divendres, 29 d’agost de 2008

Finançament (i)

Compareixença del ministre d'economia, Pedro Solbes, ahir al Congrés. Com ja sospitàvem, de res serveix una reunió d'aquestes característiques, amb càmeres i representants de tots els grups parlamentaris. És evident que hi ha un punt en el qual s'ha de dir prou. S'ha de parlar clarament, o el sistema de 2001 negociat per CiU i el PP s'ha de revisar, s'ha de fer partint d'uns principis que eviti una revisió en conjunt. Però és que no es pot defensar això i defensar, alhora, les bondats del sistema. Bé, sí es pot si es considera que el sistema beneficia a qui es vol beneficiar.

En tot cas, hi un problema flagant més enllà del complir una llei orgànica com és l'estatut. I és que, si bé la solidaritat és un concepte no econòmic, és ideològicament quantificable segons el PP pels recursos que necessita una Comunitat Autònoma per gestionar els serveis garantint la igualtat. Val, fantàstic, però llavors en què quedem? Hi ha una igualtat universal, idèntica per tots els espanyols o el criteri ha de ser el de la Comunitat Autònoma? Si és així, què hi ha de dolent amb un sistema bilateral (encara que sigui simètric) on totes les comunitats reben de l'estat en funció del que gasten? Quin percentatge de la despesa de l'estat contribueix a la igualtat i als serveis necessaris? Perquè segurament la clau, al final, és treure-li recursos a l'Estat més que no pas treure-li a d'altres CCAA.

4 comentaris:

Andreas Balart ha dit...

Andreu,

El que és clar de tot aquest embolic és que ningú pot perdre (o ser vist com que perd). És a dir, perdran/perdrem els de sempre. Per tant, cap comunitat veurà un descens en el seu nivell d'ingressos, i en suma, qualsevol millora que Catalunya aconsegueixi serà a partir de diners arrencats a l'Estat. D'on els treurà/desviarà l'Estat, vet aquí la qüestió.

-Andreas

by Daniel Vidal ha dit...

Encara diré més:
No només cap CCAA veurà un descens sinó que qualsevol millora que obtingui Catalunya s'aplicarà a la resta de CCAA.

La pregunta, però, és... siguent el joc una competència autonòmica, pq. a Catalunya no es permeten les apostes esportives? (són uns quants -molts- milions d'euros).

La única via possible en el tema de la financiació de Catalunya és la gestió empresarial de l'Administració. Eficient, gens cara, minimalista.

Ja que no queda més remei que, en un sistema en el que el "repartiment o pagament" es fa amb caràcter general i d'acord amb uns criteris generals, fer-ho millor i més eficient que la mitjana...

Andreas Balart ha dit...

És un comentari un pèl derrotista, Daniel, però m'imagino que, ateses les circumstàncies, és també prou realista.

El tema del joc ja va ser molt polèmic als anys 80... com a conseqüència d'una mala negociació, la Generalitat va haver d'endegar Loto Catalunya. La història és prou coneguda.

-Andreas

A.Orte ha dit...

No hem de confondre l'eficiència pel minimalisme amb l'eficiència per la planificació. Dit d'una altra manera, què és més eficient, fer quatre "petites" grans actuacions en la xarxa de metro per la millora en la comoditat o concentrar recursos en una línia que donarà servei a molta gent? El que falta és planificació i evitar que dues administracions facin el mateix al mateix lloc.
Catalunya necessita de molta administració, ben gestionada, i sobretot de serveis socials cars per la seva pròpia naturalesa.