dilluns, 14 de juliol de 2008

És integrador un projecte que controla una part?


La convenció nacional de Convergència ha demostrat que el partit està més unit que mai, tot i que no deixa de sorprendre que el sobiranisme continuï sent tema de debat, possiblement per la influència indirecta d'Unió i la regeneració interna que, sota el meu punt de vista, s'ha fet en poc temps i amb prou èxit (falta que algun militant m'ho confirmi).

El fet és que avui es torna a parlar de la Casa Gran, de la qual ja vaig parlar en el seu moment. A mí no m'acaba de convèncer ja des dels inicis. El veig una estratègia de creació de producte, una marca blanca assimilable a quelcom més concret. Tinc motius per no canviar d'opinió:

1. És un projecte interessant si es supera les sigles, però neix auspiciada per una d'elles.
2. És plantejable una experiència al senat i al Parlament Europeu, on s'ha demostrat que les famílies de partits és ideològica més que no pas territorial? Si no és possible en cap dels dos àmbits, no hi ha institucionalització d'aquesta realitat i, per tant, moriria immediatament.
3. Quines diferències hi ha entre la Casa Gran i la ideologia predominant a CDC? Possiblement cap. Si es tracta d'un projecte integrador, qui ha de renunciar a alguna cosa per formar part i tenir una incidència real? S'hi pot sentir a gust un federalista del PSC, un independentista d'esquerres, un catalanista que no creu en un model de creixement no sostenible, un democristià?
I per mí, la fonamental:
4. Necessita el país un projecte polític o bé una regeneració social, basada en els lligams entre societat civil i empresariat per tirar dels polítics?

Sota el meu punt de vista el país té símptomes de no ser referent ni eficient en la seva vertebració econòmica i social des de molt abans del tripartit. La principal diferència amb els darrers anys del pujolisme és la manca d'il·lusió col·lectiva, té gaire sentit il·lusionar una part de la població i fer com si no existís una altra? Volem un model americà de societat, una part molt polititzada i una altra que sap el que vol però no troba referents ni motius per sentir-se proper als polítics?

2 comentaris:

Joan ha dit...

Ep!
Al pas que anem, potser que algú li vagi preparant un llit a en Castells a la Casa Gran. Una bona habitació amb vistes al Carrer Nicaragua, jeje

by Daniel Vidal ha dit...

Pq no, Joan?
Reconec que no sóc imparcial, però crec que la diferència entre moltes de les visions de la casa gran (i que les menors són 'corrents' del partit i les majors són altres partits alternatius), són qüestions de terminis temporals, ritmes i grau de satisfacció.

A mi m'agrada còrrer 10 qm., tot i que arribar al segon no m'és fàcil. La satisfacció plena és quan arribo, però quan he passat una fita, 3 qm, 4 qm... etc, una mica de satisfacció sí es té... i se sap que s'està més a prop d'allò que un realment vol, tot i que encara queda molt (i el més dur) per fer.