divendres, 6 de juny de 2008

Obama i el comportament polític

Ja és oficial, el senador Obama serà el candidat demòcrata. Els defensors de la causa, que són molts, poden sortir entusiasmats preparant les màquines per novembre. Les comparacions amb McCain donen clarament un guanyador en termes d'imatge i regeneració democràtica, però això no ho és tot.

El principal error d'opinadors i mitjans europeus és valorar les probabilitats de victòria en termes de "proximitat" de valors/ ideològia. Sense dubte, les minories, les dones (especialment les més independents) i els més humils haurien d'anar a votar en massa per Obama.

I aquí ve el principal problema. Aquesta elecció, per molt que s'enfronti en termes de renovació de la política americana, no serà diferent. La participació serà baixa, no serveix l'excusa europea de "mobilitzar" el votant progressista.

Els americans es mouen per un instint diferent al nostre. Necessiten veure cares familiars (Reagan, Schwarzenegger). Obama és cara coneguda, igual que ho era Mrs.Clinton, però per molts nordamericans no és la cara familiar que molts voldrien com a veí o president de la seva associació de veïns. No anirien a les seves barbacoes i potser tampoc barrejarien els seus fills amb els seus. Per començar és més WASP del que aquí pintem. I curiosament sembla que aquest motiu és important entre la població hispana i la negra més desfavorida.
Missatge, missatge, missatge (Yes we can!, el canvi, la regeneració). Centrar-se en això seria una campanya maca interessant, il·lusionant. Sota el meu punt de vista aquesta tasca ja l'ha feta, ara li toca parlar d'allò del qual parla un veí qualsevol. Obama hauria de sovintejar el beisbol, la platja, fer un tour per l'Europa més guiri amb motxilla. Del contrari, McCain té punts guanyats... en una recent consulta molta gent reconeixia que el votarà perquè el veuen una persona més propera al que ells coneixen.