dimarts, 22 de juliol de 2008

Dos anys de vida per la indústria de la música


Un tema recurrent, la pirateria i el futur del sector. Dades lògiques en una societat "lliure" com és internet: baixen clarament la venda i pugen les demandes de concerts. Dos exemples propers: m'he aficionat al Jazz gràcies a les emissores temàtiques de la xarxa; he anat a concerts de bandes que mai hagués descobert.

Una realitat, les discogràfiques tradicionals se'n van en orris. Una altra realitat palpable: la música com a producte no morirà. Al contrari, va camí d'organitzar-se d'una altra manera, com passa amb els diaris. Les formes, ja ho veurem. Internet, de fet, està promovent la creativitat, les influències i els contactes entre artistes. Hi ha grups semi-professionals que troben oportunitats fora de locals petits de casa nostra. On abans tocaven a un local del Gòtic ara poden anar-hi a tocar una setmana a Milà, Lisboa o París. Això era gairebé impossible abans. Allà on els intermediaris (les discogràfiques no deixen de ser-ho) no hi són, les opcions augmenten i el rendiment net de cada actuació queda per qui ha de quedar. Aquesta és la vessant del sector que crec que mereix més espai als mitjans.

I entre els grans artistes, la pirateria fomenta la competència i la millora constant... no hi ha res dolent al respecte. De fet alguns artistes juguen amb internet, penjant les cançons voluntàriament uns dies abans de la venda del CD, com a estratègia per arribar a encara més gent.

2 comentaris:

defak ha dit...

La prospectiva és complicada... Està clar que les discogràfiques s'han de resituar i que Internet i les TIC estan reequilibrant les lògiques del sector, però encara trigarem a que músics, públic i indústra les entenguin del tot.

Enric Tomàs ha dit...

Internet, a més, està obligant a que els artistes hagin de demostrar la seva vàlua de cara al públic, en comptes d'amagar-se en un cd, que ja no els resulta tan rentables.
Crec que és una bona noticia pels melòmans.