dimarts, 1 de juliol de 2008

Avaluació en seguretat

La meva recent entrada a una unitat d'avaluació de polítiques públiques pot fer que passi a difondre sovint les implicacions i possibilitats de fer avaluacions (serioses) a les institucions públiques, quelcom que a casa nostra no es fa gaire.
La preparació d'un sistema de seguiment de les polítiques et porta a buscar referents. I ves per on, en matèria de seguretat no tot és tant improvisat com algú pot creure:

L'alcalde Giuliani va posar en marxa un sistema de seguiment dels delictes molt interessant, anomenat Compstat, que permet identificar la tipologia de delictes per zona. No es tracta d'un sistema pensat per la motivació (que també) sinó que serveix per determinar la naturalesa dels delictes a cada districte i, per tant, en quina mesura els recursos humans i les capacitats dels equips estan preparats per reduir uns delictes. D'aquesta manera, potser un equip és molt bo per tema de robatoris però no és gens efectiu detectant infraccions més greus, com poden ser violacions, podent incidir directament sobre el territori.

El sistema requereix de responsabilitat mútua i d'una complementarietat entre dades estadístiques i raonaments més qualitatius. Però sense dubte, és una eïna a tenir en compte i que, curiosament, s'està començant a posar en marxa a moltes altres ciutats.


Bibliografia:

The COMPSTAT Paradigm: Management Accountability in Policing, Business, and the Public Sector

VE Henry - 2002


Compstat: An Analysis of an Emerging Police Managerial Paradigm -WF Walsh - Policing: Int'l J. Police Strat. & Mgmt., 2001

Managing Police Operations: Implementing the NYPD Crime Control Model Using Compstat
PP McDonald… - 2001 - Wadsworth Publishing Company



2 comentaris:

by Daniel Vidal ha dit...

Interessant..

Recordo haver llegit no fa gaire (on?, és un misteri) quelcom sobre les estadístiques policials a determinats països. I diria que a llocs com Rússia, sembla que la policia et desincentiva tant per a que possis una denúncia fins al punt de pagar-te diners per no fer-ho (i així millorar les seves estadístiques).

Estrany? Ja veurem com acabarem per aquí...

A.Orte ha dit...

Dani, interessant el que comentes. Efectivament, a l'hora d'implantar-ho a segons on (aquí s'està fent) un tema és la cultura de l'incentiu i els desincentius, la corrupció pública, etc. Si el problema és la naturalesa de les dades, una opció és optar per una solució intermitja: plantejar denúncies i detencions però també trucades a un telèfon i temps de resposta. En el cas de Baltimore es va dedicar el telf. 311 en exclusiva per consultes no urgents (no serveix pel tema policial) i es feia seguiment del tema (temps fins solucionar el problema, etc).
En definitiva, que per sort s'estan començant a implementar sistemes d'aquest tipus, però aquí arribarà tot en low cost en allò amb més volum de queixes. El primer és entendre que un volum de queixes alt no vol dir que el polític ho fa malament, sinó que la població és activa i es preocupa per solucionar un senyal que ha caigut o una bicicleta abandonada.