilitat de castigar-los.Com es diu en un comentari, el pitjor de tot és que després del desgast de l'estatut no serveixi no ja per fer un salt endavant en autogovern i per tant en finançament, sino que ni tan sols serveixi per fer més eficient el sistema actual.

Miquel Saumell ha dit...

Bé, totes les aportacions que hi ha més amunt les trobo interessants però no ens enganyem, de tactistes els partits ho han sigut i ho són tots. I o molt m’equivoco o ho seguiran sent. Tots van a la seva, en aquest lamentable procés de l’Estatut i el finançament tots han fet coses de les que se n'haurien d'avergonyir. Però no ho faran, tots tenen aquella cara de ciment que sembla ser imprescindible per dedicar-se a la política. I així ens va.
Però ara som on som i no es pot amagar el cap sota l’ala. El govern de Catalunya hauria de tenir clar com l’aigua que és no només convenient sinó imprescindible fer una proposta seriosa en la que hi participi CiU que, no ho oblidem, és de lluny el primer partit polític de Catalunya, el primer grup parlamentari del Parc de la Ciutadella. Qualsevol altra alternativa sense CiU no s’entendria, ni des d’aquí ni des de Madrid. De fet a Madrid sí que ho entendrien, ho interpretarien com un nou signe de debilitat catalana i ho aprofitarien per perjudicar-nos encara més, per esprémer una mica més la llimona catalana.
Però anant una mica més lluny de “l’horitzó curt terminista d’aquest anàlisi” jo segueixo pensant que tot això que s’està discutint ara no servirà per res. Cada dia que passa tinc més clar que els socialistes (els de totes les tendències) el que volen és guanyar temps i esperar que el TC tombi l’Estatut i poder tenir llavors un culpable perfecte que assumeixi les culpes de tot aquest desgavell. Al tiempo!

Per cert, Andreu, si a la teva secció "Altres enllaços" canviessis la "L" de “radal” per una "R" de “radar” potser quedaria més polit. Gràcies.

A.Orte ha dit...

GRàcies a tots els comentaris. Jo només plantejava el tacticisme de la situació actual. És evident que el gran mal és que existeix en tots els partits en major o menor mesura. Però crec que no n'hi ha de més o de menys important. És a dir, no crec que el de CiU hagi de ser rebaixat pel fet que hi hagi un de pitjor o més intens. Això ho dirà l'outcome final, que és el que crec que ha d'importar. Dit d'una altra manera, si tots van junts el tacticisme serà una anècdota. Si es trenca caldrà veure perquè. I si no es trenca però el TC dictamina en contra s'entendrà que el PSC no hagués volgut enfrontar-se més fortament al PSOE. Per altra banda la meva reflexió és que el control sobre el PSC l'està fent, almenys sobre el paper, ERC. Criticar el PSC en l'actual situació implica criticar ERC. DE moment estan satisfets amb el conseller Castells i Puigcercós ho ha deixat clar. La crítica al PSC s'haurà de fer, doncs, en el seu moment, quan el procés fracassi o quan no vagin de la mà amb ERC. Llavors se'ls podrà dir espanyolistes i el que calgui.

Enric Tomàs ha dit...

Com passa massa últimament, primen més els interessos particulars en clau electoral que el bé del país.

Miquel Saumell ha dit...

Enric,
I abans encara que els interessos electorals hi han els interessos purament privats de l’individu, i aquí posa-hi totes les excepcions que vulguis... que no deixaran de ser excepcions que confirmen la regla.