dimarts, 10 juny de 2008

Air Berlin

No he volat mai amb aquesta companyia, tot i que els amics que ho han me l'han recomanada. Segurament no ho faré tampoc ara a no ser que tingui uns horaris extraordinàriament bons en comparació amb la resta de companyies (això de despertar-me a les 4 del matí sense obligació no em motiva ja)

Però tot i així em sembla que la polèmica ha anat massa lluny. No té sentit fer declaracions públiques que ofenguin aquest senyor, però pitjor encara barrejant coses com l'atac de l'ex-diputat Puig, comparant la companyia amb una companyia nazi. El pitjor és que fem cas d'un diputat que no ha aportat res al país ni abans ni ara.

És una evidència que els empresaris i mitjans de comunicació estrangers es mouen en uns cercles de relacions properes a l'opinió majoritària a la resta d'Espanya. I s'apropien del llenguatge, centrant-se en la part del llenguatge que ells han entés. Així als arguments del "castellà està discriminat a Catalunya" i d'altres de similars ells els transformen en un "el català molesta" al no ser llengua oficial a l'estat.

El que també em sembla un error és incorporar a la força una idea en societats no acostumades a la diferència. Alemanya, no ens enganyem, pot tenir molta immigració però passa per ser un model d'homogeneització cultural.
I per acabar una reflexió. Catalunya es va posar al mapa per ser una destinació turística i d'inversió econòmica. Em deia fa poc un empresari que era fictici que l'empresari estranger entengués l'element cultural. Més aviat li agrada tenir un interlocutor institucional sobre el terreny. Tota la resta li sembla més aviat un tema folklòric.

Per una orientació diferent de la problemàtica visitin Vida Quotidiana

2 comentaris:

Enric Tomàs ha dit...

Estic amb tu i amb l'empresari que la majoria de turistes no entenen l'ement cultural català. Tampoc els interessa, com no interessa a molts catalans o espanyols quan viatgen a països amb passat conflictiu.
En tot cas, intueixo que molts estrangers que vénen a Catalunya busquen més sevillanas, toros, i paella.

David ha dit...

Jo he volat amb Air Berlin (de fet tinc la Top Bonus) i puc donar fe de dues coses: el servei és tant o més bo que a moltes companyies de bandera , però has de saber una mica d'alemany per moure't per allà, perquè fins i tot la revista corporativa és monolíngüe.

Respecte al problema hi ha dues coses. La primera, la comentes molt bé tu: els inputs que reben, que majoritàriament venen de Madrid. Curiosament la premsa alemanya també ha comentat la diferent reacció que hi ha hagut a Madrid i a Barcelona sobre l'assumpte (han comparat la COPE amb el titular d'El Periódico).

La segona, el mal plantejament que sovint es fa des de Catalunya i des d'Espanya del tema. Penso que l'estratègia hauria de ser la següent: la llengua catalana està dins del club de les mitjanes a Europa. Per tant, ni es pot demanar allò que no es fa amb llengües quantitativament més important, ni és acceptable que no es faci allò que es fa amb altres idiomes.

Dit tot això, hi ha un tema de fons que jojo el considero preocupant: el to de l'article reflecteix un cert menyspreu cap els espanyols en general. Que no sigui possible assegurar que les hostesses que volen de Barcelona a Mallorca xerrin mallorquí és una cosa. Titllar als mallorquins de morts de gana als quals els alemanys els han pagat les carreteres n'és una altra de ben diferent.