dilluns, 21 de juliol de 2008

ESOF 2008- Un matí

Tot i la reduïda repercursió mediàtica ESOF està sent un gran èxit en els seus objectius bàsics.

Divendres al vespre vaig presenciar que, efectivament, els meus presagis es complien. Els enviats per TV3 no havien entés res sobre la importància d'ESOF. Es fixaven en la part lúdica, allà on els nens interactuen amb algunes invencions, un reportatge irrellevant que es podria haver fet al Museu de la Ciència i res hauria canviat. Tot plegat clarament insuficient sense una anàlisi de les implicacions de totes les taules rodones, on participen el 95% d'assistents professionals.

En el meu cas i gràcies a una gestió il·legal (sense diners pel mig) vaig poder accedir al pavelló 5,que és on hi ha les sessions de treball. Es tractava d'una taula rodona de 3 hores i mitja sobre relació entre científics i polítics.
Els polítics es queixaven de la premsa, la premsa dels polítics. Els científics una mica de tothom. En definitiva, sembla que tot passa per una cultura d'aprenentatge mutu, tot i que a mí em sembla que a casa nostra: a) els polítics tenen poc temps i poca formació científica; b) els mitjans de comunicació no sempre poden anar allà on tindrien ganes, per formació, sinó allà on hi ha notícia.

El millor de la sessió, la dinàmica. Molt allunyada de les habituals jornades on els ponents seuen a una taula davant de l'audiència. En aquest cas, la sala es dividí en 10 taules rodones. A cadascuna d'elles un ponent. El ponent participa 1 minut de la xerrada col·lectiva, quan els presentadors/moderadors els donen la paraula. Entre ponent i ponent, intervenció oberta per tota l'audiència. Finalment 10 minuts de discussió a les taules i després, conclusions en conjunt . Un detall, dels més de 15 periodistes que hi havien entre les 100 persones que vam assistir-hi, no vaig sentir cap d'aquí.

4 comentaris:

David ha dit...

Interessant model de debat, i que caldria veure si és exportable fàcilment.

Endora ha dit...

com t'ho muntes? no ets com Déu, ets Déu, estás a tota arreu.
Passat pels Verdi o els Renoir i gaudeix del record de Txèquia: Yo serví al rey de Inglaterra. Una perleta.

defak ha dit...

Jo sóc del sector cultural/indústries culturals, la meva companya científica bàsica. Conèixer d'aprop la formació i les intencions de polítics i periodistes fa posar les mans al cap. Per sort hi ha excepcions, però ens cal alguna cosa definitiva per canviar unes realitats que només ens porten a la mediocritat com a societat i país. Les meves intuïcions van per "culpabilitzar" una manca d'exigència crítica col·lectiva exasperant que permet que passin coses com les que passen sense cap conseqüència.

A.Orte ha dit...

Guillem, cal aclarir que ESOF és una iniciativa internacional. De fet allò que es va comentar són bones pràctiques a fora...