dilluns, 1 setembre de 2008

Finançament (ii)

En matèria de finançament hi ha poques estratègies que garanteixin l'èxit, vagin els catalans junts o separats. L'opció més estimada actualment és votar no als pressupostos. L'opció, sent coherent amb l'actual situació, no aporta cap garantia a l'estratègia negociadora. Volem unir jocs separats i volem exigir que aquell que pot no separar els jocs, el govern socialista, els junti.

Sóc dels que creia en la pedagogia, ara més aviat el contrari. Però encara crec en el missatge, en l'estratègia del dir i no dir, en jugar al mus polític que tant agrada a Madrid. Els partits catalans han estat sempre clars, tant clars que sempre resulta fàcil jugar-hi contra ells.

I si ara desconcertem l'opinió pública? han pensat els partits catalanistes oferir una visió de cara als mitjans espanyols que desconcerti el govern? S'imaginen si els partits catalans ofereixen un missatge de defensa de l'autonomia d'Andalusia, una oda a l'Espanya solidària? Quina alternativa queda als que no esperen un missatge contradictori? Segurament només una, la defensa del centralisme. És la defensa de l'Estat un punt en comú entre els presidents de totes les Comunitats Autònomes? Tal com demostra Camps a la Comunitat Valenciana, a la llarga, els presidents autonòmics, volen defensar el seu terreny.
Siguem, doncs, falsos... diem coses diferents a les reunions i a les rodes de premsa, serà com a mínim divertit. I de pas potser hi ha algun aliat en aconseguir buidar l'Estat.

3 comentaris:

Andreas Balart ha dit...

Recorda el que va dir Josep Taradellas als periodistes tot just sortit de la seva primera entrevista amb Suárez (no s'havien entès en res): "Ha ido muy bien"...

-Andreas

elpatidescobert ha dit...

Andreu, ho veig interessant, ideal, però utòpic. Bàsicament perquè una part important del PSC tindria la sensació de votar contra un mateix. Potser l'únic que faria reflexionar als socialistes és que tinguessin un daltabaix en les eleccions generals a Catalunya i, per culpa d'això, perdessin el poder. Però ni així ho veig fàcil (ja saps, ho dic per allò de "aprobaré el estatuto..."). Però bé, com deia Churchill, l'èxit és aprendre d'anar de fracàs en fracàs sense desesperar-se...

Toni Rodon

aubachs ha dit...

...o segons per qui de derrota en derrota fins la victòria final (sense que necessàriament sigui la seva). Hi ha conceptes que han estat poc útils i a més han acabat distorsionant el debat polític (pedagogia vs. solidaritat, pe). El no als pressupostos de Ciu i Erc no afectaria gaire al psoe en tant el PNB ha actuat de sempre amb un sistema de negociació més eficient que els catalans, però tot i així, en un país que ha inventat el 'sí crític', estaria bé que incorporèssim el 'no tranquil'; sigui no a uns pressupostos, o no a un sistema de finançament insuficient, etc.