dimecres, 11 de juny de 2008

Els sortejos a les EOI

Hi ha qui defensa que tot estudiant universitari ha de rebre una mena de taló honorífic que indiqui la quantitat de calers que costa la seva formació i la que realment paga. La UB ho indica a la matrícula però no sé si és suficient.
Sota el meu punt de vista l'Escola Oficial d'Idiomes suposa una perversió addicional al sistema. Aprofitant el seu baix cost moltíssima gent amb propòsits formatius diversos (lúdics, professionals o formatius) s'apunten cada any als sortejos. Hi ha qui es presenta dos o tres anys i mai aconsegueix entrar. Hi ha qui entra el primer any. I aquí ve el problema.

Quant costa realment l'EOI? Es paguen uns 200 euros per la matrícula d'un curs ordinari però sospito que el cost real és superior. Abandonarien si anessin al British Council o llocs on la matrícula supera els 600 euros? Sembla ser que sovintegen les absències, encara que siguin per motius laborals i molta gent no acaba el curs, ni tant sols es presenta a l'examen. Què hem de fer amb aquestes persones? Se'ls impideix tornar a apuntar-se a cap curs de cap EOI o bé tothom que accedeix hauria de pagar per anticipat 2 o 3 cursos, garantint així que l'EOI no sigui una destinació per qui vol un any d'ensenyament d'idiomes barat? O potser aquesta preocupació meva és secundària?

8 comentaris:

David ha dit...

Si diem que aprendre idiomes és un objectiu de país, hem de ser consistents i oferir el màxim de possibilitats (monetàries, però també d'oferta) per tal de què qui vulgui pugui aprendre'n.

Parlant com a economista apostaria per algun mecanisme tipus pagar més al principi i que et retornessin una part si has completat el curs satisfactòriament. D'aquesta manera s'evitaria sol·licitar perquè és gairebé gratis, i alhora permeteríem l'accés a un coneixement estratègic a un preu popular.

Ara bé, per molta gent pagar 500 euros de cop al setembre pot ser gairebé missió impossible (i més actualment), encara que li retornis una part al juny de l'any vinent. I per pagar 500 o 600 euros, potser tens altres opcions que per ubicació, flexibilitat o horaris et van millor.

Àngel ha dit...

És cert, he estat alumne de EOI molts anys. Us asseguro que hi ha persones que no van ni un sol dia a classe, tot i estar matriculats. El pretext: aconseguir plaça és molt difícil. Es matriculen per tal de retenir la plaça i fer el curs l'any següent...

Ho podríem sancionar, no només amb la pèrdua de la plaça i la prohibició d'inscripció en cursos successius, sinó amb la imposició d'una sanció econòmica.

A.Orte ha dit...

Àngel i David, si em permeteu deixo un dia més per propostes alternatives i després reoriento el debat amb els pros i contres de cadascuna d'elles. Respecta la sanció econòmica que comenta l'Àngel (per cert, benvingut al bloc), jo li veig un problema de cost administratiu: en general cobrar una multa és car i complicat. Dit això, demà seguim el debat.

by Daniel Vidal ha dit...

Jo proposo obrir més escoles, més plaçes.

També crec que el preu pot pujar i continuar sent baix en comparació amb preus de mercat.

Proposo EOIs que apostin per noves tecnologies i cursos a distància.

Proposo EOIs que tinguin calendaris no tan acadèmics.

A mi no em sembla malament que s'aprengui idiomes per qüestions lúdiques, al contrari. Per què és dolent i cal "evitar un any d'ensenyament d'idiomes barat"?

Entenc les reflexions.. però reitero, proposo obrir més EOIs.
Inclús si perden la "O" no passa no res. De fet, em pregunto.. pq. no des de l'àmbit municipal? S'han fet gimnasos, biblioteques, bicings i carsharings... pq no escoles municipals d'idiomes?

A.Orte ha dit...

Dani: estic d'acord amb tu sobre la necessitat de més escoles d'idiomes. Però el problema de gent que s'hi apunta pel baix cost, deixant al carrer gent que sí ho necessita seguiria existint. Una opció que he sentit des de l'empresariat local és tornar a la idea de la Casa de les Llengües, nascuda al Fòrum de les Cultures 2004, posant-la directament en contacte amb les cambres de comerç.
I és cert que així potser podem aconseguir que tinguin un espai de relació i pràctica d'idiomes que no comporti un alt cost. És a dir, que el voluntariat pot ser una eïna interessant, només cal posar l'espai físic per institucionalitzar-lo i no centrar-lo en l'activitat pública.
És a dir, aprofitar un espai cultural per incorporar l'element comercial que ja tenim.
David, a mí l'opció que comentes em convenç, vist que sancionar té costos administratius tant alts que acabarien per no servir de res. Però l'opció de pagar 2 o 3 anys anticipadament garantiria que l'esforç econòmic dels tres cursos (600 euros) es fes d'una sola vegada i si algú ho deixa a mitges el primer any segurament cobreix el cost del primer any i, per tant, socialment no es perden diners.

Per cert, que aquest debat potser es podria extrapolar a la universitat...tot i que està clar que l'elecció de carrera sovint és un problema de l'orientació a l'institut.

by Daniel Vidal ha dit...

Continuo pensant que un únic professor pot donar classes de més de dues hores a la setmana a més de 300 alumnes (8 hores al dia i 5 dies per la setmana a uns 20 alumnes). Si li paguessin tots ells (els 300 alumnes) 10 euros al mes... 3000 euros/mes.

Lloc: escoles públiques a partir de les 18:00h., centres civics, etc.

A.Orte ha dit...

L'opció d'aprofitar altres equipaments no l'havia contemplat i em sembla molt correcta, aprofitant que sembla que els patis d'escola s'obriran també fora d'horari per promocionar l'esport, especialment als barris més densos i amb menys equipaments esportius.

Àngel ha dit...

És cert que establir procediments sancionadors és car, i que les probabilitats d'èxit (o percepció de les sancions) són escàsses. Amb això us dóno la raó.

De tota manera, fer el plantejament de la matrícula a tres anys vista també és complicat pels alumnes, i podria desincentivar la matrícula en les EOI. Jo mateix, vaig haver de renunciar a la meva plaça d'EOI quan vaig canviar de feina. Durant un curs sencer vaig seguir el curs sense faltar més del que és raonable a classe.

Si hagués pagat la matrícula de tres anys, hauria pagat, com a mínim, les taxes de dos cursos sencers d'una forma injusta i, aquella plaça no hauria estat aprofitada per ningú. En canvi, amb l'actual sistema vaig optar per renunciar a la plaça.

Per tant, crec que caldria millorar els procediments d'anul·lació de la matrícula i crear mecanismes de devolució davant de casos justificats. És cert que el cost social d'un sol curs pot suposar 500 o 600 euros, però el pagament de les taxes ha d'estar vinculat a la prestació d'un servei.

Em sembla bé la proposta del model "Casa de les Llengües", es podria augmentar fàciloment l'oferta recorrent al voluntariat.

Quant al que comenta el Daniel, crec que hi ha un problema de concentració de la demanda en la franja de 19 a 21 hores. Si us ho podeu permetre, podeu trobar amb facilitat una plaça per fer classe en qualsevol EOI a les 16.30 o 17 hores o, als matins, amb tota seguretat.

Potser una opció viable consistiria en incentivar els professors de secundària a fer classes en aquesta franja horària als instituts, amb un complement salaria o altres beneficis no necessàriament econòmics.

Les EOI de Sants i Sant Gervasi aprofiten les instal·lacions de dos instituts, tot i tenir la seva pròpia plantilla.