dimarts, 8 de juliol de 2008

Ingrid Betancourt


Acostumats a sentir historietes sobre els efectes psicològics d'una manca de llibertat de llarga durada, sobta una mica la fortalesa i activitat frenètica d'Ingrid Betancourt.
És evident que no és comparable a un segrest en un lloc tancat, sense llum natural, amb poc menjar (només cal veure el seu estat físic) o el segrest amb violència constant.
Els meus dubtes són tres:
1. Per què als dos dies de ser alliberada va marxar a França, tot considerant que els seus fills havien anat a Colòmbia un dia abans?. I en cas de venir a França, no ha marxat precisament a descansar. Sembla una agenda pròpia d'algú que ha de donar les gràcies a moltíssima gent.
2. Per què dóna tant agraïment a França quan oficialment tota la iniciativa ha estat Colòmbia? Sense dubte algú li haurà dit que Uribe no ha estat el principal valedor de l'operació.
3. Quan trigarà en desaparèixer de la vida pública per una temporada? Estem d'acord que ara tot són elogis però ràpidament la sensació pot ser de desconfiança i valor de l'oportunitat. I tot això sense oblidar que seria bo per la seva salut.

1 comentari:

Silvia ha dit...

Suposo que ara ha de mantenir una activitat frenètica per aconseguir un altra cop el rol de personatge polític i no quedar com una víctima per la posteritat. Crec que si vol continuar amb la seva carrera ho ha de fer. No sé és un opció...