dilluns, 14 de juliol de 2008

Unió Mediterrània, amb (des)unió?


Sarkozy ha donat una nova empenta a la seva animada vida. Durant aquest cap de setmana s'han reunit a París els caps de govern de pràcticament la totalitat dels estats integrants de la Mediterrània. Hereva de la cimera de Barcelona de 2005, la preocupació per la Mediterrània pot ser una bona oportunitat pels que no miren directament a l'Amèrica del Sud.

La possible Unió Mediterrània neix amb símptomes de poc èxit, o com a mínim amb els mateixos símptomes que moltes altres iniciatives ben intencionades.
El principal problema és que les diferències entre els tres principals blocs (Europa, Àfrica i Orient Mitjà) són siderals en termes econòmics i culturals. Neix sota els auspicis de potències que esperen protecció a canvi de via directa. Una Unió d'aquestes característiques, que pretén superar les diferències entre Estats, no pot basar-se en una negociació entre Estats. En aquest sentit, de res serveix que Israel i Síria seguin a la mateixa taula quan sempre s'han vist com amenaces.
Sarkozy sap que com a president de torn de la UE no pot anar gaire enllà en les seves propostes. Acordar implica o bé els acords en bloc, molt complicat, o bé el multilateralisme que de fet no requereix de cap Unió Mediterrània.

1 comentari:

http://lescumadeldia.blogspot.com/ ha dit...

És del tot paradoxal, personalment em toca l'ànima, trobar els dos líders d'Israel i Palestina que són a 3 metres només de distància física i amb tants morts pel mig sense massa guisa de resoldre aquest etern conflicte.