divendres, 18 de juliol de 2008

Margot i la boda

Feia temps que no feia crítica de cinema.M'agrada fer-ho quan miro alguna cosa menys comercial.
Diumenge passat vaig anar a veure Margot at the wedding (Margot i la Boda). O la darrera de Nicole Kidman.
L'actriu australiana és una especialista en rols desconcertants. Fent de Virginia Wolff a Las Horas feia un paparàs, canviant lleugerament el seu nas. A Dogville clavava un paper lent, reflexiu, de teatre. Com a Margot, Kidman té l'habilitat de ser la protagonista sense semblar-ho. No xupa càmera, així que ningú esperi gran cosa, participa d'una celebració, la boda de la seva germana (una estupenda Jennifer Jason Leigh, recordeu "Mujer Blanca soltera busca...").
El guió té una doble habilitat. Sense ser ben rodó, aconsegueix dos objectius: perfilar personatges desequilibrats, els quatre principals, teixir relacions d'amor-necessitat entre tots ells i tornar a la mateixa situació inicial després de . Hi ha persones que només tenen equilibri amb una determinada persona al costat. Odien trobar-se en qualsevol altre entorn. Margot, una peli lenta, que ofereix una estona entretinguda.
Defectes? Hi ha algunes situacions que no són creïbles. Una cosa és que els personatges tinguin desequilibris i l'altre que canviïn en qüestió de segons.
Recomanada: per la gent que li agradi veure històries de personatges estranys. Per apassionats de Kidman.
No recomanada: per qui busqui un guió sofisticat. És una peli independent però de guió no literari. Per qui odiï Jack Black (recentment a la comèdia i original "Rebobine por favor").
Puntuació: 5/10
Vista en VOS Català