dilluns, 28 de juliol de 2008

Idiomes, superem Madrid


Un estudi de Funcas demostra que el coneixement d'idiomes estrangers dels catalans és força superior al dels madrilenys. Sort que el nivell d'anglès dels estudiants de 4tr d'ESO és baixíssim.

Recordo que un cop, en un cercle d'amistats no catalanes, un català podia estar-s'hi dues setmanes viatjant per Itàlia i potser ja podria tenir una conversa amb molta base en italià. Una part dels participants en la conversa em deia que no hi havia res científic en aquesta afirmació.Vaig callar i des de llavors espero alguna resposta que em dóni pes.

L'estudi de FUNCAS no és gaire científic si tenim en compte el que destaquen els diaris. Hi ha relació entre PIB de les CCAA i nivell de coneixement d'idiomes. I en segon lloc hi ha relació, entenc que causal, entre tenir una llengua pròpia i coneixement de terceres llengües. Entenc que si això no passés a altres comunitats lingüístiques minoritàries a Europa el símptoma seria molt preocupant per Madrid.
El periodista de El País diu això (falta que m'arribi l'estudi) i es queda tant ample. Compleix un dels problemes bàsics de la recerca social, la fal·làcia ecològica.

Els idiomes no els coneixen els territoris sinó les persones. I lògicament el grau de coneixement a Barcelona no és el mateix que a Lleida. Caldria analitzar les característiques socials d'una mostra representativa. I ves per on, segurament els catalans sabem més idiomes per dues hipòtesis alternatives:
1. Sentim més necessitat (a Madrid miren molt llatinoamèrica)... caldria comparar treballadors de sectors internacionalitzats aquí i allà.
2. Tenim menys mandra perquè sabem que els idiomes no són un mur insuperable... en aquest cas caldria observar els anys als quals s'hi arriba a un bon nivell d'idiomes considerant situació econòmica, estabilitat laboral i formació.

En definitiva, si l'estudi plantegés alguna de les dues opcions que introdueixo, és possible que Catalunya pugui vendre's bé a l'exterior. Bé si el nostre rival és Madrid i no Milà...

8 comentaris:

Miquel Saumell ha dit...

Crec que les teves hipòtesis alternatives són molt vàlides. Hi afegiria que com més idiomes parla una persona més fàcil li resulta entendre o parlar-ne un de nou. Això ho tinc comprobadíssim i està basat en la meva pròpia experiència de 35 anys viatjant pel món i relacionant-me amb gent de tot arreu.

Els països on tenen un idioma que no es parla fora del seu propi territori tenen un altíssim percentatge de gent que, com a mínim, parla un segon idioma i, sovint, un tercer. Holanda podria ser un exemple en aquest sentit; allà tothom parla anglès. Portugal seria un altre exemple ja que a banda de que entenen i parlen l’espanyol molts portuguesos parlen un anglès més que acceptable. I per acabar-ho d’arrodonir, són molt més educats que els nostres veïns.

Un altre exemple: jo mateix, que mai he anat a classe ni he agafat un llibre d’italià, només pel fet d’anar a Itàlia dos o tres cops cada any des de fa molts anys (quasi sempre per feina) no tinc cap problema per entendre i parlar un mínim d’italià que, tot i ser molt macarrònic, m’és suficient per moure’m pel país sense problemes.

A l’altra banda (deixant el tema d’Espanya que en temes d’idiomes estrangers sembla no tenir remei) hi tenim els països que tenen l’anglès com a idioma propi. Són els llocs on resulta més difícil trobar gent que parli un segon idioma. Saben que amb l’anglès poden anar a tot arreu i la mandra que tots tenim els fa optar per la via còmoda monolingüista.

Andreu, disculpa’m, em sembla que m’he allargat massa.

Warmize ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Warmize ha dit...

A més d'aquestes hipòtesi s'hauria de dir que Catalunya està més a prop que Madrid de la resta d'Europa (tenim frontera), que som lloc de pas, que els turistes extrangers venen aquí cada any, que en treiem profit de parlar altres llengües i que aquí, com allà, hi ha molta gent que no en parla cap llengua que no sigui la materna.
Però per mi, el que fa més mal és fer com si les altres llengües no hi fossin: doblar pel·licules, traduir-ho tot o no difondre, no promoure el coneixement...
S'ha de tenir en compte, però, que el perfil laboral fa molt. A determinats àmbits es té un coneixement bó d'altres llengües (especialment el cientìfic).
Heu vist el Botin parlant en anglés? No te desperdici! Com que no li cal...

Enric Tomàs ha dit...

La veritat és que entre les hipòtesis de l'Andreu i les que afegeix el Miquel ja tenim suficientes motius per entendre per què aquí parlem millor idiomes. Barcelona és i ha estat sempre una ciutat molt més cosmopolita que Madrid, que jo la considero un poble gran. Potser també a Catalunya sabem la importància que té estudiar una altra llengua, donat que aquí solem ser bilingües. Al que diu el Miquel comentar que als paisos que esmenta els dibuixos animats de la canalla són en VOS. Quan són nens, tenen més facilitat per aprendre una llengua foránea pq tenen més espais disponible al cervell per col.locar el nou idioma.

by Daniel Vidal ha dit...

Coincideixo en tot el que s'ha comentat...

Lamentablement, però, encara que superem a Madrid, estem lluny dels nivells d'altres llocs.

Aprendre diferents idiomes a l'escola, de ben petits, és fonamental i hauria de formar part de l'ensenyament general.

Andreas Balart ha dit...

Que potser algú ha pogut veure l'estudi original? Per més que el busco a la web de la FUNCAS no el trobo.
-Andreas

A.Orte ha dit...

Andreas, l'estudi no es pot consultar però la referència, per si tens accés éS: http://www.funcas.ceca.es/Publicaciones/InformacionArticulos/Publicaciones.asp?Id=1429

Andreas Balart ha dit...

Gràcies, Andreu.

-Andreas