dijous, 17 de juliol de 2008

ESOF 2008


Es parla molt del Summer Case, els concerts de Tom Waits de començaments de setmana, el doble concert de Bruce Springsteen. Aquesta setmana Barcelona està en primera línia. Però aquest cap de setmana es celebra un esdeveniment interessant que no està tenint gaire resó mediàtic: el Euroscience Open Forum (ESOF). Es tracta d'una barreja entre congrés, fira i relacions entre centres de recerca i polítics. És un esdeveniment que és referència entre les unitats d'innovació de les empreses, especialment en la indústria biomèdica. Tothom està d'acord en assenyalar la importància de la relació entre Universitat i Empresa per ser capdavanters en alguns sectors de l'economia del coneixement. En aquest sentit ESOF de ben segur tindrà la presència de gent amb ganes d'invertir o interessar-se per Barcelona. òBviament el 22@ i el PRBB seran dos casos que es voldran fer servir com a ganxo.

Però a mí m'agrada la visió de carreres professionals que volen implementar. Es tracta de demostrar que fent recerca s'obre un ampli ventall d'opcions de futur professional. Molta gent acaba carreres tècniques i marxa a l'empresa, on massa sovint té una feina on no es tecnifica suficientment. Tenir un sou i feina redueix les opcions de començar doctorats o formar-se tècnicament. Doncs bé, sense que tothom hagi de seguir aquest pas, ESOF demostra que tenint formació en recerca aplicada es pot treballar anar més enllà d'un laboratori o taller universitari.

A mí em fa por que l'event s'interpreti malament als nostres mitjans. Els diaris tenen especialistes en Ciència i economia. Però a les teles molt em temo que ens mostraran les anècdotes, els invents i la part més firal de l'event. I segons qui hi vagi donaran massa espai a la gent de casa nostra i als responsables de la fira. Seria una llàstima que això passés. tot i que a casa nostra no podem treure pit de grans projectes de renovació productiva.

4 comentaris:

defak ha dit...

Pots investigar (i explicar-nos) com i per què la Generalitat ha suprimit sense despentinar-se els ICREA junior... I com pot ser que ningú no s'hagi fet ressó de l'el·liminació de l'única esperança pels cervells emigrats de tornar a casa per fer aquesta recerca tan essencial que diuen que és pel país, etc, etc? Bé, et diuen que ja ho ha els Ramon y Cajal del Ministerio... Per això volem competències? Qui pagarà la factura de la reducció de més del 50% en investigadors postdoctorals brillantíssims? Quin estímul dius que té fer recerca?

A.Orte ha dit...

Guillem... estic plenament d'acord amb tu. Des de la marxa d'Andreu Mas Colell els ajuts universitaris són un desastre. Tenim competències però no tenim cap model de transferència tecnològica. Les ICREA junior s'han tret i una raó que em va donar un responsable proper al Conseller Huguet és que molts ICREA Junior eren espanyols... d'aquí el raonament dels Ramon y Cajal.
Com bé dius, no hi ha estímul possible per fer un projecte de vida en recerca. O tens sort i vens una patent, o crees una empresa o marxes a l'empresa on segurament valoren tenir doctorat.
Per cert, m'he colat a ESOF, aquesta setmana us explicaré, però s'han dit coses interessants, òbviament gent de fora.

by Daniel Vidal ha dit...

Projecte de vida en recerca?

Suposo que estic equivocat, però jo conec força llicenciats i doctors que estan fora treballant... on és el problema?

Aquí el que manca és indústria en àmbits capdavanters. Si això existís... la política de beques i ajuts universitaris seria molt secundari.

Transferència tecnològica, sí... però... a l'estranger?

A.Orte ha dit...

Dani, sense recerca bàsica no hi ha recerca aplicada a l'empresa. Hi ha determinada recerca bàsica que pot fer una farmacèutica, hi ha una altra que s'ha de "comprar" a centres de recerca públics o privats.
Dit d'una altra manera, tothom que ha anat a Sylicon Valley reconeix que la clau d'allà no és tenir empreses que inverteixen, sinó l'impuls de Berkeley. Són dues realitats que es necessiten. Aquí la sortida de l'investigador cap a empresa privada és una sortida per desmotivació, per falta d'atenció o per inestabilitat laboral.