dimecres, 4 juny de 2008

Zorionak TAU

Segon títol pel TAU en un playoff de bàsket dominat durant 115 dels 120 minuts de joc. Només els cinc minuts inicials del primer partit van fer entendre una possible victòria blaugrana. Però de seguida es va veure la medicina del TAU: un atac molt estable (difícilment fallen tres atacs seguits), bon rebot, profunditat de banqueta i un equilibri interior-exterior molt superior al Barça propiciatat per quatre jugadors ràpids, atlètics, fortíssims i versàtils (Mickael, Splitter, Teletovic i Singleton) . Havia fet més de l'esperat, el FCB, fins arribar a la final. Una mica a l'estil del futbol, la grandesa el va portar més lluny del que la plantilla mereixia: quartfinalista a l'Eurolliga i Segon de Lliga. El Barça té un altíssim pressupost però mal administrat. No pot ser que jugadors com Kasun, Vázquez, Basile o Trias tinguin uns contractes tant elevats. Amb tot, el mercat del Bàsquet té l'avantatge de tenir contractes breus, on els jugadors estrangers són rodamóns i l'aficionat assumeix una alta rotació. Aquest element, juntament amb el fitxatge de Txitxi Creus em fa ser optimista.

2 comentaris:

kurye ha dit...
Un administrador del bloc ha eliminat aquest comentari.
by Daniel Vidal ha dit...

Parcialment d'acord amb el kurye (o no, qui sap´), només dir que la veritat és que el basket des de l'epoca de l'Audi Norris, Solozabal, Wood... no ha estat el mateix...

I és una llàstima!